Par­lem com pen­sem

L’ús de ter­mes neu­trals o in­clu­sius con­tri­bu­eix a de­fi­nir com ens si­tu­em da­vant la igual­tat

El Periódico de Catalunya [Català] - - OPINIO - EVA An­dui­za

Hi hau­ria molt a dir so­bre l’en­re­nou ge­ne­rat per l’ús de l’ex­pres­sió «por­ta­vo­za» per part d’Ire­ne Mon­te­ro fa uns di­es. ¿És una exa­ge­ra­ció que ens des­pis­ta dels ver­da­ders pro­ble­mes que te­nim? ¿O és una re­ac­ció in­di­ca­do­ra d’una hi­per­sen­si­bi­li­tat que no­més es des­per­ta en al­guns mo­ments molt con­crets? Per exem­ple, quan s’in­ten­ta adap­tar l’ús del llen­guat­ge per­què no si­gui vi­si­ble­ment dis­cri­mi­na­to­ri. És una co­sa que, fins i tot dins de la cor­rec­ció gra­ma­ti­cal (no di­guem fo­ra, com en aquest cas), ai­xe­ca im­me­di­a­ta­ment po­lè­mi­ques i pro­du­eix grans es­ca­ra­falls. S’es­tig­ma­tit­za amb un d’aquells ter­mes tan ne­ga­ti­va­ment con­no­tats: és la ton­te­ria del que és po­lí­ti­ca­ment cor­rec­te. No vo­lem ser po­lí­ti­ca­ment cor­rec­tes per­què ser-ho ens fa menys au­tèn­tics. Menys au­tèn­ti­ca­ment mas­clis­tes, cal­dria pre­ci­sar. PERÒ NO SÓN

les pa­rau­les de Mon­te­ro, ni la re­ac­ció poste­ri­or, el que m’ocu­pa aquí. La qües­tió que m’in­teres­sa és si ai­xò de l’ús del llen­guat­ge té con­se­qüèn­ci­es re­lle­vants en al­tres as­pec­tes, tal com ar­gu­men­ten les per­so­nes que de­fen­sen la cor­rec­ció po­lí­ti­ca en l’ús del llen­guat­ge. Al par­lar de nens i ne­nes, fem vi­si­bles les ne­nes. Al par­lar no­més de nens, per més que el mas­cu­lí si­gui ge­nè­ric, elles no són tan vi­si­bles. Ai­xò sem­bla evi­dent, mal­grat que a la RAE aquests des­do­bla­ments li sem­blin in­ne­ces­sa­ris i ar­ti­fi­ci­o­sos. Però ¿i si els efec­tes del llen­guat­ge anes­sin més en­llà? ¿I si el llen­guat­ge, i la me­su­ra en què aquest es pu­gui usar sen­se fer re­fe­rèn­cia al gè­ne­re po­gués afec­tar la nos­tra vi­sió del món i, en con­cret, les nos­tres ac­ti­tuds so­bre la igual­tat de gè­ne­re? USAR UN

idi­o­ma amb po­ques dis­tin­ci­ons de gè­ne­re aug­men­ta la pro­ba­bi­li­tat d’es­tar d’acord amb el fet que les do­nes si­guin líders po­lí­tics (ai, ¡el gè­ne­re!)

Dos in­ves­ti­ga­dors (Efrén Pérez i Mar­git Ta­vits) s’han fet aques­ta pre­gun­ta, apro­fi­tant que hi ha idi­o­mes al món (per exem­ple, l’es­to­nià) en què no exis­tei­xen els gè­ne­res, és a dir, els subs­tan­tius i els pro­noms no es­tan as­so­ci­ats a un gè­ne­re mas­cu­lí ni fe­me­ní. Se­gons el World At­las of Lan­gua­ges Struc­tu­res On­li­ne, el cas­te­llà es­tà en el grup dels 18 idi­o­mes d’un to­tal de 378 amb més in­ten­si­tat en la dis­tin­ció de gè­ne­re (me­su­rat a tra­vés dels pro­noms). Hi ha 254 llen­gües que no fan cap dis­tin­ció per raó de gè­ne­re.

