El plat de fusta
Sóc part integrant del col·lectiu de gent gran i he llegit amb interès l’article de Cristina Sánchez Miret “Dia internacional de la Joventut” (Opinió, 14/VIII/2016). L’autora fa esment de la polèmica oberta en el Brexit sobre si els vells podien decidir amb el seu vot sobre la vida dels joves. Important tema, amb diverses derivades que sorgiran en el futur pròxim, ja que, agradi o no, ens afecta a tots.
Fins ara, totes les cultures i religions respectaven la importància de l’edat provecta. Però l’allargament de l’esperança de vida fa reconsiderar-ho en diversos aspectes que cal observar. Finalment, crec que tots hem de mantenir en la memòria el conte del plat de fusta: un home, fart que al seu pare ancià li caigués el plat i el trenqués en dos, li va donar un plat de fusta perquè mengés en un racó. El fill de l’home comença a retallar un tronc; preguntat pel seu pare què anava a fer, li contesta: “Faig un plat de fusta per a tu quan siguis vell, com el que li fas fer servir a l’avi”.
JAUME VALLES MUNTADAS
Sant Adrià de Besòs