Jo­an Mi­quel Oli­ver

Gui­tar­ris­ta, can­tant i es­crip­tor

El Periódico de Catalunya [Català] - - Opinió - JORDI BIANCIOTTO

★★★★

El mú­sic ma­llor­quí, que aca­ba de pu­bli­car un lli­bre, ha acon­se­guit reu­nir el seu an­tic grup, An­tò­nia Font, per par­ti­ci­par diu­men­ge en un ma­cro­con­cert per la lli­ber­tat d’ex­pres­sió i de so­li­da­ri­tat amb el ra­per Val­tonyc.

Jo­an Mi­quel Oli­ver té no­va no­vel·la, Ale­xan­dra Sch­nei­der und ihr Ca­si­o­to­ne

(L’Al­tra Edi­to­ri­al), en què fa­bu­la amb una Ma­llor­ca en­va­ï­da pels ali­e­ní­ge­nes com a me­tà­fo­ra del turisme de mas­ses. I aquest diu­men­ge par­ti­ci­pa­rà en el con­cert per la lli­ber­tat d’ex­pres­sió del Pal­ma Are­na, una des­fi­la­da de més de 12 ho­res en què par­ti­ci­pa­ran ar­tis­tes tan di­ver­sos com Albert Pla, So­zi­e­dad Alko­hó­lika, Maria del Mar Bo­net amb Bor­ja Pe­nal­ba, To­teking, Da­vid Ca­ra­bén (Mis­hi­ma), La M. O. D. A., Los Chikos del Ma­íz i, se­gons fi­gu­ra al car­tell del fes­ti­val, el ma­teix Val­tonyc (tot i que hi ha un 99,9% de pos­si­bi­li­tats que no apa­re­gui, se­gons ha ad­ver­tit l’or­ga­nit­za­ció). El més sor­pre­nent és que Oli­ver no ac­tu­a­rà en so­li­ta­ri, si­nó amb els seus an­tics com­panys d’An­tò­nia Font, grup que es va dis­sol­dre a fi­nals de l’any 2013.

Una no­vel·la de 102 pà­gi­nes, ¿és cert que la va es­criu­re d’una ti­ra­da?

—Sí, bé, en 15 di­es, amb ho­ra­ri d’ofi­ci­na, de deu a du­es i de cinc a deu de la nit, una co­sa ai­xí. Em pre­o­cu­pa­va que, si el dei­xa­va uns di­es, em po­gués en­ca­llar. I a mi, si una co­sa em cos­ta, ja no la faig, per­què en­tenc que m’he equi­vo­cat d’ac­ti­vi­tat.

El re­lat so­bre una Ma­llor­ca apo­ca­líp­ti­ca re­cor­da aque­lles pel·lí­cu­les de fu­turs dis­tò­pics. ¿Han si­gut una in­flu­èn­cia?

— Sí, és clar. En aquests mo­ments, no­més que tin­guis Net­flix ja es­tàs in­for­mat de to­tes aques­tes pel·lí­cu­les de pressupost mit­jà de fa­mí­li­es per­du­des en pla­ne­tes de­serts i co­ses ai­xí. I sè­ri­es de di­bui­xos ani­mats adults, com Ricky & Morty o

Bob Es­pon­ja, amb guions es­bo­jar­rats, per­so­nat­ges ir­re­als... Aques­ta di­nà­mi­ca que han aga­fat els guio­nis­tes des­prés de Lost. Aquest lli­bre es­tà una mi­ca em­mar­cat en aques­ta ten­dèn­cia.

Les fi­gu­res he­roi­ques que apa­rei­xen són fe­me­ni­nes.

— Sí. He es­tat lle­gint el pri­mer vo­lum de Los mi­tos gri­e­gos, de Ro­bert Gra­ves, el mo­ment en què el ma­tri- ar­cat és subs­ti­tu­ït pel pa­tri­ar­cat, que va ser quan es va sa­ber que els ho­mes te­ni­en a veu­re amb la re­pro­duc­ció. ¡Abans no se sa­bia! ¡Es pen­sa­va que eren les do­nes les que pel seu comp­te es qu­e­da­ven em­ba­ras­sa­des i te­ni­en fills! Aquest pa­tri­ar­cat du­ra fins ara, que s’es­tà qües­ti­o­nant, i per ai­xò vaig vo­ler que les pro­ta­go­nis­tes fos­sin du­es do­nes: Ale­xan­dra Sch­nei­der, un nom ale­many ge­nè­ric, i Clara Viñals [can­tant de Re­nal­do & Clara].

— Hi ha una no­ta al lli­bre que diu que el re­lat es ba­sa en fets re­als «fins al de­tall més in­sig­ni­fi­cant». ¿Ma­llor­ca es­tà en­va­ï­da per ali­e­ní­ge­nes, doncs?

— Doncs jo crec que sí, es­tem en­va­ïts i ara ha co­men­çat el nos­tre pro­cés d’ex­pul­sió. Ma­llor­ca s’ha con­ver­tit en el ca­prit­xet dels mi­li­o­na­ris: tots vo­len te­nir-hi ca­sa, i els és igual pa­gar un mi­lió d’eu­ros que deu. I, és clar, els ma­llor­quins no po­dem com­pe­tir amb aquests preus.

— La se­va mú­si­ca sol ser abs­trac­ta i fan­ta­si­o­sa, men­tre que les se­ves no­vel·les te­nen un fons més ter­re­nal.

— Més que jo, el que ha can­vi­at és la re­a­li­tat. Fa 20 anys po­di­es anar a ne­dar a la plat­ja que vol­gues­sis, i llo- gar un pis amb la te­va xi­co­ta, i anar en cot­xe per les car­re­te­res... Ai­xò ja no és ai­xí, i si faig una no­vel·la en què surt Ma­llor­ca, és ine­vi­ta­ble re­flec­tir-ho.

