Fes-te pes­ca­dor per un dia: em­bar­ca’t 11 ho­res a la re­cer­ca de gam­bes.

Cap a Mar em­bar­ca tu­ris­tes als seus pes­quers. «Igual que Ju­lio Igle­si­as, pe­rò en ver­sió ba­ra­ta». Mi­ra­ràs el peix que men­ges amb res­pec­te des­prés d’11 ho­res al mar

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI -

No saps si dir bo­na nit o bon dia. Són les 4.45. En­ca­ra és fosc i ja has es­mor­zat. Es ve­uen transe­ünts per la Bar­ce­lo­ne­ta amb al­menys una co­pa al cos. Tu has pres una Bi­o­dra­mi­na. Avui et po­dri­es ma­re­jar més que al re­pas­sar les ve­ga­des que s’ha can­vi­at de nom Con­ver­gèn­cia.

Es co­men­ça a veu­re mo­vi­ment al Moll del Re­llot­ge. Et pa­res da­vant d’un bar­co amb la llen­gua dels Ro­lling al casc. És aquest: el Nus. El que té un

tu­ris­ta es­pe­rant. Gor­ra, pan­ta­lons curts, som­riu­re de ‘sel­fie’. L’Iván –es pre­sen­ta sen­se ba­da­llar–, 21 anys, és de Mè­xic. Va a la re­cer­ca d’«una ex­pe­ri­èn­cia di­fe­rent», es­bu­fe­ga amb ner­vis de prin­ci­pi­ant. Doncs sí: hi po­sa­rà més ho­res que Fer­re­ras du­rant una cri­si po­lí­ti­ca. Gai­re­bé 12. Mig dia tu­ris­te­jant en un pes­quer.

«Pes­ca­dor per un dia», ofe­reix des de fa dos anys Cap a Mar. És una or­ga­nit­za­ció amb l’ADN amb es­pi­nes. Ja han pu­jat al Nus uns 80-90 pes­ca­tu­ris­tes. ¿L’ob­jec­tiu? «En­se­nyar l’es­til de vi­da dels pes­ca­dors», et di­rà el pa­tró abans que es fa­ci de dia. «I des­mi­ti­fi­car la mala imat­ge que te­nim».

«Tin­drem bon dia avui», anun­cia el Joan, el pa­tró, amb més se­gu­re­tat que un ho­me del temps. Ja es­ta­va en un pes­quer amb 15 anys. No, ell no es xu­ta­va Bi­o­dra­mi­na. «Jo vaig es­tar sis me­sos vo­mi­tant ca­da dia», re­cor­da ri­ent. Són poc més de les cinc i el bar­co ja es­tà ca­mí de la cos­ta del Gar­raf. Avui anem a la re­cer­ca de gam­bes. «¿Quants qui­los so­leu pes­car?». L’Iván li dis­pa­ra pre­gun­tes a l’es­til de Ca­lle­je­ros vi­a­je­ros. «Un dia bo, més de 70», res­pon.

Co­men­ça a clare­jar. En­ca­ra que­da mit­ja ho­ra per­què es fa­ci de dia. El Joan di­ri­geix el bar­co des del pont de co­man­da­ment da­vant d’una fi­le­ra de pan­ta­lles: ra­dar, son­da, or­di­na­dor, hi ha fins i tot te­le. «No m’agra­da­ven les ma­te­mà­ti­ques i mi­ra», som­riu en­vol­tat de lli­bres amb nú­me­ros. Un ma­pa de Pre­mià a Cam­brils ple de pun­tets aler­ta on no ti­rar la xar­xa. Són bar­cos en­fon­sats. En­tra al pont el Ra­món. «Aquest hi era abans que els bar­cos», el pre­sen­ta el Joan. «Des dels 13», as­sen­teix ell. O si­gui que fa... «poc temps», riu. Com­ple­ten la tri­pu­la­ció el Ba­ba i l’Ous­ma­ne, tots dos del Se­ne­gal. Allà tam­bé pes­ca­ven. «Tot era ma­nu­al», es­bu­fe­guen.

