M’aver­go­nyei­xo de ser ita­lià

El Periódico de Catalunya [Català] - - Opinió -

M’ aver­go­nyei­xo de ser ita­lià. Avui és la cri­si de l’Aqua­rius, amb les se­ves 629 vi­des hu­ma­nes en pe­rill. I de­mà se­rà un al­tre pro­ble­ma. No­to en les amis­tats que en­ca­ra em que­den al meu pa­ís (visc fo­ra des de fa gai­re­bé 20 d’anys) una fal­ta de va­lors molt im­por­tant. Com si ja no fos­sin capa­ços de va­lo­rar la vi­da dels al­tres. Per­so­nes amb qui vaig com­par­tir la me­va ado­les­cèn­cia són avui dia uns fer­vo­ro­sos cre­ients de per­so­nat­ges tan pe­ri­llo­sos com l’ac­tu­al mi­nis­tre de l’In­te­ri­or, Mat­teo Sal­vi­ni, se­cre­ta­ri de la Lli­ga Nord. A les xar­xes so­ci­als en­al­tei­xen «to­tes les co­ses bo­nes» que va fer Mus­so­li­ni i obli­den el que en re­a­li­tat va su­po­sar l’exis­tèn­cia d’aquest se­nyor. ¿No hi ha me­mò­ria a Itàlia? M’en­tris­teix molt. ¿On són els meus amics de lla­vors? «Si no ets d’es­quer­res als 20 anys no tens cor. Si no ets de dre­tes als 40 no tens cap», de­ia al­gú (¿va ser Wins­ton Churc­hill?). Doncs sem­bla que els meus an­tics com­panys s’ho han pres molt se­ri­o­sa­ment. I avui en­cap­ça­len ide­es tan si­nis­tres, ràn­ci­es i pe­ri­llo­ses que no les acon­se­guei­xo en­ten­dre. M’agra­da­ria reu­nir-me amb ells i de­ba­tre so­bre ai­xò. ¿Què els ha por­tat a te­nir aques­tes con­vic­ci­ons? ¿Qui­na és la por in­trín­se­ca que te­nen de la res­ta del món? Ara per ara, no­més puc es­pe­cu­lar. I no ar­ri­bo a cap con­clu­sió sa­tis­fac­tò­ria.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.