Cui­dem la te­rra

La Vanguardia (1ª edición) - - OPINIÓN -

Sen­tim crits d’aju­da, crits de­ses­pe­rats, crits que diuen que les co­ses no van bé. Sen­tim, pe­rò no es­col­tem res, i no per­què no pu­guem, si­nó per­què no vo­lem.

Qui ens par­la és la te­rra, ens cri­da de­ses­pe­ra­da, co­rrents cap a la se­va ex­tin­ció. Ens en­via ca­da dia mis­sat­ges, ca­da cop més forts, ca­da dia més evi­dents. Cri­da pe­rò no­més l’es­col­ten pe­tits col·lec­tius que li do­nen es­pe­ra­nça, pe­tits col·lec­tius en­co­berts per l’om­bra de l’ava­rí­cia. Om­bra que ma­lau­ra­da­ment tots ali­men­tem. I l’es­tem dei­xant mo­rir, i men­tre la dei­xem mo­rir, ens preo­cu­pem de viu­re en­tre lu­xes i ca­pri­cis.

El dia 1 de no­vem­bre va ser el dia in­ter­na­cio­nal de l’Eco­lo­gia, i no no­més aquest dia, si­nó que ca­da dia hau­ríem de pen­sar i re­fle­xio­nar so­bre on vo­lem viu­re.

XÈNIA PRO­VINS PIE­LLA Bar­ce­lo­na

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.