Un des­fi­bril·la­dor al por­tal

Una co­mu­ni­tat de ve­ïns de BCN ins­tal·la una mà­qui­na re­a­ni­ma­do­ra a la fin­ca Ac­tu­ar dins dels 10 pri­mers mi­nuts en una atu­ra­da car­dí­a­ca és clau per acon­se­guir sal­var la vi­da

El Periódico de Catalunya [Català] - - Societat - C. M. D.

Els ve­ïns pas­sen per una for­ma­ció, i és im­por­tant que els nens tam­bé el sà­pi­guen uti­lit­zar

Un amic li va ex­pli­car a Mont­se Bas­sas una his­tò­ria que ha­via lle­git a EL PERIÓDICO d’un ho­me a qui se li ha­via atu­rat el cor al car­rer, i de com un far­ma­cèu­tic i dos po­li­ci­es li van sal­var la vi­da. Ella, ge­rent de Bas­mi Fin­ques, va com­par­tir el tes­ti­mo­ni amb el seu equip. I va sor­gir la idea: ¿Per què no pro­po­sem a les co­mu­ni­tats de ve­ïns que ges­ti­o­nem que ins­tal·lin un des­fi­bril·la­dor al ves­tí­bul? Ja han ins­tal·lat el pri­mer, al car­rer d’Ara­gó, a Bar­ce­lo­na. Pot sem­blar una anèc­do­ta, pe­rò l’as­sump­te no és pas po­ca co­sa: la mort sob­ta­da afec­ta ca­da any prop de 30.000 per­so­nes a Es­pa­nya.

Jo­sé Luis Pe­ral­ta és el pre­si­dent de la co­mu­ni­tat afa­vo­ri­da. En la reu­nió or­di­nà­ria de ve­ïns, quan s’ho van plan­te­jar fa unes quan­tes set­ma­nes, no va te­nir dub­tes. «El cost és molt ra­o­na­ble i no ens res­pon­sa­bi­lit­zem de res, no­més d’uti­lit­zar­lo si cal, que es­pe­rem que no cal­gui. No­més hi veig be­ne­fi­cis, per­què a més no hi ha per­ma­nèn­cia mí­ni­ma i et pots es­bor­rar quan vul­guis». A aquest ho­me de 57 anys li va que­dar clar que en un pro­ble­ma co­ro­na­ri el més im­por­tant és ac­tu­ar amb ra­pi­de­sa. Ho cer­ti­fi­ca el doc­tor Ig­na­cio Fernán­dez Lo­za­no, pre­si­dent del Con­sell Es­pa­nyol de Res­su­ci­ta­ció Car­di­o­pul­mo­nar. Ex­pli­ca que a Bar­ce­lo­na, el temps mit­jà de res­pos­ta d’una am­bu­làn­cia és d’11 mi­nuts, que no es­tà mala­ment, pe­rò ja és mas­sa tard, per­què al cap de 10 mi­nuts ja es­tàs mort».

Al cos­tat de la bús­tia

A Ara­gó 331 l’han col·lo­cat en un lloc ac­ces­si­ble, a l’abast de qual­se­vol veí, ja si­gui un adult o un nen. I no és gens tru­cu­lent pen­sar que si­gui un me­nor el que ha­gi de fer ser­vir l’apa­rell, ja que el més nor­mal és que la per­so­na que co­neix els exer­ci­cis de re­a­ni­ma­ció es que­di al cos­tat de l’afec­tat men­tre la cri­a­tu­ra cor­re tant com pot per aga­far aque­lla co­sa ta­ron­ja que és al cos­tat de les bús­ti­es. Per ai­xò s’ins­tal·len a una al­ça­da mà­xi­ma de 170 cen­tí­me­tres.

Jordi Pa­lla­rés és el di­rec­tor de Car­dio Gu­ard, em­pre­sa que ha tan­cat un acord amb Bas­mi Fin­ques per pro­veir tots els edi­fi­cis que es vul­guin su­mar a la ini­ci­a­ti­va. Afir­ma que el des­fi­bril·la­dor no­més ne­ces­si­ta en­tre sis i vuit se­gons per fer la pri­me­ra des­càr­re­ga, i que el seu ús és sen­zill. N’hi ha prou de pit­jar un bo­tó i se­guir les ins­truc­ci­ons. Tot­hom

«Més en­llà de sal­var vi­des, con­ver­tim BCN en una ciu­tat pi­o­ne­ra en car­di­o­pro­tec­ció»

que si­gui sus­cep­ti­ble d’uti­lit­zar-lo en les co­mu­ni­tats de ve­ïns pot op­tar a una for­ma­ció vo­lun­tà­ria de sis ho­res que in­clou les ma­ni­o­bres de re­a­ni­ma­ció car­di­o­pul­mo­nar (RCP). ¿I no el ro­ba­ran? Si­gui per­què la gent no es fi­ca amb una co­sa que pot sal­var vi­des, o per­què no hi ha mer­cat ne­gre de se­go­na mà en què mou­re’s, el cert és que a aques­ta em­pre­sa no­més els han ro­bat dos apa­rells en 10 anys.

Lorenzo Viñas és el ge­rent de l’Es­co­la d’Ad­mi­nis­tra­dors de Fin­ques de Bar­ce­lo­na i Llei­da. Aplau­deix la ini­ci­a­ti­va –«la va­lo­rem molt po­si­ti­va­ment, és una idea pi­o­ne­ra i mag­ní­fi­ca i d’una vi­sió de fu­tur ex­tra­or­di­nà­ria»– i no des­car­ta po­ten­ci­ar que la res­ta d’as­so­ci­ats en se­guei­xin l’exem­ple. Bas­sas es­pe­ra que al­tres em­pre­ses s’hi su­min, en­tre al­tres co­ses «per­què a més de sal­var vi­des tam­bé és una bo­na ma­ne­ra de re­for­çar la mar­ca Bar­ce­lo­na, con­ver­tint-nos en ciu­tat pi­o­ne­ra en car­di­o­pro­tec­ció». Hi hau­rà qui creu­rà que ai­xò dels des­fi­bril·la­dors és una co­sa de la qual un s’ha de pre­o­cu­par a par­tir d’una cer­ta edat. Les xi­fres ho des­men­tei­xen: la mort sob­ta­da en­tre els jo­ves ma­ta més que el càn­cer i els ac­ci­dents de tràn­sit junts. És per pen­sar-s’ho.

DANNY CAMINAL

Da­vant d’un des­fi­bril·la­dor El Jo­sé Luis (es­quer­ra), pre­si­dent de la fin­ca del car­rer d’Ara­gó 331, i el Ju­lio, de la im­mo­bi­li­à­ria Bas­mi Fin­ques.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.