MOL­TA CLAS­SE AL BORN

Una se­lec­ció de qua­tre coc­te­le­ri­es d’au­tor que man­te­nen vi­va la fla­ma de la mi­xo­lo­gia clàs­si­ca, però sen­se re­nun­ci­ar a po­sar en pràc­ti­ca no­ves ide­es

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - COCTELERIA -

Una bo­na coc­te­le­ria es re­co­neix per al­gu­na co­sa més que els seus còc­tels. Unes mes­cles ben ela­bo­ra­des són vi­tals, però han d’anar acom­pa­nya­des d’un sa­voir fai­re que no es pot im­pro­vi­sar. Són llocs de cul­te, es­pais que trans­for­men la ru­ti­na di­à­ria al tra­ves­sar les se­ves por­tes i que han de man­te­nir-se im­pu­nes a la mas­si­fi­ca­ció. Però, per ai­xò, no po­den es­tar mas­sa ex­po­sats a la vis­ta. És el cas d’aquests qua­tre lo­cals del Born, se­lec­ci­o­nats per Torres Brandy.

De fet, llocs com aquests són es­pe­ci­al­ment ade­quats per als còc­tels amb el bran­di Torres 15, mar­cat per la se­va fi­nor i ver­sa­ti­li­tat. No no­més per­què pro­por­ci­o­nen l’am­bi­ent ido­ni per de­gus­tar-los, si­nó tam­bé per­què els seus bar­ten­ders dis­po­sen de les ha­bi­li­tats ne­ces­sà­ri­es per treu­re’ls el mà­xim par­tit. És a dir, un co­nei­xe­ment ex­qui­sit de la tra­di­ció coc­te­le­ra, un im­puls re­no­va­dor i una vo­lun­tat de mar­car es­til pro­pi. Per com­pro­var-ho, no­més fa fal­ta se­guir la ru­ta.

1. PARADISO

Sem­bla un bar es­pe­ci­a­lit­zat en en­tre­pans de pas­tra­mi, i ho és, però dar­re­re

la ne­ve­ra s’hi ama­ga una sor­pre­sa: una coc­te­le­ria clan­des­ti­na, al més pur es­til dels spe­ake­asy ame­ri­cans (Re­re Pa­lau, 4). A la bar­ra s’hi tro­ba Gi­a­co­mo Gi­an­not­ti, que amb la se­va tèc­ni­ca de­pu­ra­da i ima­gi­na­ció ha acon­se­guit si­tu­ar el seu lo­cal en la po­si­ció 37a dels World 50 Best Bars del 2018.

Un dels seus punts forts és la pre­sen­ta­ció. Bo­na pro­va d’ai­xò és el seu Pro­hi­bi­ti­on Ap­ple, un nom molt d’acord amb el lo­cal i que es pre­sen­ta en un re­ci­pi­ent en for­ma de po­ma. “És un còc­tel re­fres­cant, que do­na la vol­ta al bran­di fent-lo en­ca­ra més in­teres­sant i ver­sà­til, ja que és per­fec­te per a qual­se­vol ho­ra del dia…, i de la nit”, ex­pli­ca Gi­an­not­ti.

2. MARLOWE

Si­tu­at en un dels car­rers més tran­si­tats del Born (Del Rec, 24), aques­ta coc­te­le­ria sap guar­dar per­fec­ta­ment la dis­cre­ció, com si fos Phi­lip Marlowe ma­teix se­guint la pis­ta d’un as­sas­sí en qual­se­vol de les novel·les de Ray­mond Chand­ler. Una bar­ra allar­ga­da, tam­bo­rets, po­ca llum i una car­ta de còc­tels amb es­pe­rit noir. Per des­comp­tat, no hi pot fal­tar el clàs­sic gim­let, la be­gu­da pre­fe­ri­da del de­tec­tiu pri­vat.

Però la car­ta ela­bo­ra­da per Lo­ren­zo Mi­gli­et­ta i Marc Pi­not­ti tam­bé mos­tra un cert afec­te pels anys 80, re­cu­pe­rant sa­bors de l’èpo­ca. Aquí s’em­mar­ca el còc­tel que ela­bo­ren amb Torres 15 i xo­co­la­ta, una com­bi­na­ció que sem­bla­va obli­da­da i que ells mo­der­nit­zen amb co­co i sè­sam ne­gre.

3.TUXEDO SO­CI­AL CLUB

Als EUA, un tuxedo és un es­mò­quing, i ai­xò ja diu molt d’aquest lo­cal, que s’ha pro­po­sat vi­at­jar als orí­gens de la coc­te­le­ria, dei­xant de cos­tat la in­no­va­ció per apro­fun­dir en l’es­sèn­cia. Però aquest salt a fi­nals del se­gle XIX és tan po­de­rós que ha tin­gut con­se­qüèn­ci­es més en­llà de la car­ta de còc­tels. Ama­gat al dar­re­re d’una fal­sa lli­bre­ria, el Tuxedo (Gom­bau, 12) és un club d’as­pec­te vic­to­rià, on im­pe­ren les nor­mes de l’èpo­ca: no es pot usar el te­lè­fon mò­bil, ni fer fo­tos, ni te­nir un mal com­por­ta­ment.

Unes res­tric­ci­ons im­po­sa­des per Fa­bio Si­ni­si i Da­vid Tan que val la pe­na as­su­mir per tas­tar unes re­cep­tes que es re­mun­ten al pri­mer lli­bre de coc­te- le­ria que es va es­criu­re, obra de Jerry Tho­mas el 1862. Dels pri­mers mint ju­lep sor­geix la idea per al còc­tel amb Torres 15, li­cor d’al­ber­coc i Torres 15 Spi­ced, de­co­rat amb fu­lles de men­ta.

4. DR. STRAVINSKY

A pri­me­ra vis­ta, més que una coc­te­le­ria, Dr. Stravinsky (Mi­ra­llers, 5) sem­bla el la­bo­ra­to­ri d’un vell al­qui­mis­ta, amb alam­bins i pots d’her­bes ma­ce­ra­des. Aques­ta im­pres­sió, no obs­tant, no és del tot er­rò­nia, ja que el seu con­cep­te es­tà ba­sat en la redes­til·la­ció, la fer­men­ta­ció i els li­cors ca­so­lans. Una idea que ha im­pac­tat amb for­ça, ja que s’han co­lat amb a pe­nes dos anys de vi­da en­tre els 100 mi­llors bars del món i l’any pas­sat va re­bre el tí­tol de mi­llor nou bar d’Eu­ro­pa.

El seu còc­tel Dr. Tho­mas de­mos­tra de què són capa­ços. “Ela­bo­rem un li­cor ar­te­sà de tor­ró i el ma­ri­dem amb bran­di. Ai­xí acon­se­guim un per­fec­te af­ter­din­ner, que a més a més és sos­te­ni­ble, pel fet d’es­tar ela­bo­rat amb pro­duc­te lo­cal del Me­di­ter­ra­ni”, re­cal­ca el seu pro­pi­e­ta­ri i bar­ten­der, An­to­nio Na­ran­jo.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.