Can­vi fe­de­ra­tiu

Luis Ru­bi­a­les gua­nya de ma­ne­ra cla­ra Ju­an Luis Lar­rea i suc­ce­eix Án­gel Vi­llar

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - SUMARI - CARLOS NOVO Ma­drid

Luis Ru­bi­a­les s’im­po­sa amb clare­dat en la vo­ta­ció per la pre­si­dèn­cia de la Fe­de­ra­ció Es­pa­nyo­la de Fut­bol a Ju­an Luis Lar­rea, que va ser tre­so­rer du­rant 28 anys i va li­de­rar la tran­si­ció des­prés del ces­sa­ment d’Án­gel Vi­llar l’es­tiu pas­sat, acu­sat de di­fe­rents pràc­ti­ques cor­rup­tes.

Un futbolista suc­cei­rà un al­tre futbolista al cap­da­vant de la Fe­de­ra­ció Es­pa­nyo­la de Fut­bol. Luis Ru­bi­a­les, l’ex­pre­si­dent de l’AFE (sin­di­cat de ju­ga­dors es­pa­nyols), es va im­po­sar a la vo­ta­ció per la pre­si­dèn­cia a l’al­tre can­di­dat, Ju­an Luis Lar­rea, el tre­so­rer du­rant 28 anys i l’ho­me que va li­de­rar la tran­si­ció fins ahir des­prés del ces­sa­ment d’Án­gel María Vi­llar l’es­tiu pas­sat, acu­sat de di­ver­ses pràc­ti­ques cor­rup­tes en l’ano­me­na­da ope­ra­ció Sou­le. La vic­tò­ria de Luis Ru­bi­a­les va ser cla­ra: 80 vots con­tra 54, amb un en blanc, su­po­sa­da­ment el del se­lec­ci­o­na­dor, Ju­len Lo­pe­te­gui. Dels 139 elec­tors con­vo­cats en van vo­tar 137. Van fal­tar a la ci­ta amb les ur­nes a Las Ro­zas dos fut­bo­lis­tes: Ia­go As­pas i Pe­dro Le­ón. Ru­bi­a­les se­rà el pre­si­dent no­més fins al 2020, fins que s’aca­bi el man­dat que va co­men­çar Vi­llar.

La vic­tò­ria de Ru­bi­a­les su­po­sa tot un cop de ti­mó en la ma­ne­ra de fer les co­ses de l’eta­pa Vi­llar. El gra­na­dí –es con­si­de­ra na­tu­ral de Mo­tril tot i que va néi­xer a Las Pal­mas– va li­de­rar una cam­pa­nya molt més agres­si­va que el seu ri­val so­ta la ban­de­ra del can­vi. “Ens cal una al­tra ma­ne­ra de ges­ti­o­nar la Fe­de­ra­ció”, va ser un dels seus prin­ci­pals es­lò­gans. Ru­bi­a­les pro­met tam­bé aug­men­tar els in­gres­sos de la Fe­de­ra­ció en un 25%, més trans­pa­rèn­cia i una re­no­va­ció de la di­rec­ció de l’es­ta­ment ar­bi­tral. Els di­es de Vic­to­ri­a­no Sánc­hez Ar­mi­nio al cap­da­vant del Co­mi­tè Tèc­nic d’Àrbitres es­tan comp­tats. Una al­tra de les se­ves me­su­res és allar­gar dos anys la ju­bi­la­ció dels àrbitres, que ara és als 45 anys.

El tri­omf de Ru­bi­a­les su­po­sa, en can­vi, una cla­te­lla­da per a Ja­vi­er Te­bas i la Lli­ga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal que pre­si­deix i que sem­pre s’ha mos­trat molt con­trà­ria a la se­va can­di­da­tu­ra. Mal­grat que hi ha­via un man­dat de LaLi­ga per vo­tar Lar­rea, els clubs van tor­nar a es­ce­ni­fi­car di­vi­sió, amb en­ti­tats com el Bar­ce­lo­na a fa­vor de l’ex­fut­bo­lis­ta. Una ho­ra des­prés de l’es­cru­ti­ni LaLi­ga va eme­tre un co­mu­ni­cat per fe­li­ci­tar el nou pre­si­dent. I Te­bas par­la­va de “mà es­te­sa”.

