La mo­der­na in­va­sió dels pe­tons

El Periódico de Catalunya [Català] - - Opinió - JO­SEP MARIA Es­pi­nàs

Hi ha una fra­se d’una can­çó an­gle­sa molt sug­ges­ti­va. Tra­du­ei­xo: «Re­cor­da sem­pre ai­xò: un pe­tó és no­més un pe­tó, un sos­pir és un sos­pir... Allò que és im­por­tant no­més du­ra un ins­tant». Vol ex­pres­sar la fu­ga­ci­tat dels sen­ti­ments, dels pla­ers, i no hi es­tic d’acord. Na­tu­ral­ment, la fu­ga­ci­tat dels sen­ti­ments, dels èxits i de les ide­es és un fet que s’ha d’ad­me­tre. Amb el que no es­tic d’acord és amb la ro­tun­di­tat de la sen­tèn­cia.

Hi ha molts pe­tons que es re­pro­du­ei­xen al llarg d’una vi­da. I molts sos­pirs que ens alleu­gen en mo­ments di­fí­cils. No els pla­ni­fi­quem en fun­ció d’uns fets. Tots te­nim una sen­si­bi­li­tat per­so­nal i in­trans­fe­ri­ble. Si no m’equi­vo­co,

Em sem­bla que es­tà crei­xent l’es­tirp de pe­to­ners, tot i que jo soc un an­ti­quat

aques­ta ex­pres­sió, «per­so­nal i in­trans­fe­ri­ble», era un avís que fi­gu­ra­va als bit­llets del tram­via d’Ar­gen­to­na.

Ara no es trac­ta de bit­llets, ara es trac­ta de sen­si­bi­li­tats. Hi ha gent que és poc pro­duc­ti­va en pe­tons. Els ma­ti­sos són no­ta­bles.

Hi ha els pe­to­ners molt dis­crets, fan el gest d’anar a besar, però el pe­tó es que­da pen­jant en l’ai­re. Vaig conèi­xer una se­nyo­ra que es ne­ga­va a fer pe­tons per ra­ons sa­ni­tà­ri­es. Pot­ser tots els ciu­ta­dans hau­rí­em de por­tar un car­te­llet que ad­ver­tís: «S’ad­me­ten pe­tons» o «No s’ad­me­ten pe­tons». DE TO­TES

ma­ne­res, em sem­bla que es­tà crei­xent la nis­sa­ga de pe­to­ners. Re­co­nec que soc un an­ti­quat, dels temps en què un pe­tó es­ta­va molt co­di­fi­cat. «Nen, fes-li un pe­tó a l’àvia». Ara, el pe­to­neig s’ha so­ci­a­lit­zat. Més exac­ta­ment, el fals pe­to­neig, el que con­sis­teix sim­ple­ment a acos­tar dis­cre­ta­ment du­es gal­tes sen­se que es to­quin i ni tan sols els lla­vis es que­din en po­si­ció de pe­tó. El que ens fem són «gal­tons» o «gal­to­nets».

Pot­ser, amb el pas del temps, dei­xa­rem d’abra­çar-nos. Se­rà su­fi­ci­ent obrir una mi­ca els bra­ços i man­te­nir-los oberts, a una dis­cre­ta dis­tàn­cia. Hi ha qui do­na pe­to­nets al seu gos­set. L’opi­nió dels gos­sets no em cons­ta.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.