12 bar­res on men­jar mi­llor que da­vant d’una tau­la. Una ru­ta no ap­ta per a còc­cixs tous. Dis­seny­de por­ta­da: Es­tu­di­oAn­ver­sal

Ru­ta no ap­ta per a còc­cixs tous. Aquí es men­ja mi­llor en tam­bo­ret que da­vant d’una tau­la. Vi­a­gra gas­tro: sem­pre amunt, no fa­llen mai

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Òs­car Broc os­car.broc@gmail.com

La bar­ra no és un trin­xe­ra per a so­li­ta­ris, és el re­fu­gi dels més lles­tos. A la bar­ra con­tro­les, ob­ser­ves, exer­cei­xes de ter­tu­lià, co­nei­xes gent, es­ta­blei­xes com­pli­ci­tat amb els cui­ners i sem­pre men­ges abans. Ets com Leo DiCa­prio a la pun­ta del Ti­ta­nic. Als se­güents res­tau­rants, la bar­ra és la pro­ta­go­nis­ta. En al­guns fins i tot és l’úni­ca op­ció. Ai­xò sí, mal­grat les es­tre­tors, es men­ja mi­llor en aques­tes bar­res que a molts res­tau-

rants d’es­to­va­lles i pu­ret. Si vols veu­re tau­les, pro­va a Ikea o en el Mun­di­al de Ping-pong.

—1— Can Pai­xa­no LA CA­SA DEL GREIX Rei­na Cristina, 7. www.can­pai­xa­no.com

¿As­seu­re’s a Can Pai­xa­no? ¿Es­tem bo­jos o què? En aques­ta ta­ver­na amb 50 anys d’his­tò­ria es ve a pa­tir. T’agra­di o no t’agra­di, men­ja­ràs dret, da­vant d’una bar­ra abo­ca­da a unes plan­xes que no pa­ren de fre­gir can­sa­la­da en to­ta la san­ta nit. Aga­fa la ca­mi­sa del teu avi, per­què la ro­ba s’im­preg­na­rà d’una aro­ma me­ra­ve­llo­sa de fre­git ibè­ric re­con­cen­trat i plan­xa cre­tà­ci­ca. S’im­po­sen els en­tre­pans de can­sa­la­da vi­a­da, bo­ti­far­ra, bo­ti­far­ró, so­bras­sa­da, fu­a­gràs, llom i qual­se­vol tros de porc que pas­si per allà. Hau­ràs d’aga­far-los amb guants d’ar­ti­fi­ci­er per no ta­car-te els dits i po­sa­ràs a pro­va el teu joc de col­zes per al­çar l’eli­xir de la ca­sa: un es­cu­mós ro­sat amb més punch que Mike Ty­son. Tem­ple.

—2— Di­rek­te Bo­que­ria ‘CON OCHO BASTA’ Ca­bres, 13. www.di­rek­te.cat

Una bar­re­ta de fus­ta en for­ma d’ela que ser­veix tam­bé de llot­ja vip per veu­re la fun­ció. En ai­xò con­sis­teix Di­rek­te Bo­que­ria. No­més hi ca­ben vuit afor­tu­nats que con­tem­plen, a es­cas­sos cen­tí­me­tres de la se­va nà­pia, com Ar­nau Muñío i Shu Zhang tre­uen tot el suc a una cui­na que sem­bla la ca­sa de Yo­da. El més cu­ri­ós és que la me­su­ra del res­tau­rant és in­ver­sa­ment pro­por­ci­o­nal a la qua­li­tat dels seus plats, pe­ti­tes grans gem­mes en què la cui­na ca­ta­la­na i asi­à­ti­ca ba­llen en per­fec­ta har­mo­nia so­bre la bar­ra. Dei­xa’t mi­mar pels me­nús de­gus­ta­ció i so­mi­a­ràs amb el pop amb co­gom­bre ado­bat, la co­ca amb ce­ba, pa­pa­da ibè­ri­ca i sar­di­na o la gal­ta de ve­de­lla

fu­ma­da Pe­quín. Aler­ta Vi­sa: se­ri­ós pe­rill de tor­nar i fon­dre’t la pa­ga do­ble.

