Un de­cà­leg

El Periódico de Catalunya [Català] - - Opinió - Fo­na­lle­ras JOSEP MARIA

Quan es­ti­mes el que tens, tens tot allò que vols, per­què, a ve­ga­des, el que bus­ques és tan a prop que cos­ta de veu­re, tot i que el que és nor­mal, el que tens a l’abast, pot ar­ri­bar a ser ex­tra­or­di­na­ri. En re­sum, el mi­llor de la vi­da és sa­ber gau­dir de les pe­ti­tes co­ses, i tot aca­ba de­pe­nent de com t’hi en­fron­tes, sa­bent que aquest no­més de­pèn de tu. És a dir, con­vé ai­xe­car-se, dei­xar la to­va­llo­la a la plat­ja i en­tre­nar l’àni­ma, cri­dar un so­ro­llós i con­tun­dent que ser­veix per a tot i re­co­nèi­xer que és bo sa­ber què vols si re­sul­ta que el que vols és ser fe­liç. Ai­xò sí, no has de dei­xar que nin­gú es­cri­gui la lle­tra de la te­va vi­da. Has de ser tu: has de pen­sar que els mo­ments bons que vas gau­dir no s’aca­ben mai si hi ha al­gu­na co­sa que te’ls fa re­cor­dar. Molts de vos­tès es po­den pen­sar que he em­bo­git o que ara de­di­co els meus es­for­ços a redac­tar un ma­nu­al d’au­to­a­ju­da. Ho la­men­to: s’equi­vo­quen. Les lli­çons mo­rals i sen­ti­men­tals que aca­bo d’es­criu­re més amunt no són me­ves, si­nó que es­tan ex­tre­tes dels au­tèn­tics es­lò­gans de deu anys d’anun­cis es­ti­uencs d’Es­tre­lla Damm. Bar­re­ja­des i com­bi­na­des es con­ver­tei­xen en un de­cà­leg (fle­xi­ble, ca­das­cú el pot adap­tar al seu cas) de la fe­li­ci­tat me­di­ter­rà­nia. Hi ha gent que re­cor­re a l’Ecle­si­as­tès de la Bí­blia, al Ca­pi­tal, a Pau­lo Co­el­ho, als Ve­des hin­dús o a Lao Tse. N’hi ha que en fan prou amb una cer­ve­sa fres­que­ta, vo­ra el mar, amb mú­si­ca de fons, a For­men­te­ra.

In­so­li­da­ri­tat i ‘can­di­de­sa’ co­mu­ni­tà­ria

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.