‘U curtu’ de Corleone
A Sicília, Totò Riina era conegut com u curtu, per la seva baixa estatura. A la península rebia els apel·latius de fera, animal i dimoni. A més del seu famós «no em doblegaran» (1993), es preava de ser «el parallamps de l’Estat italià». «¿Parallamps de què? ¿De qui?», s’han preguntat sovint els analistes de la màfia.
Havia nascut el 1930 en una família de pagesos, com la majoria dels capos alts i intermedis de la màfia insular. Potser és una reminiscència dels orígens de la Cosa Nostra, quan els senyors feudals convertits en aristòcrates es van traslladar a la cort de Palerm i van deixar la cura de les terres a la pagesia, que es va organitzar en germandats.
El pare d’u curtu, a qui de jove anomenaven Totuccio, diminutiu afectuós de Salvatore, va morir a l’intentar extreure la pólvora d’una bomba de la segona guerra mundial. Era un artefacte nordamericà, com ho eren els generals que en aquella guerra van pactar des de l’Àfrica amb els capos de la màfia per poder desembarcar a l’illa ocupada pels alemanys, i que per això els van premiar després amb les alcaldies més importants. Els soldats alliberadors, que es van llançar en paracaigudes, portaven com a contrasenya un fulard amb les inicials de Lucky Luciano, membre de la Cosa Nostra nord-americà i organitzador del pacte.
En aquest context, les cròniques relaten que, des de petit, u curtu es va distingir per petits robatoris, sostracció de bens i de cabres i per participar en baralles de carrer. Una d’aquestes va acabar amb la mort de l’adversari i l’ingrés per primera vegada de Riina a la presó. Al sortir-ne va conèixer Luciano Liggio, pintor ben cotitzat i mafiós de renom. Aquest el va iniciar ritualment en la Cosa Nostra, i així es va acostar a Bernardo Provenzano. Van ser dos capos enfrontats. Provenzano era considerat el pactista amb la política, mentre que Riina era el combatiu.
Liggio, Riina i Provenzano, veïns de Corleone, el famós poble de l’interior sicilià popularitzat per Mario Puzo a les novel·les d’El Padrí, van combatre en una lluita ferotge contra els mafiosos d’altres ciutats, fins a imposar-se a la Cosa Nostra. Des d’aleshores es parla d’«els corleonesos» o els «peus bruts de fang», com els mafiosos de ciutat els coneixien pels seus orígens rurals. Riina, rere les reixes durant un judici a Roma, l’abril del 1993.
Ningú ha pogut trobar mai les ingents quantitats de diners que va recaptar
Van matar Michele Navarra, metge i alcalde de Corleone, nomenat pel lord anglès que va governar l’illa durant la guerra, i tot seguit van començar l’enfrontament contra els mafiosos de corbata i ben relacionats, i van deixar mil morts pels carrers de l’illa.
Giuseppe Pipitone, especialista italià en màfies, es va preguntar un dia qui hi havia al darrere d’u curtu en aquells anys: «¿Treballa sol?». La pregunta ha quedat sense resposta, encara que en el procés que s’està celebrant sobre les relacions entre la Cosa Nostra i l’Estat figura una nota suposadament manuscrita per Riina (1992) sobre «les condicions» que posava a l’Estat per acabar amb els atemptats.
El trio corleonès va ordenar matar el 1983 el primer jutge, Rocco Chinnici, i des d’aleshores res va a tornar a ser com abans. Una vegada mort, Liggio, Riina i Provenzano es van disputar projectes i estratègies, fins que el 1992 Riina es va convertir en capo dels capos.
Els diners
Quan va caure, va enviar la seva dona a viure novament al poble, per marcar territori
Ha mort sense «doblegar-se», o sigui, sense xivar-se, encara que a la presó anava deixant anar frases, insinuacions, peticions de cobertura i, sobretot, de mitigació del règim dur: quan va estar empresonat a l’illa d’Asinara, al nord de Sardenya, els vaixells hi anaven només dues vegades al mes i els familiars podien visitar-lo només una vegada cada 30 dies... si l’estat del mar ho permetia.
Ningú ha trobat mai, almenys oficialment, les ingents sumes de diners que Riina va fer aquells anys. «Berlusconi ens donava 250 milions cada sis mesos», diria (2013) a un company de cel·la, cert o no. En una operació policial es va trobar el llibre mestre dels comptes, amb els peatges pagats per cada comerciant o industrial.
Al detenir-lo el 1993, va ordenar a la seva dona, Ninetta, tornar a Corleone, que en llenguatge mafiós s’interpreta com «som aquí, sense amagar-nos i manant».