—3— Sa­to i Ta­naka SUSHI EN BAR­RA Bruc, 79. www.sa­to­ta­naka.com

Si no t’agra­den les bar­res, a Sa­to i Ta­naka no et que­da­rà cap al­tra op­ció que por­tar una tau­la ple­ga­ble de càm­ping. No hi ha tau­les, és clar que no. En te­nen prou amb du­es bar­res de fus­ta que no po­den aco­llir més de 15 co­men­sals. Un to­tal de 15 ele­gits que s’obli­da­ran de les es­tre­tors quan ve­gin els dos ar­te­sans del sushi fa­bri­car ni­gi­ris d’una al­tra ga­là­xia, pro­di­gis com el de na­va­lles, el de gam­ba de Pa­la­mós o el d’an­gui­la bra­se­ja­da, em­pa­rats pel se­gell de qua­li­tat de la sa­ga Ken­ji. A les bar­res de Sa­to i Ta­naka es con­su­meix art i et sen­ti­ràs com una bès­tia cru­el ca­da ve­ga­da que t’em­por­tis un d’aquests pe­tits a la bo­ca. Fa mal des­tros­sar una co­sa tan bo­ni­ca.

—4— La Bar­ra de Car­les Abe­llan AL FONS DEL MAR Pas­seig de Joan Bor­bó, 19. www.car­le­sa­be­llan.com

Si no és la bar­ra més bo­ni­ca i cò­mo­da de Bar­ce­lo­na, poc li fal­ta. ¿He dit bar­ra? En re­a­li­tat és una do­ble bar­ra que atra­pa els cam­brers pels dos cos­tats. Fus­ta no­ble, ra­jo­les de dis­seny, ca­di­res em­bu­a­ta­des i bon gust a raig; és im­pos­si­ble no sen­tir que flo­tes en un cre­uer quan t’hi as­seus i et dei­xes vo­ler pel pro­duc­te su­prem de la car­ta, de­li­cats pla­ti­llos i ta­pes d’au­tor que com­par­tei­xen glò­ria amb peix i ma­risc de la mà­xi­ma qua­li­tat. Tot aca­bat de fer, fres­quís­sim, car i amb el lu­xe d’unes pan­ta­lles que mos­tren les evo­lu­ci­ons dels cui­ners: mi­llor que Net­flix.

—5— El Va­so de Oro UNA CA­NYA A L’AI­RE Bal­boa, 6. www.va­so­de­o­ro.com

És dir bar­ra i pen­sar en el rè­tol groc del Va­so de Oro. Per­què en aques­ta ve­te­ra­na cer­ve­se­ria de la Bar­ce­lo­ne­ta els fi­dels com­bre­guen en una ba-

rra amb més his­tò­ria que la pi­rà­mi­de de Khe­ops. Una bar­ra rè­gia, llar­ga, amb tam­bo­rets no ap­tes per a còc­cixs bla­nencs; un ball de col­zes, culs i geps que et do­na­rà la vi­da si et va el xi­var­ri. Pel seu llom llis­quen les mi­llors ca­nyes de Bar­ce­lo­na, a més d’unes ta­pes i pla­te­rets que pro­vo­quen des­mais en­tre els gui­ris im­pres­si­o­na­bles. El llom amb és lle­gen­da­ri, la rus­sa no pot fal­tar i pel que fa al peix i ma­risc a la plan­xa, ja ho de­ia Mi­guel Bo­sé: no di­ràs que no.

—6— Dos Pa­li­llos ORI­ENT EX­TREM Eli­sa­bets, 9. www.dos­pa­li­llos.com

Al cè­le­bre res­tau­rant d’Al­bert Rau­rich tot es viu al ca­liu de la bar­ra, el lloc in­di­cat per dis­fru­tar de les core­o­gra­fi­es d’un equip que fun­ci­o­na com una ment de rusc. No són cui­ners, són gem­mò­legs ta­llant pe­dres pre­ci­o­ses, és a dir, ma­ni­pu­lant una ma­tè­ria pri­me­ra co­los­sal i fent de­li­ca­dís­sims mos­sos de som­ni que et por­ten al Ja­pó, la Xi­na i al­tres ra­cons d’Ex­trem Ori­ent. Hau­ràs de desem­bor­sar més de 100 eu­ros pel me­nú fes­ti­val, pe­rò ¿no era ai­xò el que ana­ves a pa­gar per una en­tra­da per al prò­xim con­cert de Lady Ga­ga? Creu-me, es­ta­ràs molt mi­llor a la bar­ra de Dos Pa­li­llos.

