Es­po­li ma­rí

No­més en­tre un 4% i un 10% de les po­bla­ci­ons te­nen un bon es­tat de con­ser­va­ció

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - SUMARI - ANTONIO CERRILLO

A cau­sa de la pro­lon­ga­da so­bre­ex­plo­ta­ció, el corall ver­mell, un de­li­cat re­curs na­tu­ral, ago­nit­za en la ma­jor part de la con­ca me­di­ter­rà­nia.

El corall ver­mell ago­nit­za a la Me­di­ter­rà­nia. No no­més a la Cos­ta Bra­va hi ha pro­ves de la se­va so­bre­ex­plo­ta­ció; a la ma­jor part de la con­ca d’aquest mar la si­tu­a­ció d’aquest re­curs na­tu­ral tan va­lu­ós i pre­uat és crí­ti­ca. Les da­des dis­po­ni­bles in­di­quen que no­més en­tre un 4% i un 10% de les po­bla­ci­ons si­tu­a­des en­tre els 0 i els 50 me­tres de pro­fun­di­tat pre­sen­ten un bon es­tat de con­ser­va­ció. Ai­xí ho as­se­nya­len les con­clu­si­ons d’un in­for­me ci­en­tí­fic ela­bo­rat per 14 ex­perts i en què s’han re­co­pi­lat es­tu­dis tèc­nics amb nom­bro­ses mos­tres re­co­lli­des.

“Les da­des es­ta­dís­ti­ques mos­tren sig­nes clars de so­bre­ex­plo­ta­ció”, afir­ma Jo­a­quim Gar­ra­bou, in­ves­ti­ga­dor del CSIC, un dels au­tors de l’es­tu­di. La pro­va més evi­dent és que, du­rant les úl­ti­mes qua­tre dè­ca­des, les cap­tu­res s’han re­du­ït fins a un 75% en tot el Me­di­ter­ra­ni res­pec­te als ren­di­ments dels desem­bar­ca­ments no­ti­fi­cats fa 30 anys. Són da­des d’un in­for­me de la llis­ta ver­me­lla de la Unió In­ter­na­ci­o­nal per a la Con­ser­va­ció de la Na­tu­ra­le­sa (UICN). “En la ma­jo­ria de les po­bla­ci­ons (si no en to­tes), hi ha una for­ta evi­dèn­cia de l’es­go­ta­ment del corall ver­mell; és a dir, hi ha bai­xa abun­dàn­cia de co­lò­ni­es amb un va­lor co­mer­ci­al alt”, aler­ta la UICN. La ma­tei­xa or­ga­nit­za­ció con­ser­va­ci­o­nis­ta qua­li­fi­ca aques­ta dis­mi­nu­ció com a “es­pe­ci­al­ment dra­mà­ti­ca, te­nint en comp­te la pèr­dua de co­lò­ni­es grans i cen­te­nà­ri­es, que són les que te­nen el po­ten­ci­al re­pro­duc­tiu més im­por­tant”.

Les co­lò­ni­es del corall (po­bla­ci­ons pris­ti­nes) po­den as­so­lir fins a 50 cen­tí­me­tres d’al­çà­ria i més de 4 de di­à­me­tre a la ba­se. De­s­a­for­tu­na­da­ment, però, aquest ti­pus d’exem­plars ja no­més es po­den veu­re en col·lec­ci­ons pri­va­des o de mu­seu. Glo­bal­ment, les co­lò­ni­es de corall ver­mell del Me­di­ter­ra­ni ra­res ve­ga­des su­peren els 5 mil·lí­me­tres de di­à­me­tre a la se­va ba­se, i és poc fre­qüent que tin­guin més de 5 cm d’al­çà­ria.

El va­lor in­di­ca­dor per de­ter­mi­nar si una po­bla­ció de corall es tro­ba en bon es­tat és que un 50% de les co­lò­ni­es tin­guin més de 7 mm de di­à­me­tre a la ba­se i que un 30% de les co­lò­ni­es fa­cin més de 10 cm d’al­çà­ria. Ara bé, aques­ta re­fe­rèn­cia po-

ques ve­ga­des se su­pera, se­gons l’in­for­me dels 14 ci­en­tí­fics. No­més un 10% de les po­bla­ci­ons de corall si­tu­a­des en­tre 0 i 50 me­tres de pro­fun­di­tat te­nen co­lò­ni­es que as­so­lei­xen aques­ta re­fe­rèn­cia per al di­à­me­tre, men­tre que tan sols un 4% de les po­bla­ci­ons as­so­lei­xen la re­fe­rèn­cia en al­çà­ria. A més, l’ac­ti­vi­tat pes­que­ra ha frag­men­tat més les po­bla­ci­ons, de ma­ne­ra que exis­teix un “risc d’ex­tin­ció lo­cal”. La pes­ca per mit­jà del bus­seig ex­treu les co­lò­ni­es més grans i va­lu­o­ses co­mer­ci­al­ment, es­pe­ci­al­ment en hà­bi­tats d’ai­gües pro­fun­des (de 50 a 140 me­tres de pro­fun­di­tat), i que­den les co­lò­ni­es més pe­ti­tes i in­ac­ces­si­bles, menys capa­ces de ga­ran­tir la per­sis­tèn­cia de les po­bla­ci­ons.

