Gest re­ial a Ney­mar 20 anys sen­se ‘El Ma­go’

Ra­mos obre la por­ta del Ma­drid al bra­si­ler i ani­ma Flo­ren­ti­no Pé­rez a fit­xar-lo com més avi­at mi­llor He­le­nio Her­re­ra, que va mo­rir fa du­es dè­ca­des, va ser pi­o­ner al Bar­ça amb els seus in­sò­lits mè­to­des Va ser el pri­mer tèc­nic su­peres­tre­lla

El Periódico de Catalunya [Català] - - PRIMERA FILA | ESPORTS - CARLOS F. MARCOTE FREDERIC POR­TA

Nin­gú ja no pot ama­gar que la vi­da no li re­sul­ta del tot agra­da­ble a Ney­mar a Pa­rís i el Re­ial Ma­drid n’ha pres bo­na no­ta. Mal­grat la mi­li­o­na­da que li pa­ga AlK­he­la­ï­fi al PSG –37 mi­li­ons d’eu­ros nets a l’any més la pri­ma de fit­xat­ge, se­gons Fo­ot­ball Le­aks--, l’es­tre­lla bra­si­le­ra no aca­ba de tro­bar l’am­bi­ent de tre­ball que s’es­pe­ra­va i no ha tri­gat a ar­ri­bar a la con­clu­sió que a la Li­gue 1 tin­drà molt com­pli­cat con­ver­tir-se en el nú­me­ro u a curt ter­mi­ni i su­perar Mes­si i Cris­ti­a­no Ro­nal­do, que és la se­va gran am­bi­ció. Tam­poc la ca­pi­tal fran­ce­sa li re­sul­ta el lloc ide­al per viure, mal­grat els es­for­ços de la se­va cort de toiss i els d’Al­ves, Sil­va, Marquinhos i Lu­cas Mou­ra, que no aca­ben d’acon­se­guir que l’en­tre­na­dor, Unai Emery, es do­ble­gui a sa­tis­fer tots i ca­das­cun dels desit­jos i ca­prit­xos del ju­ga­dor.

En els càl­culs de Flo­ren­ti­no Pé­rez no hi en­tra­va que la si­tu­a­ció de Ney­mar al PSG es de­te­ri­o­rés de ma- ne­ra tan rà­pi­da, però sem­pre ha es­tat atent a l’en­caix del fit­xat­ge més car de la his­tò­ria a l’equip fran­cès, que va dei­xar 222 mi­li­ons d’eu­ros a les ar­ques del Barcelona per em­por­tar-se’l. El pre­si­dent del Ma­drid te­nia i té la sos­pi­ta que si ell ha­gués po­gut ar­ri­bar a aque­lla xi­fra l’es­tre­lla bra­si­le­ra es­ta­ria ves­tint de blanc a aques­tes al­tu­res des­prés d’una ope­ra­ció que hau­ria dei­xat en no res el fit­xat­ge de Fi­go.

El Barcelona l’hi va ro­bar fa qua­tre anys, pen­sa Pé­rez, i no se­rà mai tard per tor­nar-s’hi. El que no in­tu­ïa

el di­ri­gent ma­dri­dis­ta és que l’oca­sió se li po­dria pre­sen­tar tan avi­at, en­ca­ra que es cal­cu­la que el pos­si­ble fit­xat­ge po­dria si­tu­ar-se en uns 500 mi­li­ons d’eu­ros en­tre tras­pàs i sa­la­ri. Del que no hi ha cap me­na de dub­te és que el pre­si­dent blanc no dei­xa de fer comp­tes, comp­tant és clar a dei­xar anar llast, co­sa que apun­ta di­rec­ta­ment a Ba­le en pri­mer lloc i a Ben­ze­ma im­me­di­a­ta­ment des­prés.

NE­GO­CI­A­CIÓ INCERTA Flo­ren­ti­no no va obrir bo­ca ahir en la pre­es­tre­na del do­cu­men­tal Ber­na­béu a l’es­ta­di ma­dri­dis­ta, però les de­cla­ra­ci­ons de Ser­gio Ra­mos so­bre la bo­na acollida que el ves­ti­dor de­pa­ra­ria a Ney­mar, si po­gués ser en el prò­xim mer­cat d’hi­vern, han pro­vo­cat les es­pe­cu­la­ci­ons. No sem­bla pro­ba­ble que Al-Khe­la­ï­fi ac­cep­ti ne­go­ci­ar de ma­ne­ra im­me­di­a­ta, però des­prés de la fu­ga de Barcelona de l’estiu pas­sat tot és pos­si­ble trac­tant-se de Ney­mar i del seu pa­re.

