‘Aqua­rius’: gest ne­ces­sa­ri pe­rò no su­fi­ci­ent

El Periódico de Catalunya [Català] - - Internacional - Je­sús A. Núñez Vi­lla­ver­de CODIR. INS­TI­TUT ES­TU­DIS SO­BRE CON­FLIC­TES I AC­CIÓ HU­MA­NI­TÀ­RIA

Són tan­tes les as­sig­na­tu­res pen­dents acu­mu­la­des que l’ac­cep­ta­ció del desem­bar­ca­ment en un port es­pa­nyol dels 629 des­es­pe­rats amun­te­gats a l’Aqua­rius sem­bla un gest hu­ma­ni­ta­ri pun­tu­al, ai­xò sí, en­co­mi­a­ble.

És cert que, vist des d’Es­pa­nya, re­pre­sen­ta un con­trast po­si­tiu amb un ba­lanç ne­ga­tiu en què, no­més com a mos­tra, des­ta­quen les més de 40.000 sol·li­ci­tuds d’asil pen­dents, la ver­go­nya di­à­ria de Ceu­ta i Me­li­lla, l’in­com­pli­ment del re­as­sen­ta­ment de més de 16.000 re­fu­gi­ats, les de­vo­lu­ci­ons «en ca­lent», els CIE o el dra­ma di­a­ri dels que pre­te­nen ar­ri­bar a les cos­tes es­pa­nyo­les. Pel que fa a la UE, no no­més Itàlia que­da en molt mal lloc, si­nó que tam­bé pas­sa el ma­teix amb una Fran­ça que ha pre­fe­rit mi­rar cap a un al­tre cos­tat. Si a ai­xò s’hi afe­geix el front que Ro­ma, Berlín i Vi­e­na es­tan cons­truint per blo­que­jar qual­se­vol pro­pos­ta que va­gi més en­llà de bus­car la com­pli­ci­tat d’al­guns dels nos­tres ve­ïns –si­gui Tur­quia, Lí­bia o pa­ï­sos del Sa­hel afri­cà– per­què ens «alli­be­rin» de la pres­sió mi­gra­tò­ria crei­xent, s’en­ten­drà que avui és ir­re­al su­po­sar que aques­ta no­va tra- gè­dia es tra­dui­rà en un gir co­per­ni­cà en una po­lí­ti­ca co­mu­ni­tà­ria que es dis­tin­geix, so­bre­tot, pel seu ca­ràc­ter po­li­ci­al i res­tric­tiu.

A ho­res d’ara ja hem di­ge­rit, sen­se al­te­rar-nos, tra­gè­di­es com les de Lam­pe­du­sa, els re­fu­gi­ats si­ri­ans, el nen Ay­lan... I en ca­da una s’ha re­pe­tit la ma­tei­xa far­sa te­a­tral, amb de­cla­ra­ci­ons go­ver­na­men­tals

pom­po­ses que anun­ci­en una no­va era, se­gui­des im­me­di­a­ta­ment per la in­ac­ció o, el que és pit­jor, la in­sis­tèn­cia en la ma­tei­xa lí­nia d’ac­tu­a­ció: trans­fe­rir la pres­sió al pa­ís veí en un su­ï­ci­da «cam­pi qui pu­gui», aug­men­tar els re­cur­sos fi­nan­cers i hu­mans per tan­car les nos­tres fron­te­res, as­sis­tir tèc­ni­ca­ment als nos­tres ve­ïns del sud per­què si­guin ells els que fil­trin en pri­me­ra ins­tàn­cia aquests flu­xos i pa­gar-los di­rec­ta­ment per la se­va col·la­bo­ra­ció re­pres­si­va. Per ai­xò, sen­se pre­jut­jar el que el nou Go­vern es­pa­nyol pu­gui pro­po­sar, exi­gint «més am­bi­ció» als Vint-i-vuit, re­sul­ta di­fí­cil ima­gi­nar que el prò­xim Con­sell Eu­ro­peu (28-29 de juny) aca­bi sor­tint del car­ril pel qual fa tan temps que cir­cu­lem.

I aquest trist au­gu­ri no de­ri­va de la im­pos­si­bi­li­tat me­ta­fí­si­ca de

la Unió per en­ten­dre que el mo­del re­pres­siu ac­tu­al no fun­ci­o­na o que, per pur ego­is­me in­tel·li­gent, el que ne­ces­si­tem és que en vin­guin molts més. El que fre­na qual­se­vol can­vi a curt ter­mi­ni és que ja plou so­bre mu­llat i que –com a efec­te com­bi­nat dels mals d’aques­ta glo­ba­lit­za­ció desi­gual, de la cri­si sis­tè­mi­ca en què fa anys que la Unió es­tà im­mer­sa i la fal­ta de vo­lun­tat pe­da­gò­gi­ca dels nos­tres go­ver­nants– ha cres­cut una amal­ga­ma d’eu­ro­es­cèp­tics, ca­da ve­ga­da més xe­nò­fobs, o bé di­rec­ta­ment ra­cis­tes, que fa pràc­ti­ca­ment im­pos­si­ble que un go­ver­nant na­ci­o­nal s’atre­vei­xi a anar con­tra cor­rent per te­mor dels efec­tes elec­to­rals que ai­xò pot re­pre­sen­tar im­me­di­a­ta­ment. Dit ai­xò, tant de bo Sánc­hez si­gui capaç de re­ver­tir aques­ta di­nà­mi­ca bru­tal.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.