Doncs bé, sem­bla que el fet d’usar un idi­o­ma sen­se dis­tin­ció de gè­ne­re fa que la gent si­gui més fa­vo­ra­ble a la igual­tat de gè­ne­re. Pérez i Ta­vits ho com­pro­ven de du­es ma­ne­res. Per un cos­tat, en un pa­rell de sen­zills ex­pe­ri­ments re­a­lit­zats a Es­tò­nia so­bre una mos­tra de ciu­ta­dans bi­lin­gües, s’ob­ser­va que el mer fet d’en­tre­vis­tar la per­so­na en es­to­nià en lloc de fer-ho en rus (que dis­tin­geix gè­ne­res), pro­du­eix di­fe­rèn­ci­es sig­ni­fi­ca­ti­ves.

Les per­so­nes en­tre­vis­ta­des en es­to­nià (que, ex­cep­te en l’idi­o­ma de l’en­tre­vis­ta, no es dis­tin­gei­xen en res de les en­tre­vis­ta­des en rus) són menys do­na­des a mos­trar vi­si­ons es­te­re­o­ti­pa­des d’ho­mes i do­nes, i són més fa­vo­ra­bles als per­mi­sos de pa­ter­ni­tat, al fet que una do­na si­gui mi­nis­tra de de­fen­sa, i en ge­ne­ral a la pre­sèn­cia de do­nes en la po­lí­ti­ca. El més cu­ri­ós és que, a més, l’idi­o­ma no afec­ta en al­tres ac­ti­tuds no re­la­ci­o­na­des amb la qües­tió de la igual­tat de gè­ne­re.

Per un al­tre cos­tat, usant da­des de l’En­ques­ta Mun­di­al de Va­lors pro­ce­dents d’al­gu­nes dese­nes de pa­ï­sos ob­ser­ven que el fet de fer ser­vir ha­bi­tu­al­ment un idi­o­ma amb po­ques dis­tin­ci­ons de gè­ne­re (i man­te­nint igual to­ta la res­ta) aug­men­ta la pro­ba­bi­li­tat d’es­tar d’acord amb el fet que les do­nes si­guin líders po­lí­tics (ai, ¡el gè­ne­re!), que va­gin a la uni­ver­si­tat, i que tre­ba­llin en fei­nes re­mu­ne­ra­des en­ca­ra que hi ha­gi un ni­vell de deso­cu­pa­ció ele­va­da. EL QUE AQUESTS

es­tu­dis de­mos­tren és que els idi­o­mes, i per ex­ten­sió com uti­lit­zem el llen­guat­ge, in­ci­dei­xen so­bre la ma­ne­ra amb la qual per­ce­bem com hau­ria de ser el món. Per ai­xò, l’ús de ter­mes neu­trals o ex­pres­si­ons in­clu­si­ves no es pot con­si­de­rar úni­ca­ment com una me­ra qües­tió es­tè­ti­ca, po­lí­ti­ca­ment cor­rec­ta, o com la con­se­qüèn­cia de po­si­ci­ons ide­o­lò­gi­ques com­pro­me­ses amb la igual­tat. Va molt més en­llà: con­tri­bu­eix a de­fi­nir com ens si­tu­em res­pec­te a la igual­tat de gè­ne­re.

Ai­xí que la pro­pe­ra ve­ga­da que pu­gui tri­ar en­tre un mas­cu­lí ge­nè­ric i un ter­me neu­tral, o en­tre un mas­cu­lí ge­nè­ric i una ex­pres­sió més in­clu­si­va, sà­pi­ga que la de­ci­sió for­ma part dels fac­tors que con­di­ci­o­nen les se­ves prò­pi­es ac­ti­tuds cap a la igual­tat.

MONRA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.