El Só­nar plan­ta ca­ra al do­mi­ni mu­si­cal an­glo­sa­xó

La ci­ta va co­men­çar ahir amb les ac­tu­a­ci­ons d’ar­tis­tes del Con­go, Egip­te i No­ru­e­ga Niño de Elc­he i Is­ra­el Galván hi van po­sar un toc de fla­menc he­te­ro­dox

El Periódico de Catalunya [Català] - - Portada - JORDI BIANCIOTTO

Si al­gu­na ve­ga­da el Só­nar va ser un fes­ti­val as­so­ci­at en el nos­tre ima­gi­na­ri a grups o disc­jò­queis de l’en­torn eu­ro­peu o an­glo­sa­xó, aques­ta imat­ge re­que­reix un se­ver cor­rec­tiu. No­més s’ha­via de fer un tomb ahir per la jor­na­da inau­gu­ral d’aques­ta edi­ció del 25è ani­ver­sa­ri, per on van des­fi­lar ar­tis­tes com la for­ma­ció con­go­le­sa Kokoko!, l’egip­ci Rozz­ma o la no­va­ior­que­sa d’ori­gen coreà Ya­e­ji, que es cre­ua­ven amb la no­ru­e­ga Jenny Hval o el ma­dri­leny d’ar­rels xi­ne­ses Chen­ta Tsai, més cone­gut amb l’au­to­pa­rò­dic apel·la­tiu de Pu­toc­hi­no­ma­ri­cón. Sen­se obli­dar el Niño de Elc­he i l’es­tre­na de la se­va as­so­ci­a­ció amb el bai­la­or Is­ra­el Galván.

Rit­mes ca­lents i en cres­cen­do de­vas­ta­dor, els de Kokoko!, des de Kins­ha­sa, van ocu­par el re­cin­te di­ürn, Fi­ra Mont­ju­ïc, a pri­me­ra ho­ra de la tar­da amb la se­va bar­re­ja de ba­ses elec­trò­ni­ques, ba­te­ria amb in­gre­di­ents ca­so­lans (una cas­so­la, un pot de Nes­quik) i ins­tru­ments tra­di­ci­o­nals, per tren­car un al­tre cli­xé, el del Só­nar com a en­torn d’es­tè­ti­ca fre­da i ci­ber­nè­ti­ca. S’ha­via de veu­re Razz­ma, ulle­res ne­gres i postu­ra de rock star en­tre Jim Mor­ri­son i Rac­hid Ta­ha, can­tant so­bre ba­ses grui­xu­des i sa­ne­fes re­pe­ti­ti­ves de cor­da ori­en­tal en can­çons bu­lli­ci­o­ses, amb un punt de bo­ge­ria.

Pe­rò el Só­nar és un fes­ti­val d’ex­trems, sem­pre en­torn d’una idea d’ex­pan­sió del cà­non de mú­si­ca po­pu­lar, i aquí en­tren pro­pos­tes gai­re­bé an­ta­gò­ni­ques es­tè­ti­ca­ment, com la de Rain­fo­rest Spi­ri­tu­al Ens­la­ve­ment, pro­jec­te nord-ame­ri­cà que va des­ple­gar un pai­sat­gis­me ins­pi­rat en les jun­gles tro­pi­cals, vis­cós i hu­mit. O la de Jenny Hval, una ad­mi­ra­do­ra de Ka­te Bush amb unes can­çons en­vol­tants que, uti­lit­zant el seu llen­guat­ge, «es van ves­sar» da­munt nos­tre «com la sang mens­tru­al», amb la veu de l’ar­tis­ta con­ver­ti­da en un ins­tru­ment més i cre­ant cli­mes in­qui­e­tants. I més a prop de la ses­sió de ball ca­nò­ni­ca, Ya­e­ji, que va re­for­mu­lar ba­ses de tech­no i hou­se.

