¿Fe­mi­nis­ta tam­bé en po­lí­ti­ca ex­te­ri­or?

Es­pa­nya pot li­de­rar amb l’exem­ple el des­a­fi­a­ment que re­que­reix la igual­tat com a bé pú­blic glo­bal

El Periódico de Catalunya [Català] - - Opinió - MARÍA So­la­nas Co­or­di­na­do­ra de Pro­jec­tes del Re­ial Ins­ti­tut El­ca­no.

El llen­guat­ge cons­tru­eix la re­a­li­tat. Quan no es ba­na­lit­zen, les pa­rau­les te­nen una enor­me capa­ci­tat trans­for­ma­do­ra. Per ai­xò és im­por­tant que el po­der po­lí­tic col·lo­qui el fe­mi­nis­me (el prin­ci­pi d’igual­tat de drets d’ho­mes i do­nes) al cen­tre de l’ac­ció de go­vern. Que l’Exe­cu­tiu es­pa­nyol es de­fi­nei­xi com a fe­mi­nis­ta, i el pre­si­dent Sánc­hez vin­cu­li el seu com­pro­mís «ine­quí­voc» amb la igual­tat de gè­ne­re a les mo­bi­lit­za­ci­ons fe­mi­nis­tes del 8 de març és una de­cla­ra­ció de prin­ci­pis. No és ba­nal, i cons­tru­eix la re­a­li­tat.

Per la se­va com­po­si­ció, el Go­vern es­pa­nyol (6 mi­nis­tres ho­mes i 11 mi­nis­tres do­nes, en qui a més re­ca­uen im­por­tants car­te­res i els te­mes eco­nò­mics clau) és, en si ma­teix, un re­fe­rent d’enor­me im­por­tàn­cia po­lí­ti­ca –la igual­tat és una qües­tió de po­der– i so­ci­al. Va més en­llà del sim­bo­lis­me i con­tri­bu­eix a com­ba­tre es­te­re­o­tips i a su­perar bar­re­res. Tras­lla­da un mis­sat­ge clar a to­ta la so­ci­e­tat: amb vo­lun­tat po­lí­ti­ca és pos­si­ble can­vi­ar la re­a­li­tat i im­pul­sar una «no­va nor­ma­li­tat» ba­sa­da en la igual­tat en­tre ho­mes i do­nes. Amb el no­me­na­ment del seu Ga­bi­net, el pre­si­dent Sánc­hez ha de­mos­trat que comp­tar amb l’Exe­cu­tiu amb més mi­nis­tres do­nes del món (to­tes elles d’in­dis­cu­ti­ble sol­vèn­cia i ex­pe­ri­èn­cia) no era tan di­fí­cil. O, en pa­rau­les de l’ONU Do­nes, «com de re­la­ti­va­ment sen­zill és acon­se­guir la igual­tat al més alt ni­vell de li­de­rat­ge po­lí­tic quan hi ha vo­lun­tat po­lí­ti­ca». Com tam­bé su­brat­lla aques­ta or­ga­nit­za­ció, amb la se­va de­ci­sió, el pre­si­dent es­pa­nyol «es­ta­bleix un pre­ce­dent i ele­va el llis­tó», men­tre «en­via un mis­sat­ge im­por­tant a al­tres lí­ders so­bre la ve­lo­ci­tat del can­vi i la im­por­tàn­cia de li­de­rar amb l’exem­ple». Es trac­ta d’una de­ci­sió po­lí­ti­ca (en el sen­tit de po­li­tics) d’enor­me re­lle­vàn­cia i im­pac­te, que trans­cen­deix l’àm­bit na­ci­o­nal. AI­XÒ ÉS

es­sen­ci­al i la se­va tra­duc­ció en po­lí­ti­ques pú­bli­ques sos­tin­gu­des en el temps re­sul­ta im­pres­cin­di­ble per con­so­li­dar aven­ços subs­tan­tius. El Go­vern cen­tral ja ha apun­tat al­gu­nes de les se­ves pri­o­ri­tats, com l’exe­cu­ció del pac­te con­tra la vi­o­lèn­cia de gè­ne­re, o una llei d’igual­tat la­bo­ral (que in­clou la bret­xa sa­la­ri­al). ¿I en po­lí­ti­ca ex­te­ri­or? La igual­tat de gè­ne­re, a més d’un dels 17 ob­jec­tius de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble, és trans­ver­sal a to­ta l’Agen­da 2030, una agen­da na­ci­o­nal i glo­bal a què Es­pa­nya hau­rà de con­tri­buir. Sen­se l’apo­de­ra­ment de to­tes les do­nes i les ne­nes, se­rà molt di­fí­cil acon­se­guir la res­ta dels ob­jec­tius, i molt en par­ti­cu­lar la pau i la se­gu­re­tat in­ter­na­ci­o­nals, as­sump­tes cen­trals de la po­lí­ti­ca ex­te­ri­or.

