Bar­ce­lo­na fa vi­si­bles les si­tu­a­ci­ons de dis­cri­mi­na­ció

L'Ajun­ta­ment re­for­ca els ser­veis de l'Ofi­ci­na per la No Dis­cri­mi­na­cio per aten­dre les vic­ti­mes de I'odi i la in­to­le­ran­cia

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - PÀGINES ESPECIALS - GEMMA MARTÍ

Dis­cri­mi­na­ció és, se­gons Na­ci­ons Uni­des, “to­ta dis­tin­ció, ex­clu­sió, res­tric­ció o pre­fe­rèn­cia ba­sa­da en di­fe­rents mo­tius com són la ra­ça, el co­lor, el se­xe, l’idi­o­ma, la re­li­gió, l’opi­nió po­lí­ti­ca, l’ori­gen, la po­si­ció so­ci­al, l’eco­nò­mi­ca... que tin­gui per re­sul­tat anul·lar o menys­ca­bar els drets i les lli­ber­tats fo­na­men­tals de les per­so­nes”. Al­ho­ra, la no-dis­cri­mi­na­ció és un dret re­co­ne­gut per la Cons­ti­tu­ció i per la De­cla­ra­ció Uni­ver­sal dels Drets Hu­mans, que diu: “Tots els és­sers hu­mans nei­xen lliu­res i iguals en dig­ni­tat i en drets”.

Mal­grat el que di­uen la Cons­ti­tu­ció i la De­cla­ra­ció Uni­ver­sal dels Drets Hu­mans de Na­ci­ons Uni­des, avui la dis­cri­mi­na­ció –si­gui pel mo­tiu que si­gui– és una re­a­li­tat a ca­sa nos­tra. Per aquest mo­tiu, el 1998 Bar­ce­lo­na va ser de les ciu­tats pi­o­ne­res en cre­ar l’Ofi­ci­na per la No Dis­cri­mi­na­ció (OND), “un ser­vei mu­ni­ci­pal per llui­tar con­tra l’odi i la dis­cri­mi­na­ció, i aten­dre la ciu­ta­da­nia quan es pro­du­eix la vul­ne­ra­ció dels seus drets i lli­ber­tats”, apun­ta Mont­se Ber­dún, tèc­ni­ca de l’OND. I és que, so­vint les víc­ti­mes de dis­cri­mi­na­ció o de de­lic­tes d’odi no sa­ben que po­den de­nun­ci­ar l’agres­sió vis­cu­da o no s’atre­vei­xen a fer-ho, el que pro­vo­ca que les dis­cri­mi­na­ci­ons s’aca­bin con­ver­tint en quel­com “nor­mal i as­su­mit”, i hi ha­gi una man­ca de con­fi­an­ça en­vers la uti­li­tat de la de­nún­cia, por a les re­pre­sà­li­es o man­ca de co­nei­xe­ments dels drets de la ciu­ta­da­nia.

A Bar­ce­lo­na, els mo­tius de dis­cri­mi­na­ció són per ra­cis­me i xe­no­fò­bia, gè­ne­re, dis­ca­pa­ci­tat i LGTBI­fò­bia

A l’OND tre­ba­llen des de l’àm­bit de la pre­ven­ció i de la ga­ran­tia per aju­dar a aque­lles per­so­nes que es tro­ben a la ciu­tat i que s’han sen­tit dis­cri­mi­na­des, i tam­bé ate­nen els bar­ce­lo­nins que han es­tat víc­ti­mes de l’odi i la in­to­le­ràn­cia fo­ra de la ciu­tat. “A l’ofi­ci­na re­bem a to­tes les per­so­nes que han vis­cut una si­tu­a­ció de dis­cri­mi­na­ció, si­gui del ti­pus que si- gui, els de­ma­nem que ens ex­pli­quin què els ha pas­sat, com han vis­cut la si­tu­a­ció, fins on vo­len ar­ri­bar, i a par­tir d’aquí els ofe­rim as­ses­so­ra­ment, acom­pa­nya­ment i su­port psi­co­so­ci­al i le­gal, ja què comp­tem amb un equip ju­rí­dic in­te­grat per ad­vo­ca­des es­pe­ci­a­lit­za­des en te­mes de dis­cri­mi­na­ció”, ex­pli­ca Ber­dún.

