Mi­rar Els in­cre­ï­bles 2: he­rois d’es­tar per ca­sa.

Ar­ri­ba als ci­nes ‘Els in­cre­ï­bles 2’, la se­qüe­la d’un dels mi­llors films de Pi­xar. Un an­tí­dot d’op­ti­mis­me da­vant les fos­ques ‘pel·lis’ de su­per­he­rois

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Nando Sal­và nan­do­sal­vag@ya­hoo.es

El do­lent d’Els in­cre­ï­bles (2004) era un pa­io or­di­na­ri que en­ve­ja­va els he­rois del tí­tol i els seus po­ders es­pe­ci­als, i so­mi­a­va amb un fu­tur en què qual­se­vol po­gués ser un su­per­he­roi. «Quan tot­hom si­gui sú­per... nin­gú ho se­rà», de­ia. És una fra­se que té sen­tit apli­ca­da a Els in­cre­ï­bles 2, que ara ar­ri­ba a un pai­sat­ge ci­ne­ma­to­grà­fic molt di­fe­rent.

Men­tre re­tra­ta­va els Parr, una fa­mí­lia dis­fun­ci­o­nal que pro­va­va de com­pa­gi­nar les llui­tes con­tra els do­lents amb els pro­ble­mes do­mès­tics en el seu si, aque­lla pel·lí­cu­la se les ma­ne­ga­va per riu­re’s de la ri­di­cu­le­sa in­trín­se­ca dels su­per­he­rois men­tre els ce­le­bra­va com a ico­nes de la cultura po­pu­lar i fins i tot trac­ta­va la se­va vi­da in­te­ri­or amb una cer­ta se­ri­e­tat.

Quan es va es­tre­nar, fa 14 anys, les pel·lí­cu­les so­bre aquests jus­ti­ci­ers de cò­mic amb prou fei­nes co­men­ça­ven a pros­pe­rar. Avui, en can­vi, n’hi ha una de

no­va ca­da du­es set­ma­nes. I per al director, Brad Bird, ai­xò va plan­te­jar un des­a­fi­a­ment. Quan tot­hom és sú­per, ¿com con­ti­nu­ar sent es­pe­ci­al?

So­lu­ció: si el ci­ne de Mar­vel i DC sol in­ten­tar ser el més gran i èpic pos­si­ble, Els in­cre­ï­bles 2 apos­ta per la pe­ti­ta es­ca­la. Sí, té di­ver­ses es­ce­nes d’ac­ció, i al­gu­nes d’in­cre­ï­ble­ment efec­ti­ves a l’ho­ra de des­en­cai­xar-nos el men­tó. Pe­rò no hi ha in­va­si­ons ali­e­ní­ge­nes ni ra­jos là­ser ge­gants que ca­uen del cel. I tot i que un dels seus per­so­nat­ges és l’ene­mic ofi­ci­al, la ve­ri­ta­ble nè­me­si de la pel·lí­cu­la és la in­ter­mi­na­ble ru­ti­na dels hor­rors quo­ti­di­ans: nens que cri­den, hor­mo­nes pu­bes­cents, fac­tu­res per pa­gar, un na­dó per man­te­nir al bres­sol i que, a més, de tant en tant es con­ver­teix en un mons­tre de­mo­ní­ac.

PLAERS SIM­PLES I VISCERALS

D’as­su­mir aques­tes tas­ques ca­so­la­nes se n’en­car­re­ga Mís­ter In­cre­ï­ble men­tre la se­va do­na, Elas­ti­girl, com­bat el crim, i aques­ta in­ver­sió de rols pro­por­ci­o­na a la pel·lí­cu­la no no­més molt del seu ar­se­nal cò­mic, si­nó tam­bé re­fle­xi­ons so­bre l’an­si­e­tat que els ho­mes sen­ten quan les do­nes as­su­mei­xen tre­balls tra­di­ci­o­nal­ment mas­cu­lins, o so­bre els dub­tes que mol­tes sen­ten al re­nun­ci­ar a de­di­car temps als fills per avan­çar en les se­ves car­re­res.

Ai­xí ma­teix, Bird po­sa al da­munt de la tau­la al­gu­nes ide­es pro­vo­ca­ti­ves. La pel·lí­cu­la es pre­gun­ta si és le­gí­tim vi­o­lar lleis in­jus­tes per cor­re­gir-les, i sug­ge­reix que l’ad­dic­ció de la so­ci­e­tat a les pan­ta­lles ens con­dem­na al con­for­mis­me. I l’uni­vers al­ter­na­tiu en què trans­cor­re, evo­ca­dor d’aque­lla Amè­ri­ca ide­a­lis­ta dels anys 60 per a la qual el fu­tur era ple de bri­llan­tor, és un an­tí­dot d’op­ti­mis­me tant da­vant to­tes aques­tes pel·lí­cu­les de su­per­he­rois més fos­ques que una cla­ve­gue­ra com da­vant el món que hi ha fo­ra del ci­ne.

I mal­grat tot ai­xò, en re­a­li­tat, els abun­dants plaers que Els in­cre­ï­bles 2 pro­por­ci­o­na són més sim­ples i viscerals. Com l’es­ce­na en què la cri­a­tu­ra en qües­tió llui­ta con­tra un os ren­ta­dor, pu­ra de­lí­cia slaps­tick. O com l’en­llu­er­na­do­ra clare­dat vi­su­al, cor­te­sia dels ani­ma­dors de Pi­xar; com­pa­ra­da amb el ca­os di­gi­tal so­ta el qual acos­tu­men a es­tar ai­xa­fats els su­per­he­rois d’ac­ció re­al, fa que sen­tis que es­tàs desen­ter­rant un tre­sor per­dut. —

Els in­cre­ï­bles 2 Ac­ció EUA, 2018 Director:Brad Bird

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.