Ca­fé Tacv­ba pre­sen­ta Jei bei­bi a la Sa­la Barts, un àl­bum amb un re­per­to­ri eclèc­tic.

La ban­da de rock me­xi­ca­na tor­na a Bar­ce­lo­na amb el re­per­to­ri eclèc­tic de ‘Jei bei­bi’

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Freir­frei­re.Ju­anMa­nu­e­le ju­an­ma@gmail.com

Un te­ma d’ober­tu­ra que gua­nya a Pho­e­nix en el seu pro­pi ter­reny de pop so­fis­ti­cat; una can­çó de bres­sol; un flir­teig amb la cúm­bia; ex­pe­ri­ments elec­trò­nics de múl­ti­ples ca­pes... L’úl­tim disc de Ca- fé Tacv­ba, Jei bei­bi, in­clou tot ai­xò, és a dir, no sem­bla obra d’una ban­da que ja fa 30 anys que es­tà en el ne­go­ci. Massa in­qui­e­tud, massa ner­vi. Pe­rò ai­xí són, en­ca­ra cu­ri­o­sos, en­ca­ra fa­mo­lencs.

«En­ca­ra te­nim un afany de re­cer­ca», ex­pli­ca En­ri­que Rangel, baix i con­tra­baix (i de ve­ga­des tam­bé can­tant) del grup de rock me­xi­cà. «Et sor­prens dis­cu­tint amb els teus com­panys so­bre mol­tes co­ses, i aquest qües­ti­o­na­ment et por­ta a re­cór­rer ca­mins que no es­pe­ra­ves, a ar­ri­bar a llocs in­sos­pi­tats. L’es­sen- ci­al és no ador­mir-se so­bre els llo­rers».

I ai­xò que, amb tots els seus llo­rers, ells po­dri­en ha­ver-se fet un ma­ta­làs la mar de cò­mo­de. El 2004 van gua­nyar el Grammy al mi­llor àl­bum rock/al­ter­na­tiu lla­tí amb Cu­a­tro ca­mi­nos. I acu­mu­len gai­re­bé una dese­na de Grammy Lla­tins; l’úl­tim, pre­ci­sa­ment, per Jei bei­bi, l’àl­bum que ve­nen a pre­sen­tar dis­sab­te, dia 28, a la sa­la Barts.

De tots aquests llocs in­sos­pi­tats re­cor­re­guts en el nou disc, Rangel es que­da amb el de Fu­tu­ro, una can­çó «sor­pre-

«EN­CA­RA TE­NIM UN AFANY DE RE­CER­CA», EX­PLI­CA EN­RI­QUE RANGEL

nent per a tot­hom». «Si bé la cúm­bia és molt pre­sent en al­tres grups lla­tins, no ho ha­via es­tat tant en nos­al­tres. I l’apor­ta­ció elec­trò­ni­ca d’Em­ma­nu­el del Re­al Dí­az (te­clis­ta i coris­ta) ens va por­tar per una ban­da bas­tant fos­ca. A més, hi va ha­ver un ac­ci­dent en la pro­duc­ció que va fer que la veu so­nés amb un al­tre to, i ai­xò va con­duir a un al­tre es­pai sò­nic».

Als 48 anys, En­ri­que se­gueix en­tu­si­as­mat amb la idea de tro­bar no­ves vi­es (de fet, l’úl­ti­ma gi­ra del grup es diu Niu güeis, ai­xò és, new ways). Tot i que re­co­neix que no es­tà gai­re al dia de l’ac­tu­a­li­tat mu­si­cal. La cul­pa (en part): la se­va pa­ter­ni­tat. «Des que soc pa­re no he po­gut de­di­car a les no­ve­tats el temps que els de­di­ca­va abans —re­mar­ca–. D’al­tra ban­da, al fi­nal vaig cau­re en la temp­ta­ció de l’stre­a­ming, pe­rò en lloc d’ac­ce­dir a co­ses no­ves, em des­co­brei­xo com­ple­tant l’es­col­ta de l’obra d’ar­tis­tes que ja ad­mi­ra­va abans».

En­tre aquests hi ha grups de pop so­fis­ti­cat com Pre­fab Sprout i, una mi­ca més re­cents, Pho­e­nix, l’em­prem­ta del qual es no­ta en la fan­tàs­ti­ca can­çó no­va 1-2-3. «La for­ma de to­car el baix, les du­es gui­tar­res ex­tres que vaig afe­gir... Ho ad­me­to, és Pho­e­nix al cent per cent».

SANTAOLALLA, GAI­RE­BÉ UN 5è MEM­BRE

Ca­fé Tacv­ba és una ve­ri­ta­ble de­mo­crà­cia, un pro­jec­te en què no hi ha un lí­der amb tres ali­ats, si­nó fins a qua­tre com­po­si­tors. Per po­sar or­dre en tot ai­xò, es pot ne­ces­si­tar un pro­duc­tor. En el seu cas, Gus­ta­vo Santaolalla (el fa­mós com­po­si­tor de Broke­back moun­tain, Ba­bel, Re­la­tos sal­va­jes i tan­tes al­tres) ha si­gut ca­pi­tal per po­sar or­dre a les ide­es.

«Sens dub­te, la se­va opinió sem­pre ha si­gut im­por­tant», ex­pli­ca Rangel so­bre el pres­ti­gi­ós mú­sic. «De ve­ga­des no ha si­gut l’únic pro­duc­tor, pe­rò sem­pre ha es­tat allà. Co­neix la nos­tra mú­si­ca i els nos­tres gus­tos. Hem après junts a fer mol­tes co­ses».

En el ter­reny pu­ra­ment lí­ric, mal­grat un tí­tol tan dis­tès com Jei bei­bi, aquest àl­bum sem­bla gi­rar, so­bre­tot, en­torn de la pèr­dua. «Som per­so­nes de més de 40 anys, que hem per­dut per­so­nes en re­la­ci­ons o hem vist mo­rir els nos­tres pa­res o gent prò­xi­ma. En el disc hi ha ab­sèn­ci­es molt pre­sents».

Ser pa­re, diu Rangel, no­més et fa ser més cons­ci­ent de la fra­gi­li­tat de l’és­ser hu­mà. «T’has de cui­dar d’al­gú i vols ser allà. Tot sem­bla un pe­rill. El mo­ment que ara es­tem vi­vint a Mè­xic, amb vi­o­lèn­cia i des­a­pa­ri­ci­ons, no­més es fa més greu i pre­o­cu­pant per­què t’has de cui­dar d’al­gú». —

Ca­fé Tacv­ba Sa­la Barts (Pa­ral·lel, 62) Ho­ra­ri28 de ju­li­ol 21.00 ho­res Preu30 €

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.