Ma­ri­o­ne­tes a la cor­da

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - OPINIÓ - Quim Mon­zó

Du­rant la set­ma­na els mit­jans de co­mu­ni­ca­ció ens han in­for­mat a bas­ta­ment del mo­ment en què, di­lluns, l’actriu Kris­ten Steward va ar­ri­bar a la ca­ti­fa ver­me­lla del Fes­ti­val de Ca­nes. En­fi­la­va les es­ca­les amb un ves­tit de Cha­nel SA –que ha es­tat ana­lit­zat en la se­va jus­ta me­su­ra pels es­pe­ci­a­lis­tes en mo­da– quan, de cop, es va treu­re les sa­ba­tes de ta­lons alts que por­ta­va, de Ch­ris­ti­an Lou­bou­tin®. (Pri­mer l’es­quer­ra i des­prés la dre­ta, per­què treu­re’s to­tes du­es si­mul­tà­ni­a­ment és una pro­e­sa di­fí­cil, per a ella i per a qual­se­vol al­tre és­ser hu­mà.) Un cop des­cal­ça va con­ti­nu­ar pu­jant les es­ca­les en­ca­ti­fa­des, amb els Ch­ris­ti­an Lou­bou­tin® a la mà.

Les llo­an­ces al seu gest han es­tat im­me­di­a­tes: un exem­ple de re­bel·lia, un po­si­ci­o­na­ment con­tra les nor­mes he­te­ro­pa­tri­ar­cals... M’han re­cor­dat les que fa cin­quan­ta anys va re­bre la can­tant bri­tà­ni­ca San­die Shaw quan, des­cal­ça da­munt l’es­ce­na­ri, va gua­nyar el Fes­ti­val d’Eu­ro­vi­sió amb la can­çó Pup­pet on a string. L’im­pac­te va ser ful­mi­nant: “Ha sor­tit a can­tar sen­se sa­ba­tes!”. Però ha pas­sat mig se­gle i els peus nus con­ti­nu­en des­con­cer­tant el per­so­nal. En el cas ac­tu­al, el de Kris­ten Steward, n’hi ha que se’n sor­pre­nen, com si fos la pri­me­ra ve­ga­da que ho fa, i no és ai­xí. Si, a més de la me­mò­ria, no em fa­lla l’he­me­ro­te­ca, ja ho ha fet al­tres ve­ga­des.

La cul­pa –di­uen– és del pro­to­col del fes­ti­val, molt es­tric­te. Ex­pli­quen que el van fi­xar en­tre els anys tren­ta i qua­ran­ta i es­ti­pu­la que les do­nes han d’anar amb sa­ba­tes de ta­lons alts. Ho van fer per evi­tar que, com que a to­car del Pa­lau de Fes­ti­vals i Con­gres­sos hi ha la plat­ja, els vi­si­tants hi en­tres­sin tal qual, en ba­nya­dor. No ho aca­bo d’en­ten­dre gai­re, per­què pots anar a la plat­ja a ba­nyar-te o a pren­dre el sol i, en­ca­bat, treu­re les sa­ba­tes de la bos­sa, po­sar-te-les i anar a la ce­ri­mò­nia. Su­po­so que no en­tra­ven al pa­lau en ba­nya­dor en aque­lla èpo­ca, ¿o sí? Fa tres anys el fes­ti­val va des­men­tir que hi ha­gués cap nor­ma que fes re­fe­rèn­cia a l’al­tu­ra mínima del cal­çat. Però tam­poc no ho en­tenc, per­què és evi­dent que so­vint pro­hi­bei­xen l’en­tra­da a les que van amb sa­ba­tes pla­nes, com va pas­sar fa tres anys quan una cin­quan­te­na de do­nes es van ha­ver de que­dar fo­ra tot i al·le­gar que te­ni­en més de cin­quan­ta anys i pro­ble­mes fí­sics que els im­pe­di­en cal­çar sa­ba­tes al­tes. Va ser el ma­teix any que van do­nar l’al­to a la pro­duc­to­ra de ci­ne Va­le­ria Rich­ter, li van as­se­nya­lar les sa­ba­tes i li van dir: “No, ai­xí no, ai­xí no pot pas­sar”, que ve a ser una ver­sió allar­ga­da del fa­mós “Ai­xí no”, po­pu­la­rit­zat fins ara per Josep Pe­dre­rol, Car­les Puig­de­mont i Quim Tor­ra. El de­tall su­cós és que Va­le­ria Rich­ter té part d’un peu am­pu­tat i que per aquest mo­tiu no pot man­te­nir l’equi­li­bri quan es po­sa ta­lons alts. Em van emo­ci­o­nar pro­fun­da­ment ales­ho­res les pa­rau­les de l’actriu Emily Blunt, que es va so­li­da­rit­zar amb les ve­ta­des a Ca­nes: “No ens hau­rí­em de po­sar mai ta­lons alts”. Ho va dir ella, que pre­ci­sa­ment es va fer fa­mo­sa amb la pel·lí­cu­la El di­a­ble es ves­teix de Pra­da! És el que se’n diu sa­ber ne­dar, guar­dar la ro­ba i que­dar bé amb tot­hom.

Quins grans ges­tos de re­bel·lia es fan amb ves­tits de Cha­nel i sa­ba­tes Lou­bou­tin!

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.