Trump cris­pa l’OTAN

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - OPINIÓ -

La de­nún­cia per part de Do­nald Trump de l’acord so­bre el pac­te nu­cle­ar ira­nià no és no­més l’ex­pres­sió d’una dis­cre­pàn­cia en­tre ali­ats. Cons­ti­tu­eix un atac ad­di­ci­o­nal per part del pre­si­dent dels Es­tats Units con­tra un or­dre in­ter­na­ci­o­nal mul­ti­la­te­ral. Anun­cia una cri­si es­tra­tè­gi­ca de con­se­qüèn­ci­es po­ten­ci­al­ment in­cal­cu­la­bles a l’Ori­ent Mit­jà i com­por­ta pos­si­bles rup­tu­res del pac­te transat­làn­tic.

En re­a­li­tat, quan Do­nald Trump adop­ta una de­ci­sió en ma­tè­ria de po­lí­ti­ca ex­te­ri­or, sem­pre do­na pro­ves de co­he­rèn­cia: té en comp­te el que pen­sen i desit­gen els seus elec­tors en de­tri­ment de l’in­terès na­ci­o­nal a llarg ter­mi­ni. Po­sa en pràc­ti­ca per­ma­nent­ment una es­tra­tè­gia de la ten­sió, con­si­de­rant que ai­xò con­dui­rà els al­tres pa­ï­sos a ali­ne­ar-se amb el bàn­dol dels Es­tats Units i, pos­si­ble­ment, a in­ten­si­fi­car les se­ves com­pres d’ar­mes als Es­tats Units. El seu pes, el seu pa­per his­tò­ric, la se­va po­tèn­cia han con­du­ït els nord-ame­ri­cans a no dub­tar mai de desen­vo­lu­par una po­lí­ti­ca uni­la­te­ra­lis­ta de ma­ne­ra que el mul­ti­la­te­ra­lis­me és, més avi­at, una op­ció. No obs­tant ai­xò, se­gu­ra­ment un pre­si­dent dels Es­tats Units no ha por­tat mai les co­ses tan lluny. Was­hing­ton sem­pre ha tin­gut una con­cep­ció de l’Ali­an­ça At­làn­ti­ca com una ali­an­ça que ha­via d’avan­çar so­ta el seu li­de­rat­ge. Ara bé, tam­poc cap pre­si­dent dels Es­tats Units no ha trac­tat els seus ali­ats amb tan po­ques con­si­de­ra­ci­ons. Per a Trump no hi ha so­cis, no­més hi ha vas­salls que s’han d’ali­ne­ar dò­cil­ment dar­re­re de Was­hing­ton.

La ma­ne­ra en què ges­ti­o­na l’as­sump­te ira­nià és en­ca­ra més greu de la que va do­nar pro­ves Ge­or­ge W. Bush en l’as­sump­te ira­quià. Al­menys aquest va pro­var de con­vèn­cer els seus so­cis i va in­ten­tar tro­bar una so­lu­ció al si de l’ONU, fins i tot fent tor­nar el seu pa­ís al si de la Unes­co per mos­trar que no pas­sa­va del tot per alt el fac­tor mul­ti­la­te­ral. A Trump no l’amo­ï­na res d’ai­xò. De­ci­deix tot sol, en fun­ció de càl­culs par­ti­dis­tes de ma­ne­ra que els al­tres pa­ï­sos l’han de se­guir sen­se dis­cus­sió.

A Ge­or­ge W. Bush el van se­guir pa­ï­sos eu­ro­peus, so­bre­tot el Reg­ne Unit, Es­pa­nya, Ità­lia i tots els pa­ï­sos de l’Est. En l’ac­tu­a­li­tat, el pre­si­dent dels Es­tats Units es tro­ba molt més aï­llat per­què hi ha un front co­mú Lon­dres-Pa­rís-Ber­lín que con­si­de­ra que s’equi­vo­ca greu­ment de ca­mí. Sens dub­te la Re­pú­bli­ca Txe­ca i els pa­ï­sos bàl­tics, i fins i tot d’al­tres, el se­gui­ran dò­cil­ment com de cos­tum. Però, a es­ca­la mun­di­al, Trump es tro­ba en­ca­ra més aï­llat del que ho es­ta­va Ge­or­ge W. Bush el 2003. Per tant, avui s’ha fet evi­dent que el món uni­po­lar era una il·lu­sió.