—7— Sa­gàs ¿QUÈ PAS­SA, TIO? Pla de Pa­lau, 13. www.sa­gas­far­mer­sand­co­oks.com

Hi ha dos Sa­gàs: l’avor­rit i el que mo­la. L’avor­rit és el lo­cal del fons, pro­ve­ït de tau­les, per a grups so­ro­llo­sos, pa­re­lle­tes amb sa­ca­ro­sa i fa­mí­li­es. El que mo­la és el de l’en­tra­da, on re­po­sa una de les bar­res més bo­ni­ques i cà­li­des de Bar­ce­lo­na; un tronc d’ar­bre ta­llat, so­bre les en­tra­nyes del qual el cli­ent de­vo­ra els en­tre­pans gur­met i pla­ti­llos de la ca­sa.

Aques­ta bar­ra juga en una al­tra lli­ga, la ma­tei­xa que ha­bi­ten els en­tre­pans far­cits d’em­bo­tits i ve­ge­tals de la po­bla­ció de Sa­gàs, ma­tè­ria pri­me­ra ex­cep­ci­o­nal, ar­ri­ba­da di­rec­ta­ment al plat sen­se mit­jan­cers. Es no­ta. Us lle­pa­reu els dits. Quan es po­sen in­ter­na­ci­o­nals, et pre­pa­ren el mi­llor pork bun de Bar­ce­lo­na, pe­rò aler­ta mà­xi­ma amb l’en­tre­pà de man­don­gui­lles amb pè­sols, la xa­pa­ta de la ca­sa, les bra­ves (són an­to­lò­gi­ques) i l’ama­ni­da Cè­sar, sen­se ri­val a la ciu­tat. En di­uen fin­ger fo­od, jo en dic fe­li­ci­tat a la bar­ra.

—8— El Quim de la Bo­que­ria BAR­RA EN­TRE BAR­RES Mer­cat de la Bo­que­ria. Lo­cal 606. www.el­quim­de­la­bo­que­ria.com

Un dels mi­llors res­tau­rants de Bar­ce­lo­na i no té men­ja­dor. Al Quim de la Bo­que­ria t’ins­tal·les en una bar­ra que abra­ça els fo­gons i el Jos­per, la zo­na on pas­sa l’ac-

ció. La cui­na en vis­ta d’aquest es­pai, al cor del mer­cat de la Bo­que­ria, és un es­pec­ta­cle que s’ha de con­tem­plar des del tam­bo­ret. De la sa­la de mà­qui­nes sal­ten uns plats tan fres­cos i sa­bo­ro­sos que tre­mo­len de vi­da. Ous amb ca­la­mar­sons, cua de to­ro, pre­sa ibè­ri­ca, os­tres, sal­tats de bo­lets amb fo­ie-gras... En­ca­de­na’t al tam­bo­ret, cor­res el pe­rill de sor­tir le­vi­tant com un glo­bus d’he­li.

—9— Bar Án­gel HIS­TÒ­RIA CELESTIAL Oca­ta, 2

Què se­ria d’un ar­ti­cle de bar­res sen­se el Bar Án­gel, una dels bars més fi­a­bles i ho­nes­tos del Born. Té un pi­set su­pe­ri­or i un pa­rell de tau­le­tes al fons, pe­rò els fe­li­gre­sos sa­ben que en aquest san­tu­a­ri ocult es mas­te­ga a la bar­ra. Una bar­ra que allot­ja una dot­ze­na de per­so­nes i acull mag­ní­fi­ques ta­pes i pla­ti­llos amb pro­duc­te de tem­po­ra­da a la se­va pell mar­mò­ria. El porc és el cen­tre de ro­ta­ció de la suc­cin­ta car­ta i els preus acla­pa­ren; cos­ta tro­bar ma­tè­ria pri­me­ra de tan­ta qua­li­tat per un cost tan ra­o­na­ble. I no em vin­guis amb les in­co­mo­di­tats: en­dra­pa­ri­es les se­ves mon­ge­tes amb lla­màn­tol, els seus ci­grons amb bo­ti­far­ró i la se­va pre­sa ibè­ri­ca fins i tot en una ca­di­ra elèc­tri­ca.

