San Ju­an adap­ta l’obra de te­a­tre ho­mò­ni­ma

El Periódico de Catalunya [Català] - - Cultura / Espectacles - NANDO SALVÀ

Quan­tes ve­ga­des se’ns ha dit que Joan Carles I, l’avui rei emè­rit, va por­tar la de­mo­crà­cia a Es­pa­nya? ¿I quan­tes ens hem pa­rat a pen­sar si ai­xò és re­al­ment cert? «El que nos­al­tres hem vol­gut plan­te­jar és que, al con­tra­ri, ell va ser al cen­tre d’un pro­cés per po­sar lí­mit a la mo­bi­lit­za­ció po­pu­lar an­ti­fran­quis­ta que ha­via tin­gut lloc du­rant els 20 anys pre­vis. Com a re­sul­tat, la llei de tots la van aca­bar fent set per­so­nes, gai­re­bé to­tes fran­quis­tes, sen­se cap de­bat pú­blic».

Qui par­la és l’ac­tor Al­ber­to San Ju­an. Aca­ba de pre­sen­tar al Fes­ti­val de Se­vi­lla la se­va pri­me­ra pel·lí­cu­la com a director, El Rey –Va­len­tín Ál­va­rez la co­di­ri­geix–, ni més ni menys que una trans­po­si­ció a la pan­ta­lla de la ma­tei­xa obra de te­a­tre ho­mò­ni­ma que va es­tar dos anys re­pre­sen­tant-se a Ma­drid.

Men­tre ofe­reix una apro­xi­ma­ció ex­pe­ri­men­tal, ar­ris­ca­da i ine­vi­ta­ble­ment controvertida a la mo­nar­quia es­pa­nyo­la, hi pro­va d’ofe­rir «una pe­ti­ta apor­ta­ció al de­bat pú­blic ara que se ce­le­bren els 40 anys de la Cons­ti­tu­ció».

El text que ve­hi­cu­la El Rey al­ter­na de­cla­ra­ci­ons en prem­sa i dis­cur­sos ofi­ci­als amb re­fle­xi­ons hi­po­tè­ti­ques, i a l’es­col­tar-lo és fà­cil con­fon­dre l’un amb l’al­tre. «Joan Carles sí va dir que la dic­ta­du­ra ha­vi­en si­gut 40 anys de pau, i que per ell el més im­por­tant era que els ven­ce­dors de la gu­er­ra ci­vil no fos­sin els per­de­dors en la de­mo­crà­cia», re­cor­da San Ju­an. «Tam­bé és cert que no per­me­tia que es par­lés mala­ment de Fran­co en la se­va pre­sèn­cia», afe­geix.

«El Rei no per­me­tia que es par­lés mala­ment del dic­ta­dor en la se­va pre­sèn­cia», re­cor­da el director de la pel·lí­cu­la

UN MALSON La pel·lí­cu­la ar­ren­ca el juny del 2014. Just des­prés d’ab­di­car, Joan Carles I (Luis Ber­me­jo) té un malson en mei­tat de la nit en què el vi­si­ten els fan­tas­mes del pas­sat: Car­re­ro Blan­co, An­to­nio Te­je­ro, Ro­dol­fo Martín Vi­lla, Sal­va­dor Puig An­tich, Te­je­ro, Adolfo Suá­rez, Fe­li­pe Gonzá­lez, Fran­cis­co Fran­co.

Gui­ller­mo To­le­do i el ma­teix San Ju­an en­car­nen a tots els vi­si­tants oní­rics. «Ens di­uen que es­tem re­mo­vent el vell però, ¿què en té, de vell? Par­lem de co­ses que es­tan pas­sant avui dia», re­cor­da To­le­do. «La dre­ta s’es­tà ex­tre­mant ca­da ve­ga­da més, i els mit­jans de co­mu­ni­ca­ció re­ne­guen de la se­va res­pon­sa­bi­li­tat so­ci­al: als ti­te­llai­res i cò­mics se’ns diu en­al­ti­dors del ter­ro­ris­me, i a un ul­tra­dre­tà ar­mat fins a les dents que vol ma­tar el pre­si­dent se’l qua­li­fi­ca sim­ple­ment de boig».

És en part per ai­xò que, as­su­meix San Ju­an, la se­va pel·lí­cu­la ge­ne­ra­rà molt pre­ju­di­ci. «La gent ens veu com dos cre­tins, i pot­ser tin­guin raó, però te­nim un gran sen­tit cí­vic». Tot el que fan, afe­geix To­le­do, part del desig de ser bons ciu­ta­dans; i per tant no té sen­tit pen­sar en el cost pro­fes­si­o­nal que com­por­ta. «Per a uns soc un ídol i per a d’al­tres al­gú as­ses­si­na­ble, i m’és igual, per molt que Al­ber­to em de­ma­ni que em ta­lli». San Ju­an re­pli­ca: «És que em fot el per­so­nat­ge que s’ha cons­tru­ït en­torn de Willy, per­què no es cor­res­pon amb la re­a­li­tat».

FEROTGES CRÍ­TI­QUES En re­a­li­tat, al re­cor­dar la imat­ge que s’ha po­pu­la­rit­zat so­bre To­le­do és ine­vi­ta­ble pen­sar en les ferotges crí­ti­ques abo­ca­des en els úl­tims di­es so­bre Da­ni Ma­teo a cau­sa d’un es­quetx te­le­vi­siu en què el cò­mic se so­na­va els mocs amb la ban­de­ra es­pa­nyo­la.

«Se­gons la me­va opinió, les du­es co­ses for­men part del bru­tal re­tro­cés que es­tem pa­tint qu­ant a la lli­ber­tat d’ex­pres­sió, i d’una ope­ra­ció d’es­tat or­ques­tra­da per neu­tra­lit­zar la mo­bi­lit­za­ció so­ci­al apel·lant a la uni­tat na­ci­o­nal con­tra l’in­de­pen­den­tis­me ca­ta­là», la­men­ta San Ju­an. «Som capa­ços de ma­tar per un tros de te­la però no per les re­ta­lla­des en la sa­ni­tat o pel pro­ble­ma de la vi­ven­da». I sen­tèn­cia: «Em creu­ria Al­bert Ri­ve­ra molt més si se so­nés els mocs amb la ban­de­ra. Tot i que ai­xò és molt de­ma­nar».

Gui­ller­mo To­le­do, en un fo­to­gra­ma del llarg­me­trat­ge.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.