‘Aqua­rius’: (ir)res­pon­sa­bi­li­tat eu­ro­pea

El Periódico de Catalunya [Català] - - Opinió - Di­rec­tor de Fun­diPau, po­li­tò­leg i pe­ri­o­dis­ta.

Quan en­vio aquest ar­ti­cle en­ca­ra no se sap quan ar­ri­ba­rà l’Aqua­rius. De fet, quan ar­ri­ba­ran les 629 per­so­nes que són a l’Aqua­rius (i als al­tres dos vai­xells que els acom­pa­nyen). Tot i que les or­ga­nit­za­ci­ons hu­ma­ni­tà­ri­es re­cor­da­ven el deu­re dels Es­tats eu­ro­peus de no ve­tar l’en­tra­da del vai­xell, ai­xí com la di­fi­cul­tat d’allar­gar el vi­at­ge, no­més Es­pa­nya s’ha ofert a aco­llir-lo, des­prés de la ne­ga­ti­va cri­da­ne­ra d’Itàlia pe­rò, comp­te, tam­bé de la si­len­ci­o­sa, i igual­ment efec­ti­va, de Fran­ça. I és que les de­cla­ra­ci­ons de Sal­vi­ni són re­pug­nants, pe­rò no ens equi­vo­quem, la in­so­li­da­ri­tat amb mi­grants i re­fu­gi­ats és un pro­ble­ma eu­ro­peu com­par­tit. A la UE i als Es­tats eu­ro­peus cal­dria pre­gun­tar-los, de for­ma di­rec­ta: ¿Què pre­te­neu? ¿Que s’ofe­guin? ¿Que des­a­pa­re­guin per art de mà­gia?

Com ad­ver­tia Ra­fa Vi­la­san­ju­an en aques­tes pà­gi­nes, qui va a la de­ri­va no és l’Aqua­rius si­nó Eu­ro­pa. I és que Eu­ro­pa ni ac­tua res­pon­sa­ble­ment ni as­su­meix les se­ves res­pon­sa­bi­li­tats.

Da­vant d’una cri­si de pri­me­ra mag­ni­tud, cal­dria bas­tir una po­lí­ti­ca mi­gra­tò­ria i d’asil co­mu­na. Una po­lí­ti­ca que no pas­si per ofi­ci­a­lit­zar la ga­si­ve­ria i el fet de ren­tar-se les mans si­nó per con­cre­tar i ac­tu­a­lit­zar els com­pro­mi­sos ex­pli­ci­tats en la le­gis­la­ció in­ter­na­ci­o­nal en ter­mes de mi­gra­ció i asil. Fa anys que es re­cla­ma pe­rò no es fa. I ca­da dia que pas­sa, el pro­ble­ma creix.

La ir­res­pon­sa­bi­li­tat tam­bé ve per­què tot i que no sa­bem com aca­ba­rà l’Aqua­rius sí que sa­bem, per­fec­ta­ment, que si no fem res hi hau­rà molts més Aqua­rius. Igual que amb l’Ay­lan, el nen kur­do­si­rià tro­bat mort a la plat­ja fa tres anys, sem­bla que Eu­ro­pa no aca­ba d’as­su­mir que no som da­vant de fe­nò­mens aï­llats si­nó que hi ha dese­nes de mi­lers de ca­sos com l’Ay­lan i l’Aqua­rius.

¿Cal re­cor­dar que som da­vant la xi­fra més al­ta mai re­gis­tra­da de re­fu­gi­ats i des­pla­çats? ¿Que aquests 65 mi­li­ons du­pli­quen la xi­fra de fa 20 anys? Som da­vant un pro­ble­ma que ha anat crei­xent, any re­re any. ¿Al­gú pot par­lar de sor­pre­sa? QUAN PARLEM

de la in­so­li­da­ri­tat i ir­res­pon­sa­bi­li­tat d’Eu­ro­pa, ten­dim a cri­ti­car-ne la man­ca d’èti­ca i de­cèn­cia. És cert, pe­rò no des­ta­quem prou un al­tre as­pec­te cru­ci­al: el seu grau d’in­com­pe­tèn­cia i can­di­de­sa. Sí, can­di­de­sa.