— 10 — Gras­hop­per Ra­men Bar DE RA­MEN CEREBRAL Pla­ça de Lla­na, 9. www.mos­qui­to­ta­pas.com/grass­hop­per

El ra­men en bar­ra. Punt i gyo­za. Cal agrair que Gras­hop­per no s’ha­gi po­sat de mo­da i no ha­gi clau­di­cat a la temp­ta­ció de po­sar ca­di­res i tau­les. Per­dria el seu en­cant. El res­tau­rant és tan sols una cui­na a la vis­ta i una bar­ra de fus­ta en for­ma d’ela, a molt po­ca al­tu­ra del ter­ra, amb els cui­ners més ele­vats que el co­men­sal. Bro­den el ra­men en to­tes les va­ri­ants – aquests brous– i es mar­quen uns en-

trants de ta­lo­neig, com les mag­ní­fi­ques gyo­zas, el kimc­hi i el ve­rat ar­re­bos­sat. Ah, cer­ve­sa ar­te­sa­na per bai­xar-ho tot... i fai­xa lum­bar tam­bé: es men­ja de por, pe­rò és més in­cò­mo­de que una pe­ça de Le­go a la sa­ba­ta.

— 11 — Fan Curry Hac­ci AGA­FA ELS DI­NERS I CURRI Sè­ne­ca, 4. www.fans­ho­ron­po.com/curry

Dels ma­tei­xos pro­duc­tors de Fan Sho­ron­po, ar­ri­ba aquest film de baix pres­su­post al·lèr­gic a les mas­ses... i a les tau­les. El poc es­pai que ocu­pa es di­vi­deix en bar­res en­gan­xa­des a la pa­ret que re­cor­ren els con­torns del lo­cal i s’ali­men­ten de tam­bo­rets. Deu co­men­sals, apro­xi­ma­da­ment, me­nú de mig­dia a 12 € i at­mos­fe­ra stre­et fo­od, que di­ri­en els mo­derns. No t’hi que­da­ràs gai­re temps, no pa­tei­xis per l’hèr­nia: els cur­ris ja­po­ne­sos que pre­pa­ren són tan bons que et du­ra­ran cinc mi­nuts. El de ka­ra­a­ge (po­llas­tre fre­git a la ja­po­ne­sa) és una bu­fe­ta­da de pla­er. A més, bro­den els fi­deus i no te­nen mi­ra­ments en ma­tè­ria de sake. De­so­do­rant i to­va­llo­le­tes a prop: a l’es­tiu, el curri cos­ta i aquí co­men­ça­ràs a pa­gar amb su­or, com en Fa­ma.

— 12 — La Bar­ra del Cou­re NO FALLA MAI Pas­sat­ge de Ma­ri­mon, 20. www.res­tau­rant­cou­re.es

Si vas de so­pa­ret for­mal, pe­ti­ció de mà i aques­tes co­ses, mi­llor que re­ser­vis tau­la a Cou­re. Pe­rò si ets de la nos­tra co­lla, un ro­se­ga­dor ge­pe­rut de bar­ra, afi­la­ràs els col­zes a La Bar­ra del Cou­re, el res­tau­rant del pis su­pe­ri­or. Es trac­ta d’una ver­sió més in­for­mal i ro­ï­na del seu ger­mà gran, una ex­pe­ri­èn­cia que es viu en pe­tit co­mi­tè, en com­pa­nyia de nou co­men­sals més, dei­xant que les ta­pes i ra­ci­ons amb el se­gell de qua­li­tat i el pro­duc­te de la ca­sa llis­quin per la fus­ta am­ba­ri­na. Po­dràs anar al se­gur, amb mos­sos clàs­sics com les de­li­ci­o­ses cro­que­tes, o so­fis­ti­car l’àpat amb la se­gu­re­tat que tot es for­ja a la ma­tei­xa cui­na que no­dreix el res­tau­rant de baix. La Bar­ra del Cou­re és Vi­a­gra gas­tro: sem­pre amunt, no falla mai. —

AL­BA CAMBEIRO

JOAN CORTADELLAS

DANNY CAMINAL

A dalt, el Muy Bu­e­nas: pos­si­ble­ment la bar­ra més bo­ni­ca de Bar­ce­lo­na. So­bre aques­tes lí­ni­es, el Ver­sa­lles i les se­ves pi­ca­des d’ullet al se­gle XX.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.