El BBVA i EL PE­RI­Ó­DI­CO re­fle­xi­o­nen so­bre el fu­tur de la tec­no­lo­gia

Un ex­pert ana­lit­za el risc d’extinció de la hu­ma­ni­tat

El Periódico de Catalunya [Català] - - PORTADA - A. MA­DRI­DE­JOS M. CA­TAN­ZA­RO

Que la hu­ma­ni­tat s’ex­tin­gei­xi o pa­tei­xi un gran col·lapse al llarg del se­gle XXI és un risc re­al. La pro­ba­bi­li­tat és pe­ti­ta, és clar, però exis­teix. Ai­xí que el mi­llor és tre­ba­llar per re­duir els ris­cos, con­si­de­ra Seán Ó hÉi­ge­ar­taigh, director exe­cu­tiu del Cen­tre per a l’Es­tu­di del Risc Exis­ten­ci­al (CSER) de la Uni­ver­si­tat de Cam­brid­ge. Ó hÉi­ge­ar­taigh va par­ti­ci­par ahir en un ac­te or­ga­nit­zat a Barcelona pel BBVA i EL PE­RI­Ó­DI­CO per pre­sen­tar el lli­bre El pró­xi­mo pa­so: la vi­da ex­po­nen­ci­al, una obra col·lec­ti­va de 20 ex­perts in­ter­na­ci­o­nals so­bre els ris­cos i les opor­tu­ni­tats de les tec­no­lo­gi­es emer­gents.

Ó hÉi­ge­ar­taigh va ex­pli­car un exem­ple poc cone­gut: Sta­nis­lav Pe­trov, ti­nent co­ro­nel de l’Exèr­cit roig, mort gai­re­bé en l’anonimat, va evi­tar el 1983 una pos­si­ble guer­ra nu­cle­ar en­tre els Es­tats Units i l’ex­tin­ta URSS. Grà­ci­es al seu ins­tint i de­ci­sió, va de­ter­mi­nar que l’ar­ri­ba­da d’uns pe­ri­llo­sos mís­sils nord-ame­ri­cans, tal com in­di­ca­ven els ra­dars de de­fen­sa, no po­dia ser ve­ri­tat. El con­tra­a­tac es va atu­rar. «Grà­ci­es a una per­so­na que va veu­re l’er­ror, el con­flic­te no va ar­ri­bar» va des­ta­car Ó hÉi­ge­ar­taigh. Al fi­nal, el fals se­nyal va re­sul­tar ser el re­flex del Sol en uns nú­vols. La guer­ra nu­cle­ar tam­bé va pen­jar d’un fil en la cri­si dels mís­sils de Cuba.

«Hem tin­gut molta sort», va ad­me­tre el director exe­cu­tiu del CSER. El seu cen­tre, que va ser fun­dat en­tre d’al­tres pel pres­ti­gi­ós as­trò­nom Mar­tin Re­es, ana­lit­za els ris­cos a què s’en­fron­ta i s’en­fron­ta­rà la ci­vi­lit­za­ció hu­ma­na en un fu­tur. «Un no fir­ma una pò­lis­sa per­què pen­si que casa se­va s’ha­gi de cre­mar, si­nó per­què tro­ba ra­o­na­ble es­tar pre­pa­rat», va jus­ti­fi­car.

Risc etern

Els ris­cos d’extinció dels hu­mans sem­pre han exis­tit, però sem­pre han si­gut d’ori­gen na­tu­ral. Ara po­dria tor­nar a cau­re un as­te­roi­de com el que va oca­si­o­nar la des­a­pa­ri­ció del 70% de les es­pè­ci­es de fa 70 mi­li­ons d’anys, in­clo­sos els di­no­sau­res. Tam­bé po­dria re­pe­tir-se una ne­fas­ta erup­ció com la del vol­cà To­ba, de fa uns 75.000 anys, que va dei­xar l’es­pè­cie hu­ma­na a punt d’ex­tin­gir-se. «No obs­tant, en tots els ca­sos les pro­ba­bi­li­tats són pe­ti­tes», va tran­quil·lit­zar. «Les prin­ci­pals ame­na­ces per a la su­per­vi­vèn- cia dels hu­mans són ac­tu­al­ment les ge­ne­ra­des pels ma­tei­xos hu­mans» amb la se­va activitat i amb les tec­no­lo­gi­es que desen­vo­lu­pen, va pros­se­guir l’es­pe­ci­a­lis­ta de Cam­brid­ge.

Un dels nous ris­cos és la in­ter­con­ne­xió. La pan­dè­mia de grip del 1919, per exem­ple, va cau­sar més morts que la guer­ra mun­di­al que es va ini­ci­ar gai­re­bé si­mul­tà­ni­a­ment. «Si pen­sem en la gran quan­ti­tat de vi­at­ges que fem, el prin­ci­pal risc per a la hu­ma­ni­tat és ac­tu­al­ment la pro­pa­ga­ció d’al­gu­na malal­tia in­fec­ci­o­sa le­tal», va ex­pli­car hÉi­ge­ar­taigh. L’es­pe­ci­a­lis­ta re­cor­da els ca­sos re­cents de la SARS o de la grip avi­à­ria. «El risc no s’ha d’ig­no­rar». No obs­tant, l’ex­pert es va mos­trar es­pe­ran­çat per­què ca­da ve­ga­da te­nim més co­nei­xe­ments d’in­fec­ci­ons i de me­su­res de con­trol, co­men­çant per l’apli­ca­ció de qua­ran­te­nes.