UN PEIX LLANTERNA

6.30. Se’t po­sa ca­ra de Mr Be­an. Val la pe­na des­per­tar-se d’ho­ra no­més per aques­ta sor­ti­da de sol. «Ai­xò no ho ve­ieu a ter­ra, ¿eh?». As­sen­tei­xes al Joan sen­se par­pe­lle­jar. «A l’hi­vern no és tan bo­nic», el Ra­món ate­nua la mi­ra­da de co­lor ro­sa.

«Ara ca­la­rem», anun­cia el pa­tró a les 7. Ai­xò sig­ni­fi­ca que ti­ra­ran la xar­xa. «No és ti­rar-la i que en­trin els pei­xos –ex­pli­ca–. És una pes­ca molt tèc­ni­ca». Són 70 me­tres de xar­xa i 1.100 de ca­ble. Han ar­ri­bat a treu­re «un peix llanterna», ex­pli­quen. Bai­xen fins als 1.000 me­tres. Ar­ros­se­guen la xar­xa una ho­ra pel fons –«no hi ha coral», in­sis­tei­xen al tu­ris­ta–, i a« xor­rar » (re­co­llir el ca­ble). Pas­sen 15, 20 mi­nuts fins que es veu el fi­nal de la xar­xa.

¿No­més ai­xò? «Hi ha tres o qua­tre qui­los de peix», el Joan ar­ru­fa les celles. Obren la xar­xa i surt una massa en­fan­ga­da: un raig d’ai­gua i es ve­uen gam­bes, un pa­rell de pops, més gam­bes, raps, una am­po­lla d’ai­gua, un pot de Tu­lipán. Han tret «fins i tot mig cot­xe», diu el Joan. «Fins i tot fe­tus», afe­geix el Ra­món. Et par­len d’odis­se­es al mar, de pei­xos, de la vi­da, de Ru­bi­a­nes, de su­pers­ti­ci­ons (et llan­ça­ri­en al mar si fi­ques un pa­rai­gua al bar­co). On­ze ho­res do­nen per a molt.

«Ai­xò va a rat­xes –diu el pa­tró–, fa tres di­es vam aga­far 100 qui­los de gam­bes». Co­sa de les ma­re­es. O de la malas­tru­gan­ça dels tu­ris­tes, diu ri­ent. «El pa­tró no en té mai la cul­pa».

40 QUI­LOS DE GAM­BES

Mal dia de pes­ca, pe­rò bon dia per al tu­ris­ta. «Ja us ho vaig dir», re­cor­da el Joan. So­let i mar en cal­ma. A la proa hi ha un ban­quet per as­seu­re’s, diu el pa­tró ani­mant. «El ma­teix que Ju­lio Igle­si­as, pe­rò en ver­sió ba­ra­ta». Doncs sí.Aca­bes men­jant amb els ma­ri­ners una fi­de­uà dig­na d’es­to­va­lles. Amb gam­bes fres­ques, és clar.

Els ma­ri­ners tor­nen a llan­çar la xar­xa amb el tu­ris­ta de fons. I una al­tra ve­ga­da. I una de quar­ta. «Ara és quan es­tàs con­tent –diu el Ra­món. Saps que és l’úl­ti­ma i te’n vas a ca­sa». Tor­na­ran a ter­ra amb 40 qui­los de gam­bes. Un dia «do­len­tís­sim», di­uen. Per­què no comp­ten com a pes­ca els tu­ris­tes po­sant-se com gam­bes.

«M’ha agra­dat molt –re­su­meix l’Iván al tre­pit­jar ter­ra. T’obre els ulls: veus que di­fí­cil que és ser pes­ca­dor i tot el plàs­tic que surt». Al fi­nal, li va por­tar sort al Nus. «Tan al fi­nal que és avui», diu ri­ent el Joan l’en­de­mà. Van treu­re 90 qui­los. —

L’Iván, de tu­ris­me al ‘Nus’, par­la amb el Joan, el pa­tró, men­tre el Ra­món, el Ba­ba i l’Ous­ma­ne clas­si­fi­quen les gam­bes aca­ba­des de cap­tu­rar.

FER­RAN NADEU

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.