«Gri­ez­mann l’en­cer­ta, l’At­lè­tic se­rà una lle­gen­da»

PAU­LO FUTRE Exin­ter­na­ci­o­nal por­tu­guès

El Periódico de Catalunya [Català] - - Esports - RAÚL PA­NI­A­GUA

L’es­quer­da­da Es­pa­nya de­bu­ta avui con­tra Por­tu­gal en un du­el en­tre ve­ïns que sem­pre té mor­bo. Un dels sím­bols his­tò­rics del fut­bol lu­si­tà és Pau­lo Futre (Mon­ti­jo, 52 anys), que ana­lit­za­rà els par­tits del tor­neig per a la te­le­vi­sió del seu pa­ís. Cam­pió d’Eu­ro­pa amb el Por­to el 1987 i Pi­lo­ta de Pla­ta d’aquell any, va ju­gar en els tres grans equips de Por­tu­gal i és una de la lle­gen­des de l’At­lè­tic.

— ¿Té ga­nes de Mun­di­al? ¿Quins són els seus pre­fe­rits del tor­neig?

—Els grans fut­bo­lers sem­pre te­nim ga­nes de Mun­di­al. És la fes­ta de la pi­lo­ta, el més bo­nic per a un fut­bo­lis­ta. A Rús­sia hi veig les fa­vo­ri­tes de sem­pre. Al pri­mer va­gó hi po­sa­ria el Bra­sil, Ale­ma­nya i Es­pa­nya. Una de les tres hau­ria de ser la cam­pi­o­na. Al se­gon va­gó hi po­sa­ria Fran­ça, l’Ar­gen­ti­na i Por­tu­gal.

— ¿La mar­xa de Lo­pe­te­gui al Madrid pot ero­si­o­nar la Ro­ja?

— Ha si­gut una co­sa que nin­gú s’es­pe­ra­va. Es­pa­nya és un equi­pàs. Jo abans de tot ai­xò la ve­ia cam­pi­o­na del món si ju­ga­va com da­vant de l’Ar­gen­ti­na. És una me­ra­ve­lla quan es po­sen a to­car la pi­lo­ta. Crec que ha can­vi­at molt poc res­pec­te al cam­pió del 2010. Vaig plo­rar amb el gol d’Ini­es­ta a Sud-àfri­ca. Em van sal­tar les llà­gri­mes amb aque­lla de­di­ca­tò­ria a Jar­que. Tam­bé m’atre­vei­xo a dir que pot ser el Mun­di­al de Di­e­go Cos­ta. Té una es­pi­na cla­va­da bru­tal.

— Vos­tè tam­bé va viu­re un epi­so­di vol­cà­nic a Mè­xic-86, l’únic Mun­di­al que va dis­pu­tar. ¿Com va ser aque­lla com­ple­xa ex­pe­ri­èn­cia?

— Ter­ri­ble. És la pà­gi­na més ne­gra de la his­tò­ria del fut­bol por­tu­guès. Va ser un des­as­tre to­tal, un ca­os, una ver­go­nya, el pit­jor mo­ment de la me­va car­re­ra. Jo te­nia 20 anys. Els ju­ga­dors del Ben­fi­ca i el Por­to no es par­la­ven, pe­rò aquí van co­men­çar a unir-se con­tra la fe­de­ra­ció. Vam gua­nyar l’An­gla­ter­ra de Li­neker i no­més ens ca­lia un punt con­tra el Mar­roc o Po­lò­nia. Vam per­dre els dos du­els. Va ser la­men­ta­ble, pe­rò em va aju­dar des­prés en la me­va car­re­ra. Res po­dia ser pit­jor. Fins i tot el pre­si­dent del Por­tu­gal ens va ame­na­çar per la imat­ge que es­tà­vem do­nant. En els tres Mun­di­als se­güents ni tan sols hi vam par­ti­ci­par.

— ¿Com va­lo­ra la in­flu­èn­cia del Bar­ça en la se­lec­ció es­pa­nyo­la?

