Catalunya i la UE
El que preocupa més a la UE no és que hi hagi més estats nous, sinó que l’estil català de fer una evolució que és pacífica, constant en els anys, perseverant, respectuosa amb les persones i amb les coses, prengui adeptes arreu d’Europa.
Catalunya és l’exponent universal d’una manera diferent de modificar l’statu quo, l’establishment, afrontant, transversalment en edats, condició social i procedència, la determinació de construir un estat propi mitjançant l’autodeterminació.
L’estil, la manera de fer de Catalunya és contemplada des de Europa amb estupefacció. Els estats europeus no estan preparats per assumir aquesta manera de fer tan potent espiritualment. Perquè en els presents en les manifestacions i en les convocatòries hi ha un fortalesa d’esperit que mostra determinació i que perdura en el temps. Sense un tremp espiritual això no s’aguantaria. Va més enllà de vindicacions materials. Va de democràcia i de dignitat.
El poble vol ser sobirà. Això no agrada a les elits extractives acostumades a fer i desfer d’acord amb els seus interessos particulars.
JORDI BUFURULL GALLEGO
Barcelona