Dar­re­re la pi­lo­ta al Cai­re

MO­HAM­MED SA­LAH L’ídol egip­ci com­pleix avui 26 anys, el dia del de­but. De pe­tit re­cor­ria 240 km al dia per ju­gar a fut­bol.

El Periódico de Catalunya [Català] - - Esports - PER­FIL IOSU DE LA TORRE

Quan te­nia 14 anys, Mo­ham­med Sa­lah se sub­mer­gia en l’em­bo­gi­dor tràn­sit del Cai­re per po­der ju­gar a fut­bol. Era com un d’aquests per­so­nat­ges que re­sis­tei­xen a El edi­fi­cio Ya­co­bián, no­vel·la im­pres­cin­di­ble per apro­par-se a la so­ci­e­tat egíp­cia. El pre­a­do­les­cent Mo es des­per­ta­va amb el pri­mer sol a la ca­sa fa­mi­li­ar de Na­grig, un po­ble a 120 qui­lò­me­tres de la ca­pi­tal, ana­va a l’es­co­la de 8 a 9.30 i, des­prés, in­ver­tia en­tre qua­tre i cinc ho­res per ar­ri­bar a l’en­tre­na­ment. «So­lia can­vi­ar fins a cinc ve­ga­des d’au­to­bús. A la tor­na­da, ar­ri­ba­va a ca­sa cap a les 11 de la nit. Ai­xí ca­da dia, du­rant dos anys», re­la­ta en una en­tre­vis­ta Sa­lah, a qui ja es com­pa­ra amb els déus Mes­si i Cris­ti­a­no Ro­nal­do. El fa­raó com­pleix 26 anys avui, dia de l’Uru­guai-Egip­te.

Sem­pre cui­dant la pi­lo­ta, mar­cant gols, en con­ti­nu crei­xe­ment, Sa­lah, l’ac­tu­al ico­na del món àrab no s’ha obli­dat dels la­ments de la se­va ma­re («per què li agra­da­rà tant el fut­bol») i la com­pli­ci­tat del seu pa­re («dei­xa’l ju­gar, ja es veu­rà amb el temps on ar­ri­ba»). «La me­va ma­re em pre­gun­ta­va ‘¿per què t’im­po­ses tan­tes ho­res de tra­jec­te? ¿I si et pas­sa res...? ¿per què he d’es­tar pa­tint ca­da dia fins que tor­nes a ca­sa? ¿Per què no et que­des amb el teu ger­mà, les te­ves ger­ma­nes i no­sal­tres?’. Em bus­ca­ven per te­lè­fon pe­rò no so­lia aga­far-li al que­dar-me ador­mit en un son pro­fund», ha ex­pli­cat el fut­bo­lis­ta al do­mi­ni­cal de L’Équi­pe. Es te­cle­ja el nom de Sa­lah i a la pan­ta­lla l’acom­pa­nyen les pa­rau­les Egip­te, Li­ver­po­ol i Ser­gio Ra­mos. El seu pa­ís tor­na a dis­pu­tar una Co­pa del Món 28 anys des­prés. El seu club va as­so­lir la fi­nal de l’úl­ti­ma Cham­pi­ons Le­a­gue per per­dre-la amb el Re­ial Madrid. El seu bot­xí en aquell par­tit del 26 de maig a Kí­ev tam­bé fi­gu­ra en­tre els 736 fut­bo­lis­tes cri­dats per a aquest mun­di­al.

La pas­sió egíp­cia

El fut­bol és l’es­port na­ci­o­nal, la pas­sió des­me­su­ra­da i la via d’es­ca­pa­ment a la com­pli­ca­da si­tu­a­ció so­ci­al i po­lí­ti­ca. Sa­lah va créi­xer al món po­la­rit­zat dels clubs Za­ma­lek i Enp­pi, sem­pre a punt de por­tar el seu en­fron­ta­ment fo­ra dels es­ta­dis. El fut­bol egip­ci és ex­trem en tots els sen­tits. La pri­me­ra sa­mar­re­ta de Mo llu­ïa les fran­ges gro­gues i ne­gres de l’Arab Con­trac­tors, que re­cor­den la del Peña­rol de Mon­te­vi­deo. Ha­via com­plert els 16 anys i fir­mat la pri­me­ra fit­xa pro­fes­si­o­nal.

