BARCELONEJANT

El Periódico de Catalunya [Català] - - TEMA DEL DIA - OLGA Me­ri­no

A ve­ga­des suc­ce­eix que les his­tò­ri­es t’ar­ri­ben sen­se ne­ces­si­tat de tren­car-te les ba­nyes bus­cant-les, com és el cas d’aques­tes lí­ni­es. Per co­ses de l’at­zar, m’as­sa­ben­to d’un cas al Ra­val, a la part al­ta d’aquest bar­ri fet de bar­re­ja i ele­ments he­te­ro­ge­nis, on una fin­ca pa­teix el do­ble cal­va­ri de dos nar­co­pi­sos en un ma­teix re­plà; no vols cal­do, doncs tres tas­ses. Amb re­cel i a la ve­ga­da amb des­es­pe­ra­ció, una grup d’in­qui­lins i pro­pi­e­ta­ris de l’im­mo­ble ac­ce­dei­xen a ex­pli­car com aques­ta cir­cums­tàn­cia els amar­ga la quo­ti­di­a­ni­tat, sem­pre que no es re­ve­li l’adre­ça exac­ta on vi­uen. No es trac­ta del car­rer d’en Roig, ni del de Pi­cal­quers, ni del de la Ver­ge, els ve­ïns del qual ja han re­la­tat als mit­jans els seus res­pec­tius so­fri­ments des de l’ano­ni­mat. És una al­tra tra­ves­sia; a la part fi­li­pi­na del dis­tric­te, per dir-ho ai­xí.

El dia de la ci­ta di­lu­via so­bre les teu­la­des de Barcelona, so­bre la ro­ba es­te­sa als bal­cons de l’an­tic Bar­ri Xi­no, i l’ai­guat con­fe­reix a la tro­ba­da un ai­re desan­ge­lat, de fa­ta­li­tat, com d’una co­sa que es­ti­gués a punt de trun­car-se pel ca­mí. Una tru­ca­da te­le­fò­ni­ca des de la can­to­na­da, pro­te­gi­da pel pa­rai­gua, res d’in­tèr­fons. Al cap d’un mo­ment, una no­ia jo­ve bai­xa a obrir el por­tal, i to­tes du­es as­cen­dim si­gil·lo­ses els es­gla­ons fins al pis on té lloc la reu­nió im­pro­vi­sa­da. La ro­ba es­te­sa a les ba- ra­nes del fo­rat de l’es­ca­la des­di­bui­xa el lí­mit en­tre el car­rer i la in­ti­mi­tat. Ai­xò és part del dra­ma.

En el mi­nús­cul men­ja­dor d’un pis de 40 me­tres qua­drats, la te­le se­gueix en­ce­sa per dis­si­mu­lar amb el seu brun­zit, men­tre la con­ver­sa es des­gra­na en­tre mur­mu­ris. Els afec­tats mos­tren imat­ges cap­ta­des amb el mò­bil: xe­rin­gues aban­do­na­des al re­plà, els packs em­bo­li­cats en cel·lo­fa­na amb què els jon­quis es pre­pa­ren les cui­tes, bús­ti­es ar­ren­ca­des, ídem del pany nou del por­tal, pi­xa­des i de­fe­ca­ci­ons dels to­xi­cò­mans que con­tí­nu­a­ment pu­gen i bai­xen l’es­ca­la d’aquest im­mo­ble sen­se as­cen­sor cap als pi­sos on es co­mer­cia amb es­tu­pe­fa­ents.

El 19 de desem­bre pas­sat es va pro­duir l’ocu­pa­ció d’un dels pi­sos, i el seu pro­pi­e­ta­ri, un par­ti­cu­lar que aca­ba­va d’he­re­tar-lo, ja ha in­ter­po­sat una de­nún­cia per usur­pa­ció. Una ve­ga­da apo­sen­tats, els nar­cos van acon­se­guir ir­rom­pre al se­gon apar­ta­ment buit, pro­pi­e­tat d’una en­ti­tat fi­nan­ce­ra, pel pro­ce­di­ment del bu­tron; o si­gui, fent un fo­rat a la pa­ret. Va ser des de dins com van acon­se­guir re­ben­tar la por­ta blin­da­da que hi ha­vi­en ins­ta­llat les per­so­nes del banc: en un mo­ment, un dú­plex de­di­cat a la ven­da i el con­sum de dro­ga da­vant la in­de­fen­sió dels re­si­dents. «Si no fos un pis de pro­pi­e­tat, ja hau­rí­em mar­xat d’aquí», co­men­ta una pa­re­lla jo­ve que va ad­qui­rir la vi­ven­da amb molt d’es­forç.

