Jo­sua Vi­van­cos (Los Vi­van­cos) tria el bar Ver­mut Pé­rez: «Con­cen­tra l’es­pe­rit de la ciu­tat».

El ba­lla­rí, mem­bre de Los Vi­van­cos, és un cli­ent ha­bi­tu­al d’aquest es­ta­bli­ment de la zo­na al­ta que «con­cen­tra l’es­pe­rit» de la ciu­tat per­què és «cos­mo­po­li­ta» i es­tà fre­qüen­tat per gent «mo­der­na».

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Fer­ran Ime­dio

JOSUAVIVANCOS FE­IA poc que sor­tia amb la se­va pa­re­lla qu­an va des­co­brir Ver­mut Pé­rez. Ella sem­pre li de­ia que se n’ana­va cap allà a pren­dre al­gu­na co­sa amb unes ami­gues, que tor­na­va al cap de mit­ja ho­ra. «Però al fi­nal en tar­da­va qua­tre. Ai­xí que un dia vaig de­ci­dir anar a veu­re què pas­sa­va en aquell bar on es pas­sa­va tan­tes ho­res». I va veu­re que hi ha­via molt bon rot­llo. I va aca­bar con­ver­tint-se en un dels fi­dels par­ro­quians d’aquest lo­cal del car­rer de Fran­cesc Pé­rez Ca­bre­ro, 4, al cos­tat de la pla­ça de Sant Gre­go­ri Tau­ma­turg. «Hi vaig ca­da set­ma­na», ex­pli­ca el ba­lla­rí, que for­ma part de Los Vi­van­cos. L’ar­tis­ta, al Tí­vo­li fins al 10 de juny amb Na­ci­dos

per bai­lar, vi­at­ja per mig món i qu­an ar­ri­ba a Bar­ce­lo­na pre­fe­reix des­can­sar a ca­sa. Amb l’ex­cep­ció que fa amb Ver­mut Pé­rez. «M’agra­da aquest bar pe­tit per­què

pro­jec­ta molt bé l’essència de Bar­ce­lo­na. Con­cen­tra el seu es­pe­rit». ¿I com es no­ta aques­ta bar­ce­lo­ni­tat en aquest lo­cal? «Bar­ce­lo­na és una ciu­tat molt cos­mo­po­li­ta, de gent ober­ta, que ve de tots llocs, i aquest és un bar on pots par­lar amb qual­se­vol, amb gent molt mo­der­na, de les que por­ten bar­bes hips­ter, però que al­ho­ra no són di­vos, si­nó gent nor­mal que cui­da la se­va es­tè­ti­ca, que és pre­su­mi­da, com la ciu­tat». Es no­ta que a Jo­sua Vi­van­cos l’en­a­mo­ra Bar­ce­lo­na.

Tor­nem a Ver­mut Pé­rez. «En aques­ta zo­na no hi ha gai­res llocs ai­xí». És el con­tra­punt a un bar­ri «tran­quil» del qual el ba­lla­rí és un veí anò­nim més, ja que si no el re­co­nei­xen per la se­va fei­na el sa­lu­den des del bar, on es reu­neix amb els seus amics. «És un bon lloc per conèixer gent i per menjar unes ta­pes. Cui­nen molt bé. Pots anar de ta­pes, fer el ver­mut, menjar, so­par, pren­dre al­gu­na co­sa... I la de­co­ra­ció és di­ver­ti­da i ex­tra­va­gant. Ah, i Jor­ge [Ara­gón], l’amo, és su­per­ma­co!». Tant que s’ha que­dat al­gu­na nit din­tre del lo­cal, des­prés de tan­car, a se­guir la fes­ta. «Però aques­tes co­ses ja no es po­den ex­pli­car...». —

«ÉS UN BON LLOC PER CONÈIXER GENT I MENJAR UNES TA­PES», RESUMEIX

FER­RAN SENDRA

UN CLI­ENT FIDEL Jo­sua Vi­van­cos po­sa a l’in­te­ri­or de Ver­mut Pé­rez, el seu bar pre­fe­rit. Des­criu la se­va de­co­ra­ció com a «di­ver­ti­da i ex­tra­va­gant».

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.