La despesa social disposa de 9.000 milions europeus
El rècord de b 239.765 milions suposa el 52,6% de tot el Pressupost
La despesa social en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2021 sumarà 239.765 milions d'euros, un 10% més que en els comptes vigents –prorrogats des del 2018–, amb gairebé 9.000 milions de fons europeus destinats a aquestes partides. De cada euro dels comptes públics, 52,6 cèntims aniran a parar a partides com ara pensions, atur i vivenda.
Segons la portaveu del Govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, és la partida «més gran en despesa social de la història» i inclou la revalorització de les pensions un 0,9% en el cas de les contributives, que cobren 9,76 milions de pensionistes, i de l'1,8% en les no contributives, que cobren uns 450.000 pensionistes, i que suposa un increment del doble respecte a les primeres.
Sense l'aportació dels fons europeus, va afegir Montero, la partida de despesa social creixeria un 6%, cosa que demostra el compromís del Govern amb aquestes partides. Es tracta d'una partida més gran a la del sostre de despesa, perquè es refereix a un pressupost consolidat que inclou l'Estat, la Seguretat Social, organismes autònoms, agències estatals i organismes públics.
/
SOUS PÚBLICS Segons el Govern, també s'inclou en aquesta partida la pujada del 0,9% per a 2,5 milions d'empleats públics, així com les previsions de noves ofertes públiques d'ocupació. També entra en aquesta xifra el finançament de la dependència per arribar a 1,1 milions de beneficiaris i 3.000 milions més per «consolidar» l'ingrés mínim vital (IMV), un dels punts que havia encallat la negociació entre els socis de Govern d'Unides Podem i el PSOE, i arribar a les 850.000 llars.
Així mateix, s'augmenta el 59% en els recursos per a la pobresa infantil per arribar a 1,14 milions de nens, i s'inclou l'ampliació a 16 setmanes dels permisos de paternitat, que benefi
Infraestructures i Ecosistemes resilients
Sanitat
Educació
Accés a l'Habitatge i Edificació
Comerç, Turisme i Pimes
Foment de l'ocupació
Serveis Socials i Promoció Social
Altres actuacions de caràcter econòmic
Agricultura, Pesca i Alimentació
Altres
Les pensions no contributives
ciarà 236.000 famílies.
Destaquen les mesures per «reforçar la cohesió i la justícia social». En aquest sentit, la política sanitària registra una alça del 75,3%, i comptarà amb 7.330 milions, que són 3.149 milions més que als anteriors comptes. La política de foment de l'ocupació creixerà el 29,5%; la destinada a vivenda, un 25%, i la de beques pujarà 514 milions, fins als 2.090 milions. Les dotacions per a serveis socials creixen un 70,3% i l'indicador públic de rendes d'efectes múltiples (IPREM), que s'utilitza per a les prestacions vinculades amb la pobresa, augmentarà el 5%, amb la qual cosa experimentarà l'alça més gran des que es va crear el 2004.
/
DIGITALITZACIÓ Gràcies als fons europeus també experimentaran grans pujades les partides destinades a recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) i la digitalització, amb 12.344 milions. També es duplica la despesa en infraestructures, fins a 11.500 milions per a «la cohesió territorial», i les polítiques per a la indústria rebran 5.690 milions.
Altres partides que es beneficiaran de l'increment de recursos són les dedicades a avançar en una economia més verda i sostenible, amb 5.300 milions per a les energies renovables i l'eficiència energètica, entre les altres. La indústria i l'energia són els apartats que rebran més volum de fons europeus, amb el 21% del total; seguit per l'R+D+i i la digitalització, amb el 17,8%; les infraestructures i els ecosistemes resilients, amb el 17,6%, i la sanitat i l'educació, amb l'11,1% i el 6,8%.
El permís de paternitat
H