PU­TOC­HI­NO­MA­RI­CÓN Du­es de les ac­tu­a­ci­ons més so­na­des les van pro­ta­go­nit­zar ar­tis­tes es­pa­nyols. S’ha de par­lar del llen­gua­llarg Pu­toc­hi­no­ma­ri­cón i el seu synth-pop do­mès­tic, que com­bi­na me­lo­di­es bo­ni­ques i cur­sis amb lle­tres per les quals sa ma­re li hau­ria ren­tat la bo­ca amb sa­bó. «La vi­da és cur­ta per­què hi ha tan­ta gent de mer­da al teu vol­tant», va cla­mar aquest nou po­e­ta, que com­bat el postu­reig ac­ti­vis­ta, cla­ma per la su­pera­ció dels rols se­xu­als i pre­sen­ta pe­tits èxits com El test de la Bra­vo y la Su­per Pop, un exor­cis­me de vells trau­mes de­ri­vats de la lec­tu­ra de prem­sa ado­les­cent.

I en aques­ta pri­me­ra jor­na­da, llar­gues cu­es per as­sis­tir a l’es­tre­na de Niño de Elc­he amb Is­ra­el Galván a l’au­di­to­ri del Pa­lau de Con­gres­sos, el Só­narCom­plex. Un es­pec­ta­cle que no té tí­tol, pot­ser per­què l’aco­llim amb ac­ti­tud de tau­la ra­sa, sen­se cap aga­fa­dor on afer­rar-nos. Pro­pos­ta de pro­nun­ci­a­da abs­trac­ció que va dei­xar els as­sis­tents pre­gun­tant-se a la sor­ti­da si hi ha­via con­cep­te o no, si ha­vi­en de re­fle­xi­o­nar so­bre les ci­tes a Mac­ha­do («di­uen que l’ho­me no és ho­me men­tre no sent el seu nom de lla­vis d’una do­na») o si tan sols es trac­ta­va d’una per­for­man­ce lliu­re i

La imat­ge del fes­ti­val

as­so­ci­a­da en ex­clu­si­va al que és eu­ro­peu o an­glo­sa­xó ja re­que­reix un cor­rec­tiu

sen­se pau­tes a par­tir de la ins­pi­ra­ció del fla­menc.

DAN­SA HETERODOXA / Més en­llà d’ai­xò, l’es­pec­ta­cle va ofe­rir tra­mes plàs­ti­ques amb re­lleus, a par­tir d’un Fran­cis­co Con­tre­ras, el Niño de Elc­he, tan dis­po­sat a can­tar com a eme­tre sons de si­re­na de tren o fer ser­vir una so­ro­llo­sa ar­pa de pi­a­no col·lo­ca­da so­bre un ca­laix. Amb aques­ta mú­si­ca Galván va ba­llar la se­va dan­sa heterodoxa, que li va per­me­tre com­bi­nar el ga­teig amb el za­pa­te­a­do so­bre una tau­la de me­tall. Es­ce­nes amb cer­ta aro­ma d’avant­guar­des his­tò­ri­ques. Gai­re­bé ja s’ha in­ven­tat tot, en­ca­ra que el ca­ris­ma d’uns ar­tis­tes pot con­ti­nu­ar sent únic, i les cons­tants ova­ci­ons del pú­blic da­vant de ca­da una de les se­ves ocur­rèn­ci­es van con­vi­dar a pen­sar que allà n’hi ha­via.

Es­tre­na es­quit­xa­da per crits de jo­ia i ca­res de des­con­cert, abans de l’úl­ti­ma es­ce­na de bri­llan­tor d’aques­ta pri­me­ra jor­na­da, el set de Lau­rent Gar­ni­er amb el seu clàs­sic re­per­to­ri tech­no fo­na­men­tat en aquell de­but so­nat ti­tu­lat Shot in the dark. Un disc del 1994, com el pri­mer Só­nar.

DI­VER­SIÓ Am­bi­ent fes­tiu en la pri­me­ra jor­na­da del Só­nar.

FERRAN SENDRA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.