Pro­te­gir la gent gran

La Vanguardia (1ª edición) - - OPINIÓN -

Mol­tes per­so­nes grans són vul­ne­ra­bles i es­tan des­pro­te­gi­des. Viuen en re­si­dèn­cies. No te­nen re­cur­sos eco­nò­mics i, mol­tes, no te­nen fa­mí­lia ni amics. I ara, mol­tes no po­den anar a les vi­si­tes hos­pi­ta­là­ries. Fins fa un temps, l’em­pre­sa d’am­bu­làn­cies de­ma­na­va que hi ha­gués un fa­mi­liar es­pe­rant al re­cin­te hos­pi­ta­la­ri per acom­pan­yar els usua­ris re­si­den­cials que no es po­den va­ler per si ma­tei­xos. Ara, exi­gei­xen que el fa­mi­liar es­ti­gui al cen­tre re­si­den­cial amb l’usua­ri es­pe­rant l’am­bu­làn­cia per fer el tras­llat amb ell a l’hos­pi­tal. Co­sa mol­tes ve­ga­des im­pos­si­ble.

A ve­ga­des el cen­tre es­tà ubi­cat lluny del trans­port pú­blic com­pli­cant l’ac­cés a tots els fa­mi­liars que no te­nen cot­xe; l’em­pre­sa d’am­bu­làn­cies es ne­ga a fer tras­llats i a ha­ver de bus­car el fa­mi­liar un cop són a l’hos­pi­tal ja que els fa per­dre temps; ser­veis so­cials de l’Ajun­ta­ment no s’en­ca­rre­ga d’aquests ca­sos; i hi ha fa­mí­lies que no te­nen ca­pa­ci­tat ad­qui­si­ti­va per pa­gar un ser­vei d’acom­pan­ya­ment pri­vat, ai­xò quan hi ha fa­mi­liars.

Són per­so­nes grans, vul­ne­ra­bles i ca­da cop més des­pro­te­gi­des. No in­ter­es­sen, pe­rò no obli­deu que dis­cri­mi­nar els vells, el que se­rem, és de bo­jos.

MA­RI­NA OLI­VE­LLA

Va­lli­ra­na

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.