Te­nim un món pro­fun­da­ment desi­gual i in­just, on hi ha re­gi­ons sen­ce­res que pa­tei­xen la po­bre­sa i la sen­sa­ció de no fu­tur: és nor­mal que hi ha­gi gent que no es vul­gui re­sig­nar. No­sal­tres fa­rí­em el ma­teix.

Te­nim un món amb mol­tes guer­res i amb una llar­ga llis­ta de pa­ï­sos que vul­ne­ren els drets hu­mans: és nor­mal que hi ha­gi gent que no vul­gui ar­ris­car-se a ser el pro­per bom­bar­de­jat o des­a­pa­re­gut i cer­qui un lloc per viu­re on la se­va vi­da no cor­ri pe­rill. No­sal­tres fa­rí­em el ma­teix. AQUES­TA ÉS

la can­di­de­sa de la in­so­li­da­ri­tat eu­ro­pea: ¿al­gú, se­ri­o­sa­ment, pot pre­ten­dre que amb els ni­vells de desi­gual­tat, in­jus­tí­cia i vi­o­lèn­cia exis­tents no hi hau­rà mo­vi­ments de per­so­nes? Tots els in­so­li­da­ris d’Eu­ro­pa, els ex­trems i els de for­mes su­aus, hau­ri­en de res­pon­dre aques­ta pre­gun­ta: en­ca­ra que ama­gueu el cap so­ta l’ala, ¿pen­seu que dei­xa­rà d’ha­ver-hi mi­grants o re­fu­gi­ats men­tre man­tin­guem les co­or­de­na­des po­lí­ti­ques i eco­nò­mi­ques ac­tu­als? Per més bar­re­res i murs que po­seu, ¿pen­seu que no in­ten­ta­ran su­perar-les?

Pe­rò Eu­ro­pa no no­més ac­tua ir­res­pon­sa­ble­ment. Tam­poc as­su­meix les se­ves res­pon­sa­bi­li­tats en tot ple­gat. Per tot ar­reu se sen­ten ar­gu­ments del ti­pus ‘ja s’ho fa­ran, no és cul­pa nos­tra’. Evi­dent­ment, tot el que pas­sa al món no és pas cul­pa ex­clu­si­va dels eu­ro­peus. Pe­rò pen­sar que Eu­ro­pa és ali­e­na a la si­tu­a­ció eco­nò­mi­ca i po­lí­ti­ca de les re­gi­ons que ex­pul­sen per­so­nes per mo­tius eco­nò­mics i po­lí­tics és, un al­tre cop, d’una can­di­de­sa ex­tre­ma.

Eu­ro­pa no pot mi­rar-se la cri­si mi­gra­tò­ria i de re­fu­gi­ats com si no anés amb ella. Les re­a­li­tats que pro­vo­quen el des­pla­ça­ment mas­siu són fruit, tam­bé, de les pri­o­ri­tats, in­teres­sos, in­ter­ven­ci­ons, po­lí­ti­ques ex­te­ri­ors, et­cè­te­ra, dels pa­ï­sos eu­ro­peus. ¿Cal re­cor­dar, per ci­tar no­més un exem­ple, que el con­junt dels pa­ï­sos eu­ro­peus són res­pon­sa­bles de gai­re­bé la ter­ce­ra part de les ven­des d’ar­mes al món, unes ar­mes que deses­ta­bi­lit­zen pa­ï­sos, es­cam­pen la vi­o­lèn­cia, fa­ci­li­ten les vul­ne­ra­ci­ons de drets hu­mans i pro­vo­quen mort, des­truc­ció i cri­si de re­fu­gi­ats? Eu­ro­pa pot des­con­nec­tar del dra­ma de mi­grants i re­fu­gi­ats, pe­rò no pot sos­te­nir que no n’és res­pon­sa­ble i no pot pre­ten­dre que no l’afec­ta­rà. Ai­xí que, val més po­sar-se a tre­ba­llar per a re­duir les cau­ses d’aques­tes mi­gra­ci­ons i res­pon­dre hu­ma­ni­tà­ri­a­ment quan cal­gui. Pre­ven­ció i aco­lli­da, du­es ca­res d’una ma­tei­xa so­li­da­ri­tat.

NUALART

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.