Un se­gle de desi­gual­tat

Cent anys des­prés d’apro­var el dret de vot de les do­nes, Ale­ma­nya les dis­cri­mi­na

El Periódico de Catalunya [Català] - - Societat - CAR­LES PLANAS BOU

«So­ta la pres­sió ir­re­sis­ti­ble de l’au­ge de la clas­se obre­ra, l’es­tat ca­pi­ta­lis­ta va clau­di­car da­vant de les do­nes pro­le­tà­ri­es a l’ad­me­tre­les en as­sem­ble­es pú­bli­ques i as­so­ci­a­ci­ons po­lí­ti­ques [...] La con­se­qüèn­cia ine­vi­ta­ble és que avui mi­li­ons de do­nes re­cla­men des­a­fi­a­do­res i ple­nes de con­fi­an­ça: ¡Vo­lem el vot!». Con­ver­ti­da ja en un re­fe­rent de la llui­ta mar­xis­ta, Ro­sa Lu­xem­burg an­ti­ci­pa­va en la jor­na­da de do­nes so­ci­al­de­mò­cra­tes de Stutt­gart del 1912, una fi­ta de l’eman­ci­pa­ció fe­me­ni­na a Ale­ma­nya.

La dre­ta mi­li­tar ale­ma­nya en la pri­me­ra guer­ra mun­di­al va ar­ros­se­gar amb si el Reich i el kài­ser Gui­llem II. Les ve­lles es­truc­tu­res van col·lap­sar i d’aques­ta ru­na va néi­xer la Re­pú­bli­ca de Wei­mar, pri­mer capí­tol d’un in­es­ta­ble par­la­men­ta­ris­me de­mo­crà­tic que obria una no­va fi­nes­tra d’opor­tu­ni­tats a les do­nes. El 12 de no­vem­bre de 1918, tan sols dos di­es des­prés de la se­va pro­cla­ma­ció, el con­sell de de­le­gats del po­ble va dei­xar em­prem­ta als lli­bres d’his­tò­ria a l’es­ta­blir el dret a vot fe­me­ní.

Gran bret­xa sa­la­ri­al

Un se­gle des­prés d’aques­ta fi­ta la mi­llo­ra so­ci­al és més que evi­dent. No obs­tant, Ale­ma­nya dis­ta de ser un mo­del a se­guir. En ple 2018, la po­tèn­cia eco­nò­mi­ca d’Eu­ro­pa és tam­bé un dels pa­ï­sos del con­ti­nent amb una bret­xa sa­la­ri­al més gran de gè­ne­re. Ai­xí, les do­nes ale­ma­nyes co­bren un 21,6% menys que els ho­mes, una desi­gual­tat que tan sols su­peren la Re­pú­bli­ca Txe­ca i Es­tò­nia, men­tre que el seu sa­la­ri és un 7% in­fe­ri­or pel ma­teix tre­ball.

Mal­grat que l’in­for­me anu­al del Fò­rum Eco­nò­mic Mun­di­al del 2017 si­tu­a­va Ale­ma­nya en la po­si­ció 12a de 144 pel que fa a igual­tat de gè­ne­re, les quo­tes de po­der fe­me­ní con­ti­nu­en es­tant so­ta mí­nims. El 2015, tan sols el 7% dels càr­recs di­rec­tius d’em­pre­ses que co­tit­zen a la bor­sa es­ta­ven ocu­pats per do­nes.

Hi ha una do­na a la can­ce­lle­ria i a la pre­si­dèn­cia de cinc dels sis par­tits amb re­pre­sen­ta­ció par­la­men­tà­ria. I tals quo­tes de po­der fan pen­sar que la igual­tat de gè­ne­re és un fet a l’he­mi­ci­cle. Però res més lluny de la re­a­li­tat. En el pla po­lí­tic Ale­ma­nya tam­bé coi­xe­ja. Aques­ta pre­sèn­cia fe­me­ni­na és un mi­rat­ge. És el par­la­ment més mas­cu­lí de les úl­ti­mes du­es dè­ca­des. Un 30,7% dels di­pu­tats del Bun­des­tag són do­nes, la xi­fra més bai­xa des de 1998.