Amb les greus di­fi­cul­tats que tra­ves­sa l’atac del Ma­drid –so­bre­tot amb la se­que­ra de Cris­ti­a­no–, Ra­mos no ha dub­tat a obrir la por­ta de l’equip blanc al bra­si­ler. «A mi m’agra­da te­nir els mi­llors i Ney­mar ho és. Pot­ser ho ve­ia una mi­ca més fà­cil pas­sant pel PSG pri­mer que del Bar­ça al Ma­drid di­rec­ta­ment. És dels mi­llors del món i no se sap mai. El fut­bol do­na mol­tes vol­tes. A mi sens dub­te m’agra­da­ria te­nir-lo, mar­ca la di­fe­rèn­cia i li obro la por­ta... Per si al desem­bre vol ve­nir. L’úni­ca co­sa que hem de ne­go­ci­ar és l’ani­ver­sa­ri de la se­va ger­ma­na», va dir el cen­tral blanc a El Lar­gue­ro, de la SER.

En la ma­tei­xa en­tre­vis­ta va re­treu­re a Cris­ti­a­no ha­ver dit que la mar­xa de Mo­ra­ta, Pe­pe i Ja­mes ha­gi de­bi­li­tat el Ma­drid. «No hi es­tic d’acord. Ho diu més gent, però no ho com­par­tei­xo. Quan vam gua­nyar les du­es su­per­co­pes érem els ma­tei­xos i nin­gú ho de­ia. Em sem­bla una mi­ca avan­tat­gis­ta dir-ho ara», va as­se­nya­lar Ra­mos.

Se li atri­bu­ei­xen fra­ses ge­ni­als com: «Amb deu es ju­ga mi­llor» i «gua­nya­rem sen­se bai­xar de l’au­to­car»

Ahir va fer 20 anys de la mort d’He­le­nio Her­re­ra Ga­vilán, l’en­tre­na­dor que va re­vo­lu­ci­o­nar les ban­que­tes eu­ro­pe­es du­rant els anys 50 i 60 del se­gle pas­sat, per­so­nat­ge de for­mi­da­ble fa­ma en la se­va èpo­ca d’es­plen­dor. Co­los­sal pro­pa­gan­dis­ta de si ma­teix, fi­xar la se­va edat en el de­cés va re­sul­tar tas­ca im­pos­si­ble. Ofi­ci­al­ment, ha­via fet no­més 87 anys. En re­a­li­tat, nin­gú sap quan va néi­xer. Ni tam­poc on. La ma­jo­ria dels seus bi­ò­grafs di­uen que a Bu­e­nos Ai­res, tot i que al­tres si­tu­en el nai­xe­ment a Ca­sa­blan­ca (Mar­roc).

De jo­ve, va ser fut­bo­lis­ta de po­ca vo­la­da a Fran­ça, però va sa­ber dis­pa­rar-se fins a l’elit del gre­mi de tèc­nics al bri­llar en al­guns clubs es­pa­nyols, en­tre ells l’At­lè­tic de Ma­drid i el Va­lla­do­lid. Tan es­pe­ci­al i desit­jat re­sul­ta­va el per­so­nat­ge que el Bar­ça va ha­ver de com­pen­sar eco­nò­mi­ca­ment el Se­vi­lla i l’Os Be­le­nen­ses per acon­se­guir els seus ser­veis. Va co­brir amb es­creix el gai­re­bé utò­pic en­càr­rec de la di­rec­ti­va de Mi­ró-Sans: amb el Camp Nou aca­bat d’es­tre­nar, se li de­ma­na­va po­sar fi a l’he­ge­mo­nia del Ma­drid de Di Sté­fa­no. I ho va acon­se­guir grà­ci­es a du­es Lli­gues i un tí­tol de Co­pa, acon­se­guit al cap­da­vant d’una plè­ia­de ru­ti­lant d’as­tres.

He­le­nio Her­re­ra es va con­ver­tir en H.H. o El Ma­go, el pri­mer en­tre­na­dor amb ga­lons de su­peres­tre­lla. Sens dub­te, sa­bia por­tar els seus pu­pils amb mà es­quer­ra. Mes­tre de la psi­co­lo­gia en grup, va en­cu­nyar fra­ses per a la poste­ri­tat, com la cè­le­bre: «Amb deu es ju­ga mi­llor que amb on­ze» per jus­ti­fi­car l’es­forç col·lec­tiu quan es pro­du­ï­en ex­pul­si­ons o le­si­ons o una d’apò­cri­fa («gua­nya­rem sen­se bai­xar de l’au­to­car») que ell ne­ga­ria ha­ver pro­nun­ci­at, però que man­té vi­va la se­va lle­gen­da en­ca­ra avui.

