Temps sal­vat­ge: re­trat tor­ba­dor de la so­ci­e­tat al TNC.

Xe­no­fò­bia, vi­o­lèn­cia mas­clis­ta, ‘fake news’... Jo­sep Ma­ria Mi­ró s’ha ti­rat a la pis­ci­na amb la se­va obra més am­bi­ci­o­sa: ‘Temps sal­vat­ge’, que tri­om­fa a la Sa­la Gran del TNC sota la di­rec­ció de Xa­vi­er Al­ber­tí

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Im­ma Fernán­dez ifer­nan­dez@el­pe­ri­o­di­co.com

Un bosc mis­te­ri­ós, per on es diu que tran­si­ten im­mi­grants, i un bloc de pi­sos amb pis­ci­na en una ur­ba­nit­za­ció fron­te­re­ra. El ve­ï­nat veu per­tor­ba­da la se­va enyo­ra­da tran­quil·li­tat per unes pin­ta­des amb mis­sat­ges ame­na­ça­dors: «Tor­na­rem per vi­o­lar les vos­tres do­nes». As­sis­tim, a la Sa­la Gran del Te­a­tre Na­ci­o­nal de Ca­ta­lu­nya, al gran salt d’un dels au­tors més re­fres­cants i in­ci­sius de la dra­ma­túr­gia ca­ta­la­na re­cent: Jo­sep Ma­ria Mi­ró, for­mi­da­ble disec­ci­o­na­dor de la por i la des­con­fi­an­ça, que s’ins­tal·la fins i tot en els és­sers més pro­pers. L’au­tor de Ne­ri­um Park i la ce­le­bra­da El prin­ci­pi d’Ar­quí­me­des tor­na a cap­bus­sar-nos amb

Temps sal­vat­ge en un bany de re­a­li­tat: xe­no­fò­bia, vi­o­lèn­cia mas­clis­ta, fake news, po­dri­du­ra mo­ral... Ex­cel·lent i tor­ba­dor re­trat d’aques­ta so­ci­e­tat que gens con­tra­cor­rent de la con­vi­vèn­cia, ha ex­pli­cat amb la sà­via di­rec­ció d’un Xa­vi­er Al­ber­tí que ha acon­se­guit do­nar-li la ten­sió dra­mà­ti­ca que tan bé ma­ne­ja l’au­tor una pà­ti­na de thri­ller ci­ne­ma­to­grà­fic, apun­ta­la­da per la mag­ní­fi­ca es­ce­no­gra­fia de Lluc Cas­tells i la in­qui­e­tant mú­si­ca com­po­sa­da pel ma­teix Al­ber­tí per a un quar­tet de cor­da.

MAGNÈTICA MANZANARES

En­trem a la co­mu­ni­tat de Mi­ró. A la vis­ta, qua­tre apar­ta­ments amb les vi­des en­cai­xo­na­des d’un grup de ve­ïns i la zo­na de pis­ci­na. Es­ce­na­ri per­fec­te per al voyeu­ris­me d’ins­pi­ra­ció hitch­cock­ni­a­na que es des­en­ca­de­na amb l’ar­ri­ba­da del per­so­nat­ge amb més mag­ne­tis­me de l’obra. És la Iva­na, una ado­les­cent que ama­ga el seu trau­ma sota la dis­fres­sa de Lolita des­ca­ra­da i des­bo­ca­da. A la te­le­vi­si­va La­ia Manzanares (Mer­lí) el pa­per li surt bro­dat, i fun­ci­o­na com a con­tra­punt i de­to­na­dor de les mi­sè­ri­es i els mons­tres que ocul­ten els adults. «¿Aquest és un lloc bo­nic per viu­re?», dis­pa­ra la jo­ve, blanc de les mi­ra­des i desit­jos in­sa­tis­fets d’aques­ta col·lec­ti­vi­tat que bus­ca un ene­mic ex­te­ri­or per cul­pa­bi­lit­zar-lo de les se­ves pors i vi­le­ses, i és in­ca­paç de dis­cer­nir en­tre la bon­dat i l’ame­na­ça.

El pe­rill que di­uen que es co­la per les portes mal tan­ca­des ha­bi­ta dins. Al re­lat hi ha ecos de La ma­na­da –Mi­ró el va es­criu­re abans d’aquests fets, a par­tir d’uns de­lic­tes se­xu­als co­me­sos a Bonn i er­rò- ni­a­ment atri­bu­ïts a sen­se­pa­pers– i re­talls de la des­con­fi­an­ça ma­ri­tal que pro­vo­ca la tra­gè­dia en la ma­gis­tral Mys­tic ri­ver, de Clint Eastwo­od.

PREJUDICIS I SOSPITES

A part de l’es­plèn­di­da Manzanares, des­ta­ca­rem en un re­par­ti­ment coral amb grans fi­gu­res la for­ça in­ter­pre­ta­ti­va de Mí­ri­am Is­cla, com­ba­ti­va di­rec­to­ra d’es­co­la i as­pi­rant a al­cal­des­sa que es ne­ga a sus­pen­dre una fes­ta al po­li­es­por­tiu pels prejudicis xe­nò­fobs. Edu­ard Fa­re­lo, Car­me Eli­as, Ma­nel Bar­ce­ló, Bor­ja Es­pi­no­sa, Sa­ra Es­pí­gul, Ma­ri­na Ga­tell, Ali­cia Gonzá­lez Laá i Mal­colm McCarthy com­ple­ten l’elenc. No és fà­cil que el te­a­tre de text ar­ri­bi di­à­fan a to­ta la im­men­sa pla­tea de la Sa­la Gran (vet aquí un dels peròs) i l’in­ne­ces­sa­ri epí­leg mo­ra­lis­ta im­pe­deix un tan­ca­ment més ro­dó amb la im­pac­tant es­ce­na prè­via, que tra­ves­sa l’àni­ma. —

MAY ZIRCUS

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.