«Es­tem en­va­ïts i ja ha co­men­çat el nos­tre pro­cés d’ex­pul­sió. Ma­llor­ca s’ha con­ver­tit en un ca­pritx de mi­li­o­na­ris»

«A mi, el que diu Val­tonyc no m’in­teres­sa, pe­rò no es­tic d’acord que el fi­quin a la pre­só per aquest mo­tiu»

— Tam­bé han can­vi­at co­ses res­pec­te de la lli­ber­tat d’ex­pres­sió. ¿Què l’ha mo­gut a par­ti­ci­par en el con­cert del Pal­ma Are­na, i amb una reu­nió d’An­tò­nia Font?

— Crec que a aques­tes co­ses hem de do­nar-hi su­port. I un con­cert a Ma­llor­ca per la lli­ber­tat d’ex­pres­sió sen­se An­tò­nia Font era una mi­ca... hi fal­ta­va al­gu­na co­sa. La posició d’An­tò­nia Font és im­por­tant. No­sal­tres con­nec­tem amb mol­tís­si­ma gent a Ma­llor­ca, a Catalunya..., i hi ha mol­tes per­so­nes con­fo­ses amb ai­xò de la lli­ber­tat d’ex­pres­sió, que di­uen: «D’acord, pe­rò Val­tonyc es va fi­car en un ter­reny que...» I no, es­col­ta, tu pots dir el que vul­guis i s’ha aca­bat. Si tu pen­ses una co­sa, ¿per què no pots dir-la? Que m’ex-

pli­qui al­gú per què no puc dir el que pen­so. A mi, el que diu Val­tonyc no m’in­teres­sa, pe­rò no es­tic d’acord que el fi­quin a la pre­só.

¿El co­neix per­so­nal­ment? — No, la ve­ri­tat. No en tinc el gust.

Pe­rò l’alar­ma que textos de can­çons pu­guin te­nir con­se­qüèn­ci­es pe­nals. — El que pas­sa és que no de­pèn tant del que di­guis si­nó de qui ho diu i qui cri­ti­ques. Per­què s’es­tan di­ent bar­ba­ri­tats, i si par­les de ma­tar qua­tre ca­ta­lans a Fa­ce­bo­ok no pas­sa res, ai­xò es pot dir, i en can­vi al­tres co­ses no. O tots mo­ros, o tots cris­ti­ans.

¿Per què diu que a un con­cert com aquest, sen­se An­tò­nia Font, hi fal­ta­ria al­gu­na co­sa? — Per­què hi ha gent que en­ca­ra no té les co­ses clares res­pec­te a la lli­ber­tat d’ex­pres­sió i el fet que hi si­gui An­tò­nia Font, un grup que se­guien tan­tes per­so­nes, ma­ni­fes­tant-se ara en aquest sen­tit, el pot fer re­fle­xi­o­nar.

¿Gent que mi­ra­rà la cau­sa amb al­tres ulls si a més de ra­pers i ar­tis­tes tra­di­ci­o­nal­ment po­li­tit­zats hi ha tam­bé ar­tis­tes com vos­al­tres o Da­vid Ca­ra­bén (Mis­hi­ma)? — Exac­te. Pe­rò, ¿que Es­pa­nya se n’ani­rà a la mer­da pel que ha dit Val­tonyc? ¿Que l’Es­tat de dret se’n res­sen­ti­rà? No, una lle­tra és com una obra de teatre, o una pel·lí­cu­la de Ta­ran­ti­no, o un joc de Plays­ta­ti­on en què vas ma­tant gent. ¿Què pas­sa? No és vi­o­lèn­cia: és una te­mà­ti­ca com una al­tra, com el pai­sat­gis­me, l’amor, la nos­tàl­gia o el se­xe. La mo­nar­quia tam­bé és un te­ma que pots trac­tar, ¿per què no? Són te­mes que a mi no m’in­teres­sen, pe­rò no em sem­bla lí­cit que si a al­gú li ve de gust trac­tar-los, de la ma­ne­ra que vul­gui, se’l fi­qui a la pre­só.

An­tò­nia Font no exis­teix, ¿oi? —No. Hi ani­rem i can­ta­rem cinc can­çons i ja es­tà. Són 20 mi­nuts per grup i ens adap­tem al que hi ha.

En el re­per­to­ri del grup no hi ha, que se sà­pi­ga, can­çons que par­lin de la lli­ber­tat d’ex­pres­sió. — No, en efec­te, no n’hi ha cap. Per ai­xò és im­por­tant ser-hi, per­què la nos­tra mú­si­ca no té re­la­ció amb aquest te­ma.

Aques­ta reu­nió, ¿els seus fans po­dri­en in­ter­pre­tar-la com l’avís d’una pos­si­ble tor­na­da del grup? — Es pot in­ter­pre­tar com es vul­gui, pe­rò ja li dic jo que no.

Se­gui­rà amb la car­re­ra en so­li­ta­ri. — Sí, aquests di­es tinc con­certs a Múr­cia, Xàtiva, la Gar­ri­ga... I abans de fi­nal d’any tin­dré un nou disc pu­bli­cat. Ja es­tà aca­bat. Se­rà el fi­nal de la tri­lo­gia, des­prés de

Pe­ga­sus i se­guint aques­ta te­mà­ti­ca. No tin­dria sen­tit que no fos ai­xí.

ALBERT BERTRAN

Jo­an Mi­quel Oli­ver pu­bli­ca la se­va ter­ce­ra no­vel·la i par­ti­ci­pa­rà diu­men­ge en el fes­ti­val en de­fen­sa de Val­tonyc.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.