La vo­lun­tat de Do­nald Trump de pro­hi­bir als al­tres sig­nants que s’abs­tin­guin de se­guir amb l’acord so­bre la qües­tió nu­cle­ar ira­ni­a­na i que qual­se­vol al­tre pa­ís con­ti­nuï man­te­nint re­la­ci­ons co­mer­ci­als amb l’Iran és un qües­ti­o­na­ment fo­na­men­tal de la se­va so­bi­ra­nia. Pa­rís, Lon­dres i Ber­lín s’en­fron­ten a un de­s­a­fi­a­ment: o re­sis­tei­xen i pas­sen per alt les ame­na­ces de Was­hing­ton, de ma­ne­ra que es pro­dui­rà la cri­si més greu que ha­gi cone­gut l’Ali­an­ça At­làn­ti­ca, o apli­quen les con­sig­nes de la Ca­sa Blan­ca i per­den en cre­di­bi­li­tat i so­bi­ra­nia.

És una oca­sió úni­ca de mos­trar que Eu­ro­pa pot aga­far les reg­nes del seu des­tí. Els Es­tats Units, que van ser el seu pro­tec­tor du­rant la guer­ra fre­da, apa­rei­xen avui dia més com una font de pe­rill en ter­mes de se­gu­re­tat que d’es­ta­bi­li­tat. Abans do­na­ven se­gu­re­tat i con­fi­an­ça, en en­da­vant fan por. L’Ali­an­ça At­làn­ti­ca era una pro­tec­ció, Trump vol con­ver­tir-la en una ser­vi­tud.

Acos­tu­mem a par­lar de va­lors co­muns dels pa­ï­sos oc­ci­den­tals. Però el mul­ti­la­te­ra­lis­me, que és un va­lor fo­na­men­tal en un món glo­ba­lit­zat, ens se­pa­ra de fet. Trump mos­tra una vo­lun­tat he­ge­mò­ni­ca i pu­ni­ti­va res­pec­te als qui es­tan en des­a­cord i so­bre­pas­sa ai­xí de lluny to­tes les ini­ci­a­ti­ves im­pe­ri­als dels seus pre­de­ces­sors.

Fran­ça, a l’opo­sar-se a la guer­ra de l’Iraq el 2003, ha­via per­mès si no evi­tar-la, sí al­menys pre­ser­var una bi­o­di­ver­si­tat es­tra­tè­gi­ca: el món oc­ci­den­tal no era un bloc unit que s’al­cés da­vant una for­ça sen­se llei, da­vant el re­curs de la guer­ra com a mit­jà de re­sol­dre els pro­ble­mes po­lí­tics, da­vant la bru­ta­li­tat ce­ga. Ha­via ob­tin­gut un aug­ment de pres­ti­gi i una po­pu­la­ri­tat in­ter­na­ci­o­nal im­pres­si­o­nant. Em­ma­nu­el Ma­cron, que en nom­bro­ses oca­si­ons ha re­cor­re­gut al gau­llis­me-mit­ter­ran­dis­me, ara té una oca­sió de mar­car una fi­ta en la his­tò­ria.

Per a Eu­ro­pa, els Es­tats Units apa­rei­xen avui més com una font de pe­rill en ter­mes de se­gu­re­tat que d’es­ta­bi­li­tat

JOSEP PULIDO

P. BONIFACE, director de l’Ins­ti­tut de Re­la­ci­ons In­ter­na­ci­o­nals i Es­tra­tè­gi­ques de Pa­rís. Tra­duc­ció: Jo­sé María Puig de la Be­lla­ca­sa

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.