L’es­po­sa d’Al Ca­po­ne

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - SUMARI - Xa­vi Ayén

Xa­vi Ayén es me­ra­ve­lla de la di­ver­si­tat de les pa­re­lles hu­ma­nes i par­la de la que van for­mar al seu dia Al Ca­po­ne i la ir­lan­de­sa Mary Jo­sep­hi­ne Cough­lin. “Les se­ves car­tes d’amor a la se­va es­po­sa, Mae, des de la pre­só d’Al­ca­traz, fins i tot els seus cur­sis po­e­mes, mos­tren un in­di­vi­du més com­plex del que el seu ma­ca­bre his­to­ri­al pot sug­ge­rir”.

N’ hi ha prou amb as­seu­re’s a qual­se­vol banc o ter­ras­sa per me­ra­ve­llar-se amb les pa­re­lles hu­ma­nes. Què mou dos in­di­vi­dus a unir les se­ves vi­des per un temps de­ter­mi­nat? Com po­den es­tar junts aquest pa­rell? Què de­uen te­nir en co­mú, qui­na mà­gia se’ns es­ca­pa?

Una mi­ca de llum a aquest mis­te­ri in­son­da­ble apor­ta, tant en les se­ves con­ver­ses com als es­crits, el pe­ri­o­dis­ta co­lom­bià Da­ni­el Sam­per Pi­za­no. A la se­va aco­lli­do­ra ca­sa de Car­ta­ge­na d’Ín­di­es, un dia, va es­tar a punt de pro­duir-se un fet que hau­ria re­vo­lu­ci­o­nat la his­tò­ria de la li­te­ra­tu­ra: el re­tro­ba­ment de la pa­re­lla ba­ra­lla­da més fa­mo­sa de les lle­tres, Ga­bri­el Gar­cía Már­quez i Ma­rio Var­gas Llo­sa. Va ser l’ho­nes­te­dat de l’am­fi­trió, que es va creu­re obli­gat a ad­ver­tir els in­teres­sats de la cons­pi­ra­ció en mar­xa, la que va aca­bar trun­cant la tro­ba­da dels dos es­crip­tors.

Amb es­pe­rit des­pre­o­cu­pat de di­vul­ga­dor, Sam­per Pi­za­no abor­da a Ca­mas y fa­mas (Agui­lar) al­guns exem­ples his­tò­rics d’amors vis­to­sos. A mi m’ha cap­tu­rat l’aten­ció la his­tò­ria ro­màn­ti­ca en­tre el ma­fi­ós més cone­gut de la his­tò­ria, Al Ca­po­ne, i la ir­lan­de­sa Mary Jo­sep­hi­ne Cough­lin. L’au­tor re­tra­ta Al Ca­po­ne –so­bre el qual pe­sen un bon nom­bre d’as­sas­si­nats– com “un ma­rit ex­cel·lent” i un bon pa­re que vo­lia que el seu fill Sonny fos “met­ge, ad­vo­cat o ho­me de ne­go­cis” abans que suc­ceir-lo en el crim or­ga­nit­zat (de fet, la fa­mí­lia es va can­vi­ar el cognom pel de Brown per acon­se­guir una no­va vi­da).

Ca­po­ne no mor mai. S’aca­ba de re­e­di­tar l’ex­cel·lent bi­o­gra­fia de Deir­dre Bair a Ana­gra­ma d’al­gú que tam­bé va des­per­tar l’in­terès del fi­lò­sof Hans Mag­nus En­zens­ber­ger, que, després d’es­tu­di­ar-lo bé, va con­clou­re que “Ca­po­ne i la se­va gent no no­més ad­vo­ca­ven per un am­bi­ent fa­mi­li­ar sa i mo­ral, ni tam­poc no­més per una for­ma­ció re­li­gi­o­sa, si­nó per un du­ra­dor ordre so­ci­al en ge­ne­ral”. Era al­gú que, d’una ban­da, con­tro­la­va la pros­ti­tu­ció i la ven­da d’al­co­hol il·le­gal i que, de l’al­tra, do­na­va di­ners a cau­ses pi­e­to­ses i inau­gu­ra­va men­ja­dors de ca­ri­tat du­rant les pe­nú­ri­es de la Gran De­pres­sió.

Les car­tes d’amor a la se­va do­na, Mae, des de la pre­só d’Al­ca­traz, fins i tot els seus po­e­mes cur­sis, mos­tren al­gú més com­plex del que el seu his­to­ri­al ma­ca­bre sug­ge­reix. Mort als 48 anys, el 1947, Mae el va so­bre­viu­re fins al 2004. I mal­grat ha­ver tra­ves­sat se­ri­o­sos pro­ble­mes eco­nò­mics, no va ac­cep­tar mai les mi­li­o­nà­ri­es ofer­tes que li van fer per ex­pli­car la se­va vi­da en co­mú. Hau­ria es­tat una tra­ï­ció. I ella i Al, en pa­rau­les de Sam­per Pi­za­no, “van ser in­di­vi­dus amo­ro­sos i so­li­da­ris”.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.