Car­pen­ter, sin­te­tit­za­dor fan­tàs­tic

El le­gen­da­ri di­rec­tor de ‘La co­sa’ va to­car te­mes seus per als seus films

El Periódico de Catalunya [Català] - - Espectacles - J. M. F.

Alt grau d’ex­ci­ta­ció (i molt com­plet es­tand de mar­xan­dat­ge) a l’Au­di­to­ri del Me­lià per veu­re John Car­pen­ter no pre­sen­tant una no­va pel·lí­cu­la, aques­ta que ens deu des de fa temps, si­nó ex­hi­bint els te­mes mu­si­cals que ha pro­po­sat per als seus pro­pis clàs­sics, una mi­ca com ja va fer en el Pri­ma­ve­ra Sound el 2016.

«Soc John Car­pen­ter. To­ca­rem al­gu­nes can­çons de les me­ves pel·lí­cu­les», va dir des­prés del do­ble no­caut dels te­mes prin­ci­pals

de 1997: Res­ca­te en Nu­e­va York i Asal­to a la co­mi­sa­ría del Dis­tri­to 13. Res que no sa­bés­sim, es­ti­mat Car­pen­ter. A Car­pen­ter, en el sin­te­tit­za­dor, s’uneix so­bre l’es­ce­na­ri una ban­da com­ple­ta i ro­tun­da, en la qual des­ta­ca el seu fill Cody als te­clats i el seu fi­llol Da­ni­el Da­vi­es a la gui­tar­ra prin­ci­pal; és amb ells amb qui gra­va mú­si­ca úl­ti­ma­ment.

A la gi­ra que dis­sab­te va pas­sar per Sit­ges, el di­rec­tor de La ni­e­bla pre­sen­ta Ant­ho­logy, disc amb re­e­la­bo­ra­ci­ons dels seus sco­res més cone­guts; els can­vis no són dra­mà­tics, no­més afe­gei­xen un cert di­na­mis­me i un so lleu­ment més ac­tu­al. És a dir, que qui vin­gués a l’Au­di­to­ri a es­col­tar aquells te­mes tal com els re­cor­da­va de sen­tir-los al llo­gar una ve­ga­da i una al­tra cer­tes pel·lí­cu­les del vi­de­o­club, no que­da­ria de­frau­dat. Els ac­ces­sos de nos­tàl­gia eren to­tals i eu­fò­rics per­què ca­da me­lo­dia icò­ni­ca ar­ri­ba­va acom­pa­nya­da de les imat­ges a què un dia va afe­gir for­ça.

Però l’es­pec­ta­cle hau­ria si­gut fan­tàs­tic fins i tot sen­se les pro­jec­ci­ons. Per aques­ta mú­si­ca, és clar: un re­cor­da­to­ri que, de ve­ga­des, po­ques co­ses ben dis­po­sa­des (una ru­go­sa lí­nia de sin­te, un rit­me es­que­lè­tic, una gui­tar­ra ma­car­ra) són més que su­fi­ci­ent.

Tam­bé pel sim­ple fet de veu­re Car­pen­ter allà dalt, amb el seu mos­tat­xo, el seu xi­clet, els seus oca­si­o­nals mo­vi­ments... I els seus cops d’hu­mi­li­tat: ve­geu qu­an va re­cor­dar que les ban­des so­no­res de Star­man i La co­sa no eren se­ves, si­nó de Jack Nitzsc­he i En­nio Mor­ri­co­ne, res­pec­ti­va­ment. No­més va fal­tar un re­cord per a Alan Howarth, el seu fi­del ali­at du­rant molts anys en aques­ta aven­tu­ra mu­si­cal.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.