Abans fo­tos, avui ame­na­ces

Els con­ve­ïns han re­but ame­na­ces dels tra­fi­cants. Ni fo­to­gra­fi­es ni noms, per fa­vor. I s’en­tén la pru­dèn­cia, na­tu­ral­ment, en­ca­ra que es do­na la cir­cums­tàn­cia que fa 14 anys, el mes de desem­bre del 2004, aques­ta ma­tei­xa fin­ca ha­via pro­ta­go­nit­zat un re­por­tat­ge en aques­tes pà­gi­nes, es­crit per la pe­ri­o­dis­ta Ca­ta­li­na Gayà, que, amb el tí­tol de Na­dal in­terèt­nic, la des­ta­ca­va com a exem­ple de con­vi­vèn­cia mo­dè­li­ca al bar­ri del Ra­val. Fi­li­pins, equa­to­ri­ans, tre­ba­lla­dors, ca­tò­lics, fran­ce­sos, ar­tis­tes, ja­po­ne­sos, ban­gla­des­hi­ans, mu­sul­mans, mo­der­nets, ca­ta­lans, ateus, pakis­ta­ne­sos i do­mi­ni­cans com­par­ti­en lla­vors l’edi­fi­ci en har­mo­nia, i es van pres­tar a po­sar per a una fo­to sim­pà­ti­ca a l’es­ca­la. Al­gu­nes de les ca­res que apa­rei­xen a la ins­tan­tà­nia ja han mar­xat –acos­tu­men a ser fin­ques de pas–, però avui ja nin­gú vol sor­tir a la fo­to, ni els vells ve­ïns ni els nous. Te­nen por de re­pre­sà­li­es.

La­por­ta­de­la­se­nyo­raMont­ser­rat, Una per­so­na no iden­ti­fi­ca­da pu­ja l’es­ca­la de la fin­ca que acull dos nar­co­pi­sos, di­lluns pas­sat. po­sem que es diu ai­xí, ha re­but al­gu­nes pun­ta­des de peu, i la do­na no des­can­sa per més que in­ten­tin cal­mar-la di­ent-li que els jon­quis tam­poc li en­tra­ran a ro­bar per la fi­nes­tra del và­ter. Un noi d’uns 7 anys ja no surt a se­gons qui­na ho­ra, i en­ca­ra menys es que­da sol a ca­sa. Als pai­sans que pu­gen i bai­xen, ocul­tant-se so­ta la caput­xa del xan­dall, bruts, mig morts, els ha po­sat el nom de zom­bis; una ve­ga­da se’n va tro­bar un amb l’agu­lla al braç. Una do­na que ma­ti­na molt per anar a ne­te­jar ofi­ci­nes surt a ve­ga­des ha­vent des­can­sat tan sols un pa­rell o tres d’ho­res. A ve­ga­des ve la ur­ba­na; d’al­tres, els mos­sos. Quan se’n van, tot tor­na a ser com abans. Hi ha di­es en què el re­bom­bo­ri s’allar­ga fins a les sis del ma­tí.

Una fin­ca del Ra­val pa­teix un tur­ment di­a­ri per la pre­sèn­cia d’un do­ble nar­co­pís

Els ve­ïns pre­fe­rei­xen guar­dar l’ano­ni­mat per te­mor de re­pre­sà­li­es dels to­xi­cò­mans

Fa 14 anys, la ma­tei­xa fin­ca va sor­tir en aquest di­a­ri com a exem­ple de con­vi­vèn­cia

De­mos­trar da­vant un jut­ge

Cops, a ve­ga­des ba­ra­lles, un es­ca­pa­ment d’ai­gua dels gros­sos que va cau­sar una apa­ga­da, tocs de bot­zi­na i un ru­mor con­ti­nu so­bre el sos­tre, com si a dalt es­ti­gues­sin bar­re­jant pi­les de co­ses. Un al­tre veí, po­sem que es diu Pe­dro, ex­pli­ca que al prin­ci­pi els nar­co­pi­sos co­mer­ci­a­ven no­més amb he­ro­ï­na, per les pin­tes des­as­tro­ses dels to­xi­cò­mans, però ara sem­bla que l’ofer­ta s’ha am­pli­at a la co­ca­ï­na. Han pre­sen­tat de­nún­ci­es a co­mis­sa­ria i da­vant el Sín­dic de Greu­ges, però els di­uen que tin­guin pa­ci­èn­cia. S’ha de de­mos­trar da­vant un jut­ge el que es cou a dins, i ai­xò exi­geix vo­lun­tat i mol­tes ho­res de pa­tru­lla.

Els ve­ïns del bloc ara cas­ti­gat per l’exis­tèn­cia de dos nar­co­pi­sos po­sa­ven junts per a EL PERIÓDICO el Na­dal del 2004, com a exem­ple de con­vi­vèn­cia en­tre èt­ni­es.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.