Les gos­sa­des i els lli­bres

El Periódico de Catalunya [Català] - - Política - Jo­sé Luis Sas­tre PE­RI­O­DIS­TA

Men­tre des­mun­ta­ven les ca­se­tes de la Fi­ra del Lli­bre de Madrid, dels pocs llocs que va vi­si­tar Mà­xim Hu­er­ta com a mi­nis­tre, la li­te­ra­tu­ra va cór­rer a ins­tal·lar-se en al­tres ra­cons de la ciu­tat. Va cór­rer, ara com ara, cap a l’ho­tel on Ma­ri­a­no Ra­joy va po­sar da­ta a la se­va sor­ti­da del PP i es va eri­gir com a víc­ti­ma de la fic­ció: a ell l’ha­vi­en fet fo­ra per una sè­rie de men­ti­des, in­de­pen­den­tis­tes gai­re­bé to­tes. «La dig­ni­tat d’un po­lí­tic neix de la con­fi­an­ça que els elec­tors li con­ce­dei­xen i Pe­dro Sánc­hez és el pri­mer pre­si­dent que no comp­ta amb la con­fi­an­ça dels es­pa­nyols a les ur­nes».

Ai­xò va dir Ra­joy, crí­tic a ho­res d’ara amb les nor­mes de la de­mo­crà­cia par­la­men­tà­ria i re­pre­sen­ta­ti­va, men­tre de­ma­na­va al seu par­tit un de­bat d’al­tu­ra. En aquell ma­teix ins­tant, es va conèi­xer una al­tra sen­tèn­cia per la Gür­tel, pe­rò Ra­joy va de­ci­dir ig­no­rar-la per po­sar-se a par­lar de dig­ni­tat. La di­rec­ció del PP viu dins d’una no­vel·la com qui viu dins d’una can­çó i, en aques­ta re­a­li­tat, no exis­tei­xen les sen­tèn­ci­es ni exis­teix la cor­rup­ció, si­nó una con­ju­ra que in­clou un pac­te «fi­lo­ter­ro­ris­ta», per uti­lit­zar l’ex­pres­sió que una di­pu­ta­da del PP va dei­xar aques­ta ma­tei­xa set­ma­na a la tri­bu­na del Con­grés.

Des­prés la li­te­ra­tu­ra va aca­bar per ocu­par la re­a­li­tat i va pas­sar tot de cop. Ci­èn­cia-fic­ció. El cu­nyat del Rei va anar al jut­jat, el Go­vern cen­tral aca­bat de no­me­nar va allar­gar la se­va llu­na de mel, el Madrid va anun­ci­ar que fit­xa­va el se­lec­ci­o­na­dor a les por­tes del Mun­di­al, van en­xam­par el mi­nis­tre de Cul­tu­ra i Es­ports, van fer fo­ra el se­lec­ci­o­na­dor, es va aca­bar la llu­na de mel, al cu­nyat del Rei li van do­nar cinc di­es per es­co­llir pre­só, hi van po­sar un al­tre se­lec­ci­o­na­dor, se’n va anar el mi­nis­tre, en van no­me­nar un al­tre i fins i tot van can­vi­ar el pre­si­dent d’El Cor­te In­glés.

Re­ver­be­ra­ció li­te­rà­ria

La re­a­li­tat du­ra menys que un dels con­tes d’Au­gus­to Mon­ter­ro­so. Hu­er­ta, que es­criu lli­bres, va in­flar de pa­rau­les el seu co­mi­at per­què no sem­blés que mar­xa­va per frau o per «exem­pla­ri­tat», que és el que ha­via de­ma­nat Pe­dro Sánc­hez al seu Ga­bi­net. I Hu­er­ta va re­cal­car un con­cep­te de re­ver­be­ra­ció li­te­rà­ria: gos­sa­da (jau­ría). Va dei­xar la te­o­ria per desen­vo­lu­par i no hi va ha­ver ma­ne­ra de sa­ber si la gos­sa­da a què al·lu­dia eren els al­tres, eren els ví­de­os an­tics de Sánc­hez o eren els ma­tei­xos tuits de l’ex­mi­nis­tre. La gos­sa­da se­ria un bon tí­tol per a una no­vel·la –pot­ser un con­te–, mal­grat que la re­a­li­tat si­gui molt més pro­sai­ca.

Quan no que­da­va ras­tre dels lli­bres al parc del Re­ti­ro de Madrid, la li­te­ra­tu­ra ja ha­via ocu­pat les al­tres co­ses. A aque­lles ho­res, Ra­fa­el Her­nan­do ha­via cri­ti­cat di­ver­ses ve­ga­des a Sánc­hez que no cone­gués el pas­sat dels seus mi­nis­tres i que ha­gués tar- dat ho­res a fer cau­re Hu­er­ta. Her­nan­do, al cap i a la fi, viu al ma­teix lloc que Ra­joy, que deu ser un lloc es­trany i ir­re­al, com Co­ma­la o Ma­con­do, on han de­ci­dit ig­no­rar l’ex­te­ri­or.

Allà, a Vi­la Re­cu­pe­ra­ció, no se sap res de l’ex­mi­nis­tre Jo­sé Manuel So­ria, de Ro­dri­go Ra­to, de Fran­cis­co Camps, d’Ig­na­cio Gonzá­lez, de Fran­cis­co Gra­na­dos, de les gra­no­tes i de les per­so­nes de qui vos­tè em par­la. Per ai­xò es per­me­ten ofe­rir con­sells com si es­cri­vis­sin lli­bres d’au­to­a­ju­da. Pe­rò el llis­tó és aquest: que hi ha­gi qui no tin­gui au­to­ri­tat per do­nar lli­çons no im­pe­deix que pu­gui te­nir ra­ons. I, en oca­si­ons, fins i tot raó.

La di­rec­ció del PP viu dins d’una no­vel·la com qui viu dins d’una can­çó

DA­VID CASTRO

Hu­er­ta.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.