La vic­tò­ria de Ru­bi­a­les no es pot con­si­de­rar una sor­pre­sa. Va ar­ri­bar a ser con­si­de­rat del­fí de Vi­llar, i, mal­grat que no va ac­cep­tar la vi­ce­pre­si­dèn­cia que aquest úl­tim li va pro­po­sar, des de l’em­pre­so­na­ment de l’ex­pre­si­dent va tren­car amar­res amb ell i va llan­çar un en­vit a la pre­si­dèn­cia. Pri­mer, amb una mo­ció de cen­su­ra a la jun­ta ges­to­ra de Lar­rea que no es va po­der dur a ter­me per­què es van con­vo­car elec­ci­ons i, des­prés, amb una cam­pa­nya per tot Es­pa­nya en què va re­cór­rer mi­lers de qui­lò­me­tres amb cot­xe i es va sa­ber gua­nyar el su­port de la ma­jo­ria de les ter­ri­to­ri­als, l’es­ta­ment en prin­ci­pi més afí al vi­lla­ris­me que re­pre­sen­ta­va Lar­rea.

La can­di­da­tu­ra de Lar­rea es va desin­flar amb el pas de les set­ma­nes. Va pre­sen­tar molts més avals que el seu ri­val (70 con­tra 31), però al­menys un terç dels que el van ava­lar van aca­bar vo­tant per l’ex­sin­di­ca­lis­ta. Al llarg del dia d’ahir s’in­tu­ïa que la vic­tò­ria de Ru­bi­a­les ja era in­con­te­ni­ble. Al ma­tí Ru­bi­a­les va or­ga­nit­zar un di­nar amb gai­re­bé cent mem­bres de l’as­sem­blea. La ma­jo­ria el van vo­tar al cap d’unes quan­tes ho­res.

Emo­ci­o­nat des­prés del tri­omf, el dis­curs de Luis Ru­bi­a­les va ser de to molt institucional: “Fa­ré una Fe­de­ra­ció de tots, però una Fe­de­ra­ció mi­llor, d’elit, trans­pa­rent, que tin­gui cu­ra del fut­bol mo­dest. Aquest és un pro­jec­te plu­ral, que tin­drà con­trol. El meu com­pro­mís és do­nar-ho tot per la Fe­de­ra­ció. La do­na, el fut­bol sa­la, el fut­bol plat­ja... Tots han de ser aquí. Hem fet un pas cap al fu­tur. Allar­ga­rem la mà a to­tes les ins­ti­tu­ci­ons, tant a es­ca­la na­ci­o­nal com a es­ca­la in­ter­na­ci­o­nal. Nin­gú no ens gua­nya­rà a l’ho­ra d’anar per fei­na. El can­vi és im­pa­ra­ble”. Des­prés, da­vant la prem­sa, va apro­fun­dir en les se­ves ide­es: “Em pen­so que hi gua­nya el fut­bol. Ens to­ca cons­truir. Fa­rem un òr­gan de bon go­vern, ex­tern de la Fe­de­ra­ció. A l’es­ta­ment ar­bi­tral cal es­col­tar-lo. És im­por­tant veu­re com es­tà la ca­sa en l’àm­bit eco­nò­mic. So­bre la Co­pa del Rei, in­ten­ta­rem tro­bar la mi­llor so­lu­ció”.

En al­gu­nes de les pa­rau­les del nou pre­si­dent hi va ha­ver un res­sò del seu pas­sat sin­di­ca­lis­ta: “Can­vi­a­rem el mo­del de Se­go­na B i Ter­ce­ra, però es­col­tant tot­hom. La igual­tat no és una uto­pia, és un dret. Ho abor­da­rem a poc a poc”.

Va aca­bar amb un re­cord cap al der­ro­tat: “He do­nat la mà a Lar­rea. Pen­so que ell ha mos­trat va­len­tia. M’ha agra­dat molt que en Gorka, el seu fill, m’ha­gi fet una abra­ça­da. El més ur­gent és l’or­dre”. Vi­llar i el vi­lla­ris­me ja són his­tò­ria, ai­gua pas­sa­da. Des­prés de gai­re­bé 30 anys.

L’ES­CRU­TI­NI Ru­bi­a­les va ob­te­nir 80 vots, i Lar­rea, el pre­fe­rit de Te­bas, pre­si­dent de LaLi­ga, 54

TRANS­PA­RÈN­CIA “Fa­ré una Fe­de­ra­ció de tot­hom, una Fe­de­ra­ció mi­llor, d’elit i trans­pa­rent”

ELS ÀRBITRES “Cal es­col­tar-los; ens hau­rem d’as­seu­re amb LaLi­ga i llui­tar per la se­va pro­fes­si­o­na­lit­za­ció”

DANI DUCH

Luis Ru­bi­a­les, nou pre­si­dent de la Fe­de­ra­ció es­pa­nyo­la, ce­le­brant la se­va vic­tò­ria ahir a Las Ro­zas

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.