Hi ha du­es da­tes in­es­bor­ra­bles en aquest nou se­gle a Egip­te. La trà­gi­ca és la de l’1 de fe­brer del 2002 a Port Said, amb 74 morts i mil fe­rits a la ba­ta­lla cam­pal en­tre les afi­ci­ons d’AlMasry i l’Al-Ahly, de­fen­sors de la pri­ma­ve­ra àrab i se­gui­dors del dic­ta­dor Mu­ba­rack. Sa­lah lla­vors era un nen i te­nia 10 anys. La de la fe­li­ci­tat col·lec­ti­va, el 8 d’oc­tu­bre del 2017, quan Egip­te es va clas­si­fi­car per al Mun­di­al per pri­me­ra ve­ga­da des del 1990. Va ha­ver de ser Sa­lah (que ja no era un nen si­nó l’ídol que tri­om­fa­va al Li­ver­po­ol) qui va mar­car aquest pe­nal al mi­nut 94. Aque­lla sen­sa­ció d’es­pant abans del llan­ça-

ment («ha­via fa­llat tres pe­nals a l’en­tre­na­ment...») i la con­trà­ria a l’acon­se­guir-lo l’acom­pa­nya­rà sem­pre. Sen­sa­ci­ons com­par­ti­des amb la se­va do­na i la se­va fi­lla, Ma­gi i Makka,

L’im­puls de Li­ver­po­ol

L’ado­les­cent Sa­lah, a més de com­plir amb els en­tre­na­ments i les vi­si­tes a la mes­qui­ta, ju­ga­va a la PlayS­ta­ti­on amb els ver­mells. Era l’èpo­ca dels Ger­rard, Alon­so, Car­rag­her, Hyp­piä amb els que va gua­nyar «molts par­tits». «No obli­do els tocs de Ger­rard». Qui ana­va a dir-li que pocs anys des­prés ves­ti­ria els co­lors del Li­ver­po­ol, mar­ca­ria un rè­cord de gols i se­ria ele­git mi­llor fut­bo­lis­ta de la Pre­mi­er. L’equip d’An­fi­eld és la cul­mi­na­ció del trà­fec pel Ba­sel su­ís, el Chel­sea de Mou­rin­ho, la Fi­o­ren­ti­na i la Ro­ma, amb un en­tre­na­dor fo­na­men­tal, Jür­gen Klopp. «Tam­bé van ser de­ter­mi­nants Spa­llet­ti a la Fi­o­re i Ru­di Gar­cia a la Ro­ma», ad­ver­teix.

El bot­xí Ra­mos

Ha pas­sat 20 di­es des de la clau ju­doka so­bre el go­le­ja­dor del Li­ver­po­ol. Al món àrab s’ha di­mo­nit­zat el cen­tral que fa ca­ra d’in­no­cent quan en­ca­ra el re­cla­men per aques­ta ju­ga­da. Sa­lah ha plo­rat de pe­na i tam­bé de do­lor per re­cu­pe­rar-se. El van aju­dar una mi­ca les pa­e­lles de Be­ni­càs­sim, on se’l va em­por­tar el fi­sio Ru­bén Pons. Se’l va veu­re fe­liç a l’ater­rar a Txet­xè­nia, amb bo­nes sen­sa­ci­ons, com quan era aquell xa­val que tra­ves­sa­va el Cai­re dar­re­re d’una pi­lo­ta.

Ca­da dia, als 14 anys, co­bria 240 qui­lò­me­tres en cinc au­to­bu­sos per po­der en­tre­nar-se

Tres set­ma­nes des­prés de la le­sió cau­sa­da per Ra­mos, el go­le­ja­dor se sent a punt

GUETTY IMAGES

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.