Jo­a­quim Gar­ra­bou par­la d’una au­tèn­ti­ca des­fo­res­ta­ció dels fons de la Me­di­ter­rà­nia. Les po­bla­ci­ons ac­tu­als so­bre­vi­uen grà­ci­es a la capa­ci­tat de re­brot. Tan­ma­teix, atès que no­més que­den les de mi­da pe­ti­ta, per­den com­ple­xi­tat bi­o­lò­gi­ca. “És com si ta­llés­sim els ar­bres d’un bosc i no­més dei­xés­sim els ar­bus­tos. Mul­ti­tud d’es­pè­ci­es que es be­ne­fi­ci­en dels ar­bres des­a­pa­rei­xen amb ells”, as­se­gu­ra l’in­ves­ti­ga­dor Gar­ra­bou.

De fet, el corall ver­mell ha es­tat ob­jec­tiu d’una ac­ti­vi­tat ex­trac­ti­va cons­tant des de fa mi­lers d’anys. Aques­tes pes­ques van te­nir el seu punt àl­gid du­rant el se­gles XVIII i XIX amb l’ús de bar­ques de ve­la o de rem que ar­ros­se­ga­ven xar­xes pel fons ma­rí per ar­ren­car el corall. Des­prés, amb l’ar­ri­ba­da dels mo­tors d’ex­plo­sió, es va co­men­çar a fer ser­vir la bar­ra ita­li­a­na, un ar­te­fac­te de fer­ro d’una to­na de pes i amb unes xar­xes al dar­re­re que ho ar­ra­sa­va tot al seu pas. L’im­pac­te era tan ne­ga­tiu que el seu ús va ser pro­hi­bit el 1994 a to­ta la Me­di­ter­rà­nia. Des del 1950 la pes­ca tam­bé es va fer mit­jan­çant es­ca­fan­dre au­tò­nom, que per­met ar­ri­bar fins a zo­nes que, d’una al­tra ma­ne­ra, tin­dri­en un di­fí­cil ac­cés.

L’úl­tim ha es­tat l’ús de pe­tits ro­bots sub­ma­rins que per­me­ten ex­plo­rar l’exis­tèn­cia de corall i as­se­gu­rar la pes­ca en ai­gües pro­fun­des fins a 120 me­tres. El risc és que per mit­jà d’aques­tes tec­no­lo­gi­es s’aca­bin ex­plo­tant les úl­ti­mes po­bla­ci­ons ben con­ser­va­des. Avui les po­bla­ci­ons de corall són pre­sents prin­ci­pal­ment al Me­di­ter­ra­ni oc­ci­den­tal i al Me­di­ter­ra­ni cen­tral, a més de la con­ca ori­en­tal (Grè­cia i Tur­quia), si bé n’hi ha menys i a pro­fun­di­tats su­pe­ri­ors als 80 me-

EXPLOTACIÓ CO­MER­CI­AL Un in­for­me de ca­tor­ze ex­perts aler­ta que les po­bla­ci­ons s’es­tan es­go­tant

tres. Es­quer­des, co­ves i pa­rets ver­ti­cals poc il·lu­mi­na­des són els seus llocs pre­fe­rits.

Ara les co­lò­ni­es més ben con­ser­va­des es tro­ben en àre­es ma­ri­nes pro­te­gi­des on les ac­ti­vi­tats hu­ma­nes es­tan pro­hi­bi­des, tot i que aques­tes re­ser­ves re­pre­sen­ten menys d’un 0,1 % del mar Me­di­ter­ra­ni. A les àre­es amb ni­vells bai­xos de bus­seig o on aques­ta ac­ti­vi­tat es­tà ve­ta­da (Scan­do­la, a l’oest de Còr­se­ga, o a Ba­nyuls i Car­ri lo Ro­et, a Fran­ça), els di­à­me­tres de les co­lò­ni­es a les ba­ses són molt més grans que a les illes Me­des. En aques­ta zo­na ca­ta­la­na, una de les que pa­teix més pres­sió del bus­seig (60.000 im­mer­si­ons a l’any en una àrea pe­ti­ta de 10 hec­tà­re­es), l’in­su­fi­ci­ent ni­vell de re­cu­pe­ra­ció de les po­bla­ci­ons sem­bla que és de­gut a l’ele­vat nom­bre d’im­mer­si­ons re­cre­a­ti­ves.

La re­cu­pe­ra­ció del corall és pos­si­ble, però es trac­ta d’un pro­cés lent. La ma­du­re­sa se­xu­al s’as­so­leix en­tre els 7 i els 10 anys, i les ta­xes de crei­xe­ment són d’uns 0,25 mm l’any en di­à­me­tre i al vol­tant d’1 mm l’any en al­çà­ria. Per aquest mo­tiu, per ar­ri­bar a te­nir co­lò­ni­es de ta­lla co­mer­ci­al (més de 7 mm de di­à­me­tre) cal­dria es­pe­rar uns 30 anys! Grà­ci­es a la se­va na­tu­ra­le­sa clo­nal pot re­bro­tar, però sem­pre que els pes­ca­dors en dei­xin les parts ba­sals. El pro­ble­ma és que, de ve­ga­des, fins i tot ar­ren­quen el subs­trat ro­cós so­bre el qual tro­ben su­port.

Per tot ai­xò el corall ago­nit­za.

APORTACIÓ DE LA UICN L’ac­ti­vi­tat pes­que­ra frag­men­ta les co­lò­ni­es i pro­vo­ca “un risc d’ex­tin­ció lo­cal”

ULTRAMARINFOTO / GETTY

Un fo­tò­graf re­tra­ta la vi­da sub­ma­ri­na en una zo­na amb es­pon­ges i coralls atra­pats en una ve­lla xar­xa de pes­ca al mar Adri­à­tic

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.