Pen­dents de Brus­sel·les

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - POLÍTICA - Jau­me Mas­deu

A Brus­sel·les no agra­da­rà gai­re l’es­bor­rany de pres­su­pos­tos que di­lluns els en­vi­a­rà el Go­vern es­pa­nyol, de ma­ne­ra que al­gun toc d’aten­ció és pre­vi­si­ble, però el que