L’ita­lià Da­vi­de Ol­da­ni, a l’Ho­tel Cot­ton Hou­se.

Di­ví de la cui­na ita­li­a­na, el xef de Mi­là ofe­reix el seu ta­lent fins al ju­li­ol a Cot­ton Hou­se

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Pau Are­nós

L’ESTRI PRIN­CI­PAL de l’àpat és una for­qui­lla-cu­lle­ra: el cui­ner Da­vi­de Ol­da­ni l’ha tras­lla­dat des del seu res­tau­rant a 22 qui­lò­me­tres de Mi­là, D’O, per a una es­ta­da efí­me­ra –fins al ju­li­ol– a l’Ho­tel Cot­ton Hou­se (Gran Via, 670). A la male­ta, tam­bé va­sos per a nas­sos grans –amb ra­nu­res–, que ha con­tri­bu­ït a dis­se­nyar, ai­xí com la­for­qui­lla- cu

lle­ra ( spork), que hi ha al món des del se­gle XIX. Des­prés d’uti­lit­zar-la du­rant tot un àpat, i en ab­sèn­cia de ga­ni­vet, hau­ria es­tat fe­liç sen­se conèixer-la.

Da­vi­de és una es­tre­lla que com­par­teix pu­bli­ci­tat amb Ro­ger Fe­de­rer i ge­ne­ra ape­tèn­cia: la llis­ta d’es­pe­ra per ac­ce­dir a D’O és «d’any i mig», se­gons el seu tes­ti­mo­ni. Qui tin­gui 45 € (mig­dia) o 65 € (nit) po­drà fer un ex­tra a Cot­ton Hou­se, quin gran es­ta­bli­ment, sen­se es­pe­res. El mi­llor, el llo­bar­ro co­ro­nat per fals ca­vi­ar (al qual con­tri­bu­eix, i molt, la bo­na mà d’Eva de Gil, la cap de Ba­tu­ar, res­tau­rant de l’ho­tel). Xoc de sa­bors, però sen­se ca­tàs­tro­fe, la tro­ba­da de l’es­pàr­rec amb el ge­lat de ro­ses. Una mes­cla­dis­sa que no con­venç: la cre­ma de to­mà­quet amb sí­pia i mal­fat­ti de ri­cot­ta.

Abans de ser­vir el ri­sot­to, el cui­ner ha avi­sat que li agra­da que fa­ci «cruc»: no soc ita­lià, ai­xí que des­co­nec l’es­ca­la en­tre al den­te i sen­se den­ta­du­ra. Aquest és du­ret: cal ad­ver­tir els cli­ents per evi­tar les quei­xes. Plat em­ble­mà­tic i so­lar: ri­sot­to a la mi­la­ne­sa (que cu­llen i en­ve­llei­xen per al xef), sa­frà i cros­ta. Al con­tra­ri, les postres són un des­cans den­tal: pas­tís de ri­cot­ta i ma­dui­xa. Da­vi­de de­fen­sa una «cui­na pop», del gust i lleu­ge­ra i amb mul­ti­pli­ci­tat de sen­sa­ci­ons: «Ca­lent fred, crui­xent, mòr­bid... Si equi­li­bres con­tras­tos, tens la cui­na per­fec­ta». ¿Tot al­ho­ra? «Sí, tot al­ho­ra». Bon dis­curs, si bé aques­ta com­ple­xi­tat (aquest tot-al­ho­ra) s’ab­sen­ta de la tau­la. Suc­ce­eix una co­sa sem­blant amb la for­qui­lla­cu­lle­ra. El dis­seny és bo­nic, però no mi­llo­ra ni la cu­lle­ra ni la for­qui­lla. —

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.