El par­tit amb menys pre­sèn­cia fe­me­ni­na a les se­ves fi­les és la ul­tra­dre­ta­na Al­ter­na­ti­va per a Ale­ma­nya (AfD) amb un 11%. No sen­se re­la­ció, en les elec­ci­ons fe­de­rals del 2017 la for­ma­ció an­tiim­mi­grants va ser la que va re­gis­trar més vots mas­cu­lins, un 16,3% da­vant un 9,2% eme­sos per do­nes.

Al Bun­des­tag ac­tu­al tan sols l’es­quer­ra sin­di­ca­lis­ta de Die Linke (53%) i Els Verds (58%) comp­ten amb una quo­ta ma­jo­ri­tà­ria de do­nes. A la CDU de la can­ce­lle­ra An­ge­la Merkel les do­nes no­més ocu­pen un 20% dels càr­recs.

Des­prés de l’alli­be­ra­ment del perí­o­de d’en­tre­guer­res, el fe­mi­nis­me ale­many va tor­nar a que­dar so­ter­rat so­ta el jou del na­zis­me, que va apar­tar les do­nes de la vi­da po­lí­ti­ca i les va re­le­gar al pa­per d’in­cu­ba­do­res de la ra­ça ària. Amb la re­cu­pe­ra­ció de la post­guer­ra, les se­ves rei­vin­di­ca­ci­ons van tor­nar a créi­xer a l’Ale­ma­nya di­vi­di­da a par­tir de la dè­ca­da dels 80. A l’Oest van ve­nir acom­pa­nya­des de la ir­rup­ció po­lí­ti­ca d’Els Verds.

No obs­tant, la reu­ni­fi­ca­ció no va por­tar una mi­llo­ra di­rec­ta dels drets de les do­nes. L’Ale­ma­nya ac- tu­al man­té una llei na­zi de 1933 que pe­na­lit­za ofe­rir in­for­ma­ció pú­bli­ca so­bre l’avor­ta­ment. Tot i que és tèc­ni­ca­ment il·le­gal, es con­sent la pràc­ti­ca quan es re­a­lit­za en les 12 pri­me­res set­ma­nes de ges­ta­ció. El pa­ís ha ha­gut d’es­pe­rar fins al 2015 per­què la pín­do­la de l’en­de­mà es­ti­gui dis­po­ni­ble a les far­mà­ci­es sen­se re­cep­ta.

Tot i que el go­vern ha im­pul­sat me­su­res per re­duir la desi­gual­tat com una quo­ta fe­me­ni­na del 30% en els con­sells d’ad­mi­nis­tra­ció de les grans em­pre­ses, aques­tes han si­gut obra dels so­ci­al­de­mò­cra­tes. Re­ti­cent a de­cla­rar-se fe­mi­nis­ta, Merkel es va opo­sar a aques­ta pro­pos­ta el 2013.

El 19 de ge­ner de 1919 les do­nes ale­ma­nyes van vo­tar per pri­me­ra ve­ga­da. As­sas­si­na­da qua­tre di­es abans per un grup pa­ra­mi­li­tar na­ci­o­na­lis­ta ali­at amb l’SPD, Ro­sa Lu­xem­burg no va viu­re aques­ta fi­ta. Avui aquell ac­te re­vo­lu­ci­o­na­ri con­ti­nua sent in­com­plet.

El 31% de mem­bres del Bun­des­tag són do­nes, la xi­fra més bai­xa des del 1998

BPK / HERBERT HOFFMANN

Ro­sa Lu­xem­burg, que va acon­se­guir el vot fe­me­ní a Ale­ma­nya fa cent anys, en un mí­ting d’aquest pa­ís.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.