La res­pos­ta, un deso­la­do­ra fresc fa­mi­li­ar al Te­a­tre Goya.

L’ano­me­nen el Txék­hov ir­lan­dès i que­da clar a ’La res­pos­ta’, es­tre­na al Goya dins del Grec. Bri­an Fri­el pin­ta amb de­tall un deso­la­dor fresc fa­mi­li­ar

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - José Carlos Sor­ri­bes jc­sor­ri­bes@el­pe­ri­o­di­co.com

Del dra­ma­turg ir­lan­dès Bri­an Fri­el (1922-2015) hem vist als nos­tres es­ce­na­ris obres tan aplau­di­des com Dan­sa d’agost o Trans­la­ti­ons. La pri­me­ra va ser tot un es­de­ve­ni­ment quan es va es­tre­nar al Lliu­re el 1993, so­ta la di­rec- ció de Pe­re Pla­ne­lla, i va re­pe­tir èxit fa dos anys quan la va res­ca­tar a la Bi­bli­o­te­ca de Ca­ta­lu­nya Fer­ran Ut­zet, que un pa­rell d’anys abans ha­via fet una pri­me­ra im­mer­sió amb Trans­la­ti­ons al te­a­tre de Fri­el. Un dra­ma­turg que es co­neix com el Txék­hov ir­lan­dès, en una eti­que­ta jus­ti­fi­ca­da pel vol que te­nen els seus tex­tos i les at­mos­fe­res que crea.

Ha tor­nat a la car­te­lle­ra bar­ce­lo­ni­na amb La res­pos­ta, una pe­ça es­cri­ta el 1997 que ha ar­ri­bat al Goya, dins del pro­gra­ma del Grec, amb di­rec­ció de Sílvia Munt. Aques­ta obra té menys pre­sèn­cia que les an­te­ri­ors tot i

que Fri­el ra­ti­fi­ca la se­va ha­bi­li­tat per a la com­po­si­ció d’un qua­dro fa­mi­li­ar, d’un en­torn en què es di­uen mol­tes co­ses pe­rò no pas­sen en la ma­tei­xa me­su­ra.

La res­pos­ta és com un em­bas­sa­ment, una gran te­la que po­blen uns per­so­nat­ges atra­pats, al més pur es­til Txék­hov, en una exis­tèn­cia deso­la­do­ra. Tom Con­noly (Da­vid Sel­vas) és un es­crip­tor amb més ta­lent que èxit. Jun­ta­ment amb la se­va do­na, Daisy (Em­ma Vi­la­ra­sau), es­pe­ra la vi­si­ta d’un agent li­te­ra­ri (Edu­ard Buch), que sos­pe­sa ad­qui­rir to­ta la se­va obra per a la uni­ver­si­tat de Te­xas. És el ca­mí que li que­da a la pa­re­lla per sor­tir d’unes es­tre­tors eco­nò­mi­ques que s’unei­xen a la in­su­por­ta­ble pe­na de te­nir una fi­lla ado­les­cent in­gres­sa­da en un sa­na­to­ri psi­quià­tric. Un trau­ma que dei­xa una ar­dent em­prem­ta que la ma­re in­ten­ta apai­va­gar amb l’al­co­hol.

MOSAIC ESQUERDAT

L’ar­ri­ba­da de l’agent no se­rà l’úni­ca aquell cap de set­ma­na. Els pa­res de Daisy (Car­me For­tuny i Fer­ran Rañé), un amic es­crip­tor (Àlex Ca­sa­no­vas) i la se­va do­na (Àn­gels Go­nya­lons) com­ple­ten la llis­ta de vi­si­tants. La ma­re és una met­ge re­ti­ra­da, amb una in­ci­pi­ent de­mèn­cia, que pa­teix, a més, la clep­to­ma­nia del seu ma­rit, un ve­llet jo­vi­al i amb ai­res de dan­di pe­rò amb aques­ta ten­dèn­cia ir­re­pri­mi­ble que li com­por­ta més d’un pro­ble­ma. Gar­ret (Àlex Ca­sa­no­vas) és un ve­ne­dor de best-se­llers que ama­ga di­ver­ses in­se­gu­re­tats i que és víc­ti­ma dels im­pla­ca­bles dards di­a­lèc­tics de la se­va es­po­sa.

Sílvia Munt ens ser­veix aquest esquerdat mosaic existencial amb la se­va con­tras­ta­da capa­ci­tat per di­ri­gir de ma­ne­ra po­li­da i de­ta­llis­ta. Mou les se­ves pe­ces amb sol­vèn­cia i, per exem­ple, Vi­la­ra­sau s’en­fron­ta a un per­so­nat­ge bas­tant me­nor dels que acos­tu­ma a in­ter­pre­tar. Pe­rò des­pat­xa en una obra coral un no­ta­ble tre­ball de ma­ti­sos, com tam­bé ho fa Sel­vas, bri­llant en un mo­nò­leg fi­nal en què Tom s’aga­fa al po­de­rós far de la fic­ció per fu­gir del des­em­pa­ra­ment. La res­ta exer­cei­xen de per­fec­te acom­pa­nya­ment en un mun­tat­ge llas­tat pel seu es­ta­tis­me. I és que Fri­el s’atu­ra a tei­xir una ga­le­ria de per­so­nat­ges sen­se un con­flic­te que con­vi­di a des­per­tar l’en­tu­si­as­me. —

La res­pos­ta Te­a­tre Goya Di­rec­ció Sílvia Munt Re­par­ti­mentEm­ma Vi­la­ra­sau, Da­vid Sel­vas, Car­me For­tuny, Fer­ran Rañé, Àlex Ca­sa­no­vas, Àn­gels Go­nya­lons, Edu­ard Buch Fins al 12 d’agostDe 22 a 28 eu­ros

DA­VID RUANO

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.