— Parlem de ju­ga­dors de­ci­sius. Ini­es­ta és un fe­no­men d’aquells que apa­rei- xen po­ques ve­ga­des en la his­tò­ria. Mai tor­na­rem a veu­re un ju­ga­dor amb les se­ves ca­rac­te­rís­ti­ques es­por­ti­ves i hu­ma­nes. Pi­qué és dels mi­llors cen­trals del món. En soc fan. És un lí­der sen­se por de res. Al­ba és dels tres o qua­tre mi­llors la­te­rals del món. Quan menys t’ho es­pe­res apa­reix cor­rent. I Bus­quets és el pi­vot que tot­hom vol­dria te­nir al seu equip. És l’equilibri.

— ¿Li agra­da de­bu­tar con­tra Es­pa­nya? — Pre­fe­rei­xo en­fron­tar-m’hi ara que més en­da­vant. Pas­si el que pas­si, les du­es se­lec­ci­ons són més for­tes que l’Iran i el Mar­roc. Pas­sa­ran to­tes du­es a vui­tens. És un par­tit que es pot afron­tar amb més tran­quil·li­tat, fins i tot es po­den per­me­tre un em­pat i tots con­tents.

— ¿El po­den afec­tar a Cris­ti­a­no els dub­tes so­bre el seu fu­tur al Madrid? — En l’úl­ti­ma Eu­ro­co­pa hi va ar­ri­bar igual. Sem­pre pas­sa el ma­teix amb ell. Al Bic­ho no l’afec­ten aques­tes co­ses. Té aquest ol­fac­te go­le­ja­dor que en­ca­ra que pen­sis que es­tà mala­ment o que no ha apa­re­gut du­rant tot el par­tit te l’ar­ma en una frac­ció de se­gon. Mar­ca la di­fe­rèn­cia. Si és al camp els por­tu­gue­sos so­mi­em que po­den pas­sar co­ses. Quan es­tà en­fa­dat és fins i tot mi­llor.

— ¿Vos­tè con­fi­a­va en la con­ti­nu­ï­tat de Gri­ez­mann a l’At­lè­tic?

— Jo te­nia fe. Al Bar­ça no­més se­ria un més, amb no­sal­tres se­rà un mi­te, una lle­gen­da. Se­rà etern a l’At­lè­tic. Gri­ez­mann l’en­cer­ta. M’hi veig re­flec­tit. En la me­va èpo­ca tot­hom em de­ia que me n’anés a un gran equip per gua­nyar més tro­feus. Ara, 30 anys des­prés, en­ca­ra em dei­xen anar que si me n’ha­gués anat al Bar­ça, al Madrid o al Mi­lan tin­dria una Pi­lo­ta d’Or. Pot ser, pe­rò no tin­dria l’afec­te de tants i tants ma­ta­las­sers. M’ale­gro que Gri­ez­mann es que­di.

— Aque­lla Pi­lo­ta d’Or se li va es­ca­par per cul­pa d’un pe­ri­o­dis­ta por­tu­guès. — És ai­xí. La vo­ta­ció de la Pi­lo­ta d’Or del 1987 la va gua­nyar Ruud Gu­llit i jo vaig que­dar molt a prop. El pe­ri­o­dis­ta por­tu­guès era l’úl­tim a vo­tar i li va do­nar els 10 punts a Gu­llit. Si els hi ha­gués do­nat a Bu­tra­gueño hau­ria gua­nyat jo. Jo crec que es pen­sa­va que el Bui­tre ana­va se­gon, pe­rò era el ter­cer. Hi va ha­ver for­ça em­bo­lic. És de bo­jos que en un pa­ís tan pe­tit com el nos­tre pas­si ai­xò. Em vaig em­pre­nyar mol­tís­sim al seu dia, pe­rò ja l’he per­do­nat.

«Vaig plo­rar amb el gol d’Ini­es­ta de­di­cat a Jar­que. Ell és un fe­no­men dels que no pas­sen gai­re en la his­tò­ria»

EL PERIÓDICO

Futre, en una imat­ge re­cent, besa la se­va Pi­lo­ta de Pla­ta del 1987 en­mig de sa­mar­re­tes dels seus equips.

AR­XIU /EL PERIÓDICO

Futre, en un par­tit de l’At­lè­tic amb el Bar­ça de la tem­po­ra­da 1987-88.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.