Menys­preu in­sul­tant

La Vanguardia (1ª edición) - - OPINIÓN -

A nin­gú no li agra­da veu­re una part del Go­vern ca­ta­là en­tre reixes. Dit ai­xò, ¿no es po­dien ha­ver pre­vist les con­se­qüèn­cies de dos anys de desobeir les sen­tèn­cies del TC, aca­bant de­cla­rant una in­de­pen­dèn­cia que ells ma­tei­xos re­co­nei­xien que no te­nia els ele­ments su­fi­cients per fun­cio­nar? La jus­tí­cia s’ha d’ex­pres­sar a tra­vés de la so­li­de­sa dels pro­ce­di­ments i les sen­tèn­cies, i no pel res­sò me­dià­tic ni per apre­cia­cions sub­jec­ti­ves.

Cal que els in­de­pen­den­tis­tes fa­cin un exer­ci­ci d’em­pa­tia en­vers els ca­ta­lans que no pen­sem com ells i que hem si­gut ig­no­rats sis­te­mà­ti­ca­ment amb un menys­preu in­sul­tant, i en­vers la res­ta d’es­pan­yols que veuen com con­tí­nua­ment són menys­tin­guts.

El re­lat vic­ti­mis­ta que ells, po­brets, són els bons i la res­ta (l’al­tra mei­tat dels ca­ta­lans, l’Es­tat espanyol, la UE, el món sen­cer) som els do­lents és pa­tè­tic. Mal­grat el que diuen, l’Es­tat de dret ha ac­tuat amb pru­dèn­cia, avi­sant de que l’apli­ca­ció de l’ar­ti­cle 155 no­més de­pen­dria de les ac­tua­cions es­biai­xa­des del Go­vern ca­ta­là. No han vol­gut fre­nar i ara es po­sen les mans al cap, quan la res­pon­sa­bi­li­tat és no­més se­va. L’op­ció del dià­leg no és và­li­da si no­més es pot par­lar de la in­de­pen­dèn­cia, ne­gant qual­se­vol al­tra al­ter­na­ti­va.

JO­SEP SANS HERNÁNDEZ

Bar­ce­lo­na

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.