L’amiga de Dilma
Es legitimen els delictes d’odi amb vots i es prepara el camí amb marxa enrere en una potència econòmica
Una nit com la d’avui, abans de saber que Jair Bolsonaro tenia el 46% de suport dels votants del Brasil, vaig arribar a la segona ciutat més poblada del país, Rio de Janeiro. El gas amb què molts cotxes funcionen provocava una olor forta a la ciutat, el taxista tancava les finestres i obria l’aire condicionat, a una temperatura exageradament freda. De camí cap a l’hotel, el conductor em feia un pronòstic: «Hi haurà un canvi polític en aquest país, el que sigui». L’esquerra li havia generat desconfiança.
L’endemà, des de l’escola municipal Joseph Bloch, al lateral d’una favela, a Parada de Lucas, m’ho van confirmar votants de Lula da Silva que ara aposten pel candidat d’extrema dreta. Bolsonaro és un exmilitar que afirma que els seus fills no tindran una nòvia negra perquè estan ben educats i que prefereix que morin d’un accident de cotxe abans que siguin gais. «És contaminació», «fake news», deien els seus partidaris, a la sortida del col·legi, naturalitzant la necessitat del canvi i tapant algunes de les seves últimes declaracions.
MÉS CAP
al nord, a Bello Horizonte, dues amigues seguien juntes la nit electoral. Es coneixen des que tenien 23 anys. Una es presentava per senadora, l’expresidenta de Brasil Dilma Rousseff; l’altra va ser ministra de la Secretaria Especial de Polítiques per a les Dones del seu Govern, Eleonora Menicucci. No s’esperaven les enquestes a peu d’urna ni els resultats finals. L’esquerra punxa, el Partit dels Treballadors no guanya i Dilma es decepciona i queda última.
Durant les següents 48 hores les persones més properes a Dilma i Eleonora no les localit-zen. Les dues amigues cauen en una decepció profunda on reviuen com es van conèixer. «Durant tres anys vam conviure a la presó, a la mateixa cel·la, vam patir les mateixes tortures de la dictadura. Allà ens vam comprometre l’una amb l’altra a lluitar contra les adversitats i a mai fugir de les situacions, per més difícils que ens semblessin”, explica Eleonora.
Quan marxo de Rio m’adono que el taxi porta les finestres abaixades i l’olor del gas es nota menys. Al carrer s’hi nota l’alleugeriment d’una societat de pressent el futur però mai arriba. Es legitimen els delictes d’odi amb els vots i s’aplana el camí amb la marxa enrera, aquella que torna als valors més tradicionals i conservadors d’una de les potències econòmiques del món com és el Brasil.
Paulo Guedes –ara investigat per frau–, assessor econòmic de Bolsonaro, amic de Piñera, germà del deixeble de Friedman, que va fer la doctrina de xoc amb Pinochet, celebra la victòria. Les universitats privades, la majoria dels mitjans, el Bank of America, Merrill Lynch també pronostiquen bones notícies per a la segona volta. Sembla que tot està preparat per declarar la guerra a l’esquerra, a Dilma i Eleonora, a la seva amistat i al compromís per la vida.
☰
Un any de la campanya #MeToo
L’expresidenta i Eleonora Menincucci, exministra seva, viuen el cop amb profunda decepció