Al ves­ti­dor del Bar­ça li va to­car li­di­ar amb una cons­tel·la­ció d’es­tre­lles. I tam­bé, di­vi­di­da en grups. D’una ban­da, els hon­ga­re­sos ca­pi­ta­ne­jats per Ku­ba­la, a més de Koc­sis i Czi­bor, que no van creu­re mai en els seus mè­to­des. Amb el mi­te Ku­ba­la ja en de­cli­vi per acu­mu­la­ció de le­si­ons i des­gast, es va man­te­nir ferm al re­le­gar-lo a la ban­que- ta i ali­ne­ar-lo tot just al Camp Nou per acon­ten­tar els cu­lers que l’ido­la­tra­ven.

En­tre les trin­xe­res, la dels su­da­me­ri­cans, en­cap­ça­lats per Eva­ris­to, Vi­lla­ver­de i Eu­lo­gio Martínez, i la dels seus fi­dels vas­salls, els nois del planter com Se­gar­ra, Ra­ma­llets, Ver­gés o Gen­sa­na, als quals va aug­men­tar el sou fins a con­ver­tir-los en la se­va guàr­dia pre­to­ri­a­na. Amb la pers­pec­ti­va del temps, en­tre els en­certs d’Her­re­ra cal es­men­tar la con­fi­an­ça brin­da­da als fut­bo­lis­tes ca­ta­lans.

La ven­da de Lui­si­to Suá­rez

So­ta el ti­mó d’Her­re­ra, el Barcelona va ar­ri­bar a col·lec­ci­o­nar la mi­llor da­van­te­ra que mai ha­gi reu­nit cap club en la his­tò­ria del fut­bol, grà­ci­es a deu fi­gu­res que els afi­ci­o­nats més ve­te­rans pa­la­de­ja­ran amb molt de gust. La llis­ta és au­tèn­tic ca­vi­ar: Ku­ba­la, Koc­sis, Czi­bor, Luis Suá­rez, Vi­lla­ver­de, Eva­ris­to, Eu­lo­gio Martínez, Te­ja­da, Ri­be­lles i Coll. Amb tan­ta es­tre­lla, tam­bé va op­tar per les ro­ta­ci­ons. Des­prés d’una eli­mi­na­tò­ria de Co­pa d’Eu­ro­pa per­du­da con­tra el Ma­drid, es­cla­ta­ria una for­mi­da­ble po­lè­mi­ca. Cinc mi­nuts abans que el fes­sin fo­ra, H.H. va to­car el dos ca­mí de Mi­là i allà va con­ver­tir l’In­ter en la po­tèn­cia con­ti­nen­tal dels anys 60. Co­nei­xe­dor de la ban­car­ro­ta eco­nò­mi­ca del seu an­te­ri­or club, ma­qui­na­ria l’ar­ri­ba­da de Lui­si­to Suá­rez a l’en­ti­tat ne­ro­az­zur­ra a can­vi de 25 mi­li­ons de pes­se­tes que no van re­sol­dre el dè­fi­cit, però sí que van con­fir­mar la pit­jor de­ci­sió es­por­ti­va pre­sa pel Bar­ça en to­ta la his­tò­ria. Suá­rez es va con­ver­tir en el lí­der d’un on­ze des­co­mu­nal. A San Si­ro ar­ri­ba­ri­en du­es Co­pes d’Eu­ro­pa, tres scu­det­tos i tres In­ter­con­ti­nen­tals so­ta la se­va ègi­da.

Amb la se­va mar­xa, la par­rò­quia cu­ler va que­dar frac­tu­ra­da en du­es: nos­tàl­gics de H.H. i els que no el vo­li­en veu­re ni en pin­tu­ra, farts del seu nar­ci­sis­me, de­vo­ció pels di­ners i certs ru­mors que l’acu­sa­ven de fo­men­tar el do­pat­ge.

Du­rant els anys 60 i en un Bar­ça tem­pes­tu­ós, es van suc­ceir els in­tents per­què tor­nés al Camp Nou, se­go­na èpo­ca que no ar­ri­ba­ria fins a prin­ci­pis dels 80 en dos breus perí­o­des dis­po­sats per Jo­sep Llu­ís Núñez en què el ja ve­te­ra­nís­sim Her­re­ra en­ca­ra su­ma­ria una Co­pa al seu ampli pal­ma­rès.

Ra­mos, Ney­mar, Ro­nal­do, Bus­quets i Ba­le, en un clàs­sic al Camp Nou.

SPORT / VALENTÍ ENRICH

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.