La tar­da dels tran­sis­tors

No­més un lo­cu­tor ar­gen­tí pot do­tar de ten­sió nar­ra­ti­va la de­ci­sió de la Con­me­bol

El Periódico de Catalunya [Català] - - Esports - MIQUI Ote­ro

L’ac­tor Ge­ne Hack­man va dir una ve­ga­da que mi­rar una pel·lí­cu­la de la nou­ve­lle va­gue era tan avor­rit com veu­re as­se­car-se la pin­tu­ra d’una pa­ret. Es­pe­rar que dre­ni un camp de fut­bol ar­gen­tí és, de to­ta ma­ne­ra, més tre­pi­dant que un th­ri­ller com French con­nec­ti­on.

Ahir a mit­ja tar­da, ho­ra es­pa­nyo­la, el més just da­vant del di­lu­vi uni­ver­sal hau­ria es­tat bus­car una pa­re­lla de co­a­tís, una de ca­pi­ba­res, una al­tra de pin­güins de Ma­ga­lla­nes i una més de gua­nacs, a més d’un pa­rell de se­gui­dors del Ri­ver i uns al­tres dos del Bo­ca (són es­pè­ci­es di­fe­rents), per fer-los pu­jar en una ar­ca a fi de pre­ser­var la fau­na ar­gen­ti­na. I, no obs­tant, du­rant di­ver­ses ho­res es va es­pe­cu­lar so­bre la ce­le­bra­ció d’un par­tit de fut­bol en una pis­ci­na olím­pi­ca. Va ser la tar­da dels tran­sis­tors, amb una emo­ció sem­blant a la del 23-F.

No és di­fí­cil nar­rar una fi­nal, però do­tar de ten­sió nar­ra­ti­va el re­pàs de la le­gis­la­ció de la Con­me­bol no­més es­tà a l’abast dels lo­cu­tors ar­gen­tins: «La llei nor­ma­ti­va sem­bla que diu que si se sus­pèn amb el par­tit ini­ci­at...», re­pas­sa­va una veu de Ra­dio Con­ti­nen­tal, per aca­bar, amb hu­mor in­vo­lun­ta­ri: «¡Sem­bla que el pa­rai­gua es­tà obert!». Se­gons des­prés, lle­gia que una tor­re te­le­vi­si­va ha­via cai­gut so­bre una gra­da, en­ca­ra bui­da. El par­tit tam­bé con­ti­nu­a­va obert.

La de­ci­sió no era si es ju­ga­va o no es ju­ga­va un par­tit. En aques­ta, cris­tal·lit­za­ven mol­tes al­tres co­ses que te­ni­en a veu­re amb la imat­ge que ofe­ria al món l’Ar­gen­ti­na i amb els di­ners dels drets te­le­vi­sius. Nin­gú pen­sa­va en els ve­ri­ta­bles pro­ta­go­nis­tes d’aques­ta his­tò­ria. Al­guns es­ta­ven (per­dó) al’-al­tre-cos­tat-de-la-bas­sa-gran, es­go­tant les da­des del seu 3G, bus­cant wi-fi a la por­ta de la bo­ti­ga d’Ap­ple de la pla­ça de Ca­ta­lu­nya i ve­ient com en els seus gots de Star­bucks (un ca­fè des­prés de mil cer­ve­ses) un ba­ris­ta gar­go­te­ja­va «Mar­tín Pa­ler­mo».

Els bar­ce­lo­nins sa­bem com d’im­por­tant és el ti­ming per a la bor­rat­xe­ra: els an­gle­sos, acos­tu­mats al tan­ca­ment de pubs a les on­ze de la nit, es des­plo­men en eti­lis­mes his­tè­rics per­què be­uen al seu rit­me fins aques­ta ho­ra i des­prés se­guei­xen i se­guei­xen fins que aca­ben abra­çats a pa­pe­re­res de les Ram­bles to­cats amb bar­rets me­xi­cans. Ahir, molts se­gui­dors braus del Bo­ca i el Ri­ver co­men­ça­ven els seus ros­tits al mig­dia amb una ho­ra al cap: les nou de la nit. Van beu­re du­rant to­ta la tar­da amb aques­ta ci­ta en la ment. Quan els res­pon­sa­bles de la Lli­ber­ta­dors es plan­te­ja­ven re­tar­dar la fi­nal du­es ho­res, a les nos­tres on­ze, no pen­sa­ven en qui­nes con­di­ci­ons ar­ri­ba­ri­en els seus se­gui­dors emi­grats, més a prop d’abra­çar un gu­àr­dia ur­bà que de ce­le­brar un gol. Vint anys no se­ran res, però du­es ho­res se­ri­en mas­sa per a ells.

Men­tres­tant, els lo­cu­tors de Ra­dio Con­ti­nen­tal con­ti­nu­a­ven es­tu­di­ant per­cen­tat­ges de pos­si­bi­li­tats amb més èpi­ca que la CNN du­rant

Els se­gui­dors s’afer­ra­ven a la rà­dio com si s’hi par­lés d’un mag­ni­ci­di

les elec­ci­ons mid-terms. No po­dia ser, però pot­ser se­ria. Un 90% de pos­si­bi­li­tats. Des­prés, un 70%. Des­prés, un 95%. Got mig buit, des­prés mig ple. Els se­gui­dors s’afer­ra­ven a la rà­dio com si s’hi par­lés d’un mag­ni­ci­di. «¡Pre­só pre­ven­ti­va per als di­ri­gents de la Co­men­bol!», cla­ma­ven les ones.

No vol­dria ser un ‘cho­ripán’ en aques­ta si­tu­a­ció. Ni el tre­ba­lla­dor del Bo­ca a qui ahir van dir: «¡Pi­be, buscá una lo­na pa­ra ta­par el cam­po!». L’ima­gi­no re­cor­rent als jocs de tau­la del seu ai­xo­var.

Molts han par­lat aquests di­es de l’emo­ció i el des­a­fi­a­ment a la ra­ci­o­na­li­tat que con­ser­va el fut­bol ar­gen­tí i que va per­dre l’eu­ro­peu. La plu­ja els va do­nar la raó. Di­o­nís ba­llant i Zeus sin­to­nit­zant en la se­va app de rà­di­os mun­di­als. És més emo­ci­o­nant una de­ci­sió bu­ro­crà­ti­ca en el fut­bol ar­gen­tí que cen­te­nars de par­tits de la Lli­ga fran­ce­sa. Mi­lers de se­gui­dors es­cal­fant la ban­da so­ta el xà­fec. Tots aquells mo­ments es per­dran com llà­gri­mes en la plu­ja. Di­uen que el par­tit se ce­le­bra­rà avui. El pi­be de la lo­na pot­ser ha mi­rat la pre­vi­sió: anun­ci­en tem­pes­ta. Con­ti­nu­a­rà.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.