Un al­tre risc as­so­ci­at, va pros­se­guir, és l’ex­pe­ri­men­ta­ció en la­bo­ra­to­ri amb vi­rus pe­ri­llo­sos. «Hem tin­gut al­guns en­surts, com un cas de fe­bre af­to­sa al Reg­ne Unit que va oca­si­o­nar un alli­be­ra­ment ac­ci­den­tal». L’es­pe­ci­a­lis­ta de Cam­brid­ge va ci­tar tam­bé el debat so­bre si s’han de pu­bli­car els re­sul­tats d’aques­ta clas­se d’ex­pe­ri­ments te­nint en comp­te que ai­xò pot su­po­sar po­sar­los

Seán Ó hÉi­ge­ar­taigh DIRECTOR EXE­CU­TIU CSER CAM­BRID­GE «Les prin­ci­pals ame­na­ces per a la su­per­vi­vèn­cia dels hu­mans són les ge­ne­ra­des pels ma­tei­xos hu­mans»

a l’abast de bi­o­ter­ro­ris­tes.

Se­gons Ó hÉi­ge­ar­taigh, un al­tre dels rep­tes a què s’en­fron­ta la hu­ma­ni­tat és la con­ser­va­ció dels re­cur­sos na­tu­rals da­vant d’una po­bla­ció ca­da ve­ga­da més gran. Dels 1.600 mi­li­ons de per­so­nes del se­gle XIX s’ha pas­sat a 7.600 mi­li­ons i les previsions de l’ONU in­di­quen que s’ar­ri­ba­rà a un mà­xim d’11.000 mi­li­ons el 2100. «Ne­ces­si­tem apren­dre per dei­xar una Ter­ra fèr­til per a les prò­xi­mes ge­ne­ra­ci­ons. Ara fem ser­vir el 50% més de re­cur­sos dels que el pla­ne­ta pot re­po­sar», va ad­ver­tir. «No te­nim per ara l’op­ció de tras­lla­dar-nos a un al­tre pla­ne­ta –va afir­mar–. Hem de cui­dar la Ter­ra si vo­lem so­bre­viu­re a llarg ter­mi­ni».

El director exe­cu­tiu del CSER tam­bé va as­se­nya­lar el can­vi cli­mà­tic com una ame­na­ça més que la­tent. «En­ca­ra que no su­po­si el co­llapse de la ci­vi­lit­za­ció, no hi ha dub­te que un aug­ment de la tem­pe­ra­tu­ra tin­drà uns efec­tes ca­tas­trò­fics», va dir. «És molt im­por­tant re­duir les emis­si­ons de CO2 en­ca­ra que els èxits no els ve­gem fins d’aquí uns anys. És com dei­xar de fu­mar per evi­tar un fu­tur càn­cer», va il·lus­trar. En qual­se­vol cas, Ó hÉi­ge­ar­taigh va ci­tar al­guns ris­cos vin­cu­lats a les tec­no­lo­gi­es emer­gents.

«La tec­no­lo­gia no és un ene­mic. Ne­ces­si­tem apro­fi­tar-la per mi­llo­rar la qua­li­tat de vi­da»

Un po­dria ser la ge­o­en­gi­nye­ria con­tra el can­vi cli­mà­tic, que su­po­sa­ria mo­di­fi­car l’at­mos­fe­ra mit­jan­çant l’ad­di­ció d’ae­ro­sols per pro­vo­car un efec­te con­tra­ri a l’es­cal­fa­ment. «No obs­tant –va ad­ver­tir–, nin­gú ho ha fet en­ca­ra. No sa­bem com afec­ta­ria les pre­ci­pi­ta­ci­ons o els cul­tius».

In­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al

Tam­bé la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al me­reix una aten­ció es­pe­ci­al. «¿I si ar­ri­ba un mo­ment en què es desen­vo­lu­pen ar­mes au­tò­no­mes?», es va pre­gun­tar Ó hÉi­ge­ar­taigh. «Ara els sis­te­mes són per a co­ses molt con­cre­tes. De­ep Blue ju­ga a es­cacs, però no sap lli­gar-se les sa­ba­tes. No hi ha con­sens so­bre quan s’ar­ri­ba­rà a aques­ta tec­no­lo­gia, però s’ha de vi­gi­lar com avan­cem».

Mal­grat tot, Ó hÉi­ge­ar­taigh es va de­fi­nir com a tec­no­op­ti­mis­ta. La tec­no­lo­gia no ha de ser un ene­mic. Molts avan­ços tin­dran una in­flu­èn­cia po­si­ti­va en les nos­tres vi­des. «Ne­ces­si­tem apro­fi­tar els be­ne­fi­cis que ens apor­ta per mi­llo­rar la qua­li­tat de vi­da. S’ha de fer tot el pos­si­ble per­què tots els pa­ï­sos tre­ba­llin junts da­vant les ame­na­ces glo­bals», va con­clou­re l’in­ves­ti­ga­dor.

El lli­bre pre­sen­tat i la con­fe­rèn­cia d’Ó hÉi­ge­ar­taigh es va em­mar­car en el pro­jec­te BBVA Open Mind, una pla­ta­for­ma on li­ne amb 2,5 mi­li­ons d’usu­a­ris, im­pul­sa­da per l’en­ti­tat ban­cà­ria per pro­mou­re la di­vul­ga­ció i el debat al vol­tant de les grans ten­dèn­ci­es emer­gents.

ALBERT BERTRAN

An­to­nio Asen­sio, Fran­cis­co Gonzá­lez i En­ric Her­nàn­dez.

Seán Ó hÉi­ge­ar­taigh, du­rant la con­fe­rèn­cia, ahir a Barcelona.

Fran­cis­co Gonzá­lez i Mic­he­le Can­tan­za­ro.

ALBERT BERTRAN

D’es­quer­ra a dre­ta, An­to­nio Asen­sio, Fran­cis­co Gón­za­lez i Agus­tín Cor­dón.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.