En­tre el 2004 i el 2011, lleis in­no­va­do­res com la in­te­gral con­tra la vi­o­lèn­cia de gè­ne­re i la d’igual­tat efec­ti­va en­tre ho­mes i do­nes van con­ver­tir Es­pa­nya en un pa­ís de re­fe­rèn­cia in­ter­na­ci­o­nal. Re­cent­ment, du­rant el seu bi­en­ni 2015-2016 al Con­sell de Se­gu­re­tat de les Na­ci­ons Uni­des, el Go­vern cen­tral va re­cu­pe­rar un cert per­fil in­ter­na­ci­o­nal en ma­tè­ria d’igual­tat, que no es com­pas­sa­va amb po­lí­ti­ques en l’àm­bit na­ci­o­nal. Amb el nou Ga­bi­net del pre­si­dent Sánc­hez, Es­pa­nya s’ha si­tu­at com el pa­ís més avan­çat del món en ter­mes de par­ti­ci­pa­ció po­lí­ti­ca de les do­nes en el po­der exe­cu­tiu i pro­jec­ta a l’ex­te­ri­or una imat­ge de li­de­rat­ge en ma­tè­ria d’igual­tat de gè­ne­re. En­for­tir aquest re­no­vat per­fil in­ter­na­ci­o­nal, i do­nar-li con­sis­tèn­cia i so­li­de­sa, de­ma­na, jun­ta­ment amb les po­lí­ti­ques pú­bli­ques de di­men­sió na­ci­o­nal, una po­lí­ti­ca ex­te­ri­or que es pu­gui en­cu­nyar tam­bé com a fe­mi­nis­ta (en la lí­nia de Su­è­cia i el Ca­na­dà), i que si­tuï la igual­tat de gè­ne­re com un ve­ri­ta­ble ob­jec­tiu es­tra­tè­gic, tam­bé en el pla in­ter­na­ci­o­nal.

Per a ai­xò, en pri­mer lloc Es­pa­nya hau­ria d’ac­tu­ar a la UE (en el si de la qual la igual­tat de gè­ne­re és lluny de ser una re­a­li­tat). In­clou­re la igual­tat en­tre ho­mes i do­nes en l’equa­ció so­bre el fu­tur de la Unió és ina­jor­na­ble. Ai­xí ma­teix, Es­pa­nya hau­ria de li­de­rar la de­fen­sa i la pro­mo­ció de la igual­tat de gè­ne­re en els or­ga­nis­mes mul­ti­la­te­rals, i molt en par­ti­cu­lar, en el si del Con­sell de Drets Hu­mans, del qual for­ma­rà part du­rant el tri­en­ni 2018-2020; do­nar-li cen­tra­li­tat (i re­cur­sos) en la co­o­pe­ra­ció in­ter­na­ci­o­nal; ele­var a un lloc pri­o­ri­ta­ri l’agen­da Do­na, Pau i Se­gu­re­tat; i in­cor­po­rar la igual­tat de gè­ne­re en tots els di­à­legs po­lí­tics bi­la­te­rals, en­tre al­tres me­su­res de mit­jà i llarg ter­mi­ni. Es­pa­nya pot, com a ac­tor glo­bal i eu­ro­peu, li­de­rar amb l’exem­ple, i im­pri­mir el sen­tit d’ur­gèn­cia que re­que­reix el des­a­fi­a­ment. La igual­tat de gè­ne­re és un bé pú­blic glo­bal. I tam­bé es ju­ga en la po­lí­ti­ca ex­te­ri­or.

És ina­jor­na­ble in­clou­re l’equi­pa­ra­ció d’ho­mes i do­nes en l’equa­ció so­bre el fu­tur de la UE

LEONARD BEARD

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.