AS­SES­SO­RA­MENT LE­GAL Ma­ri­on Hohn és una de les ad­vo­ca­des que col·la­bo­ra amb l’Ofi­ci­na per la No Dis­cri­mi­na­ció. “La nos­tra tas­ca con­sis­teix en as­ses­so­rar, re­sol­dre con­sul­tes i dub­tes que pu­guin te­nir les tèc­ni­ques que tre­ba­llen a l’OND, al­ho­ra que fem les no­tes i els in­for­mes ju­rí­dics”, ex­pli­ca. Si és ne­ces­sa­ri, les ad­vo­ca­des tam­bé par­len i ori­en­ten a la per­so­na afec­ta­da per aca­bar de fer el di­agnòs­tic le­gal del cas i de­ci­dir qui­nes són les vi­es a se­guir da­vant de ca­da si­tu­a­ció de dis­cri­mi­na­ció. Hohn des­ta­ca que “ca­da cas és un món, però el més im­por­tant és po­der pro­var els fets que es de­nun­ci­en. La man­ca de pro­ves és un dels eterns pro­ble­mes amb què ens tro­bem, i in­sis­tim molt amb les pos­si­bles pro­ves que es po­den fer ser­vir”.

A més de la la­bor que re­a­lit­zen les ad­vo­ca­des, Mont­se Ber­dún tam­bé des­ta­ca el tre­ball co­or­di­nat que es por­ta a ter­me a Bar­ce­lo­na en te­mes de dis­cri­mi­na­ció. Per fer-ho, s’ha cre­at la Tau­la d’En­ti­tats “el que ens per­met tre­ba­llar con­jun­ta­ment amb as­so­ci­a­ci­ons i en­ti­tats, conèi­xer qui­nes dis­cri­mi­na­ci­ons te­nen lloc a

Els tèc­nics de l’Ofi­ci­na per la No Dis­cri­mi­na­ció in­for­men i as­ses­so­ren en si­tu­a­ci­ons d’in­to­le­ràn­cia i de­lic­tes d’odi

la ciu­tat i quins pro­to­cols cal se­guir per aju­dar a les per­so­nes afec­ta­des. El que hem d’acon­se­guir és pre­ve­nir, per mit­jà de la for­ma­ció, i fer vi­si­bles les dis­cri­mi­na­ci­ons”, re­mar­ca la tèc­ni­ca mu­ni­ci­pal.

DRETS VULNERATS

L’any pas­sat, els prin­ci­pals mo­tius de dis­cri­mi­na­ció –i que van pro­vo­car més quei­xes a l’OND– van ser per ra­cis­me i xe­no­fò­bia, se­guit per mo­tius de gè­ne­re, dis­ca­pa­ci­tat, LGTBI­fò­bia, apo­ro­fò­bia (fò- bia a les per­so­nes po­bres o des­fa­vo­ri­des) i con­di­ció eco­nò­mi­ca, i en me­nor me­su­ra per la ide­o­lo­gia, l’edat, la sa­lut i la re­li­gió.

Pel que fa als drets vulnerats, se­gons da­des re­co­lli­des a la me­mò­ria de l’OND del 2017, el menys res­pec­tat va ser el dret a la in­te­gri­tat mo­ral (33% dels ca­sos), se­guit del dret a l’ha­bi­tat­ge (12%), a la in­for­ma­ció (9%), men­tre que els drets la­bo­rals, i a la lli­ber­tat i se­gu­re­tat van re­pre­sen­tar el 8% ca­das­cun. Fent una anàlisi més fi­na de les da­des, una de les con­clu­si­ons que ex­tre­uen les tèc­ni­ques de l’ofi­ci­na és que les si­tu­a­ci­ons de ra­cis­me i xe­no­fò­bia han pro­vo­cat, ma­jo­ri­tà­ri­a­ment, una vul­ne­ra­ció del dret a la in­te­gri­tat mo­ral. “És a dir, ens tro­bem da­vant de si­tu­a­ci­ons d’in­sults i trac­tes de­gra­dants per mo­tius ra­cis­tes”, afir­men.

Pel que fa al lloc on es pro­du­ei­xen les dis­cri­mi­na­ci­ons a la ciu­tat, els dis­tric­tes que han ge­ne­rat més quei­xes a l’OND han es­tat Ciu­tat Ve­lla (28%) –”en­ca­ra que el fet que l’ofi­ci­na es­ti­gui a Ciu­tat Ve­lla pot ha­ver in­flu­ït en aques­ta da­da”, con­si­de­ra Ber­dún–, l’Ei­xam­ple (9%), Sant Martí (8%) i Grà­cia (6%). Al­ho­ra, un 7% de bar­ce­lo­nins han de­nun­ci­at si­tu­a­ci­ons dis­cri­mi­na­tò­ri­es pro­du­ï­des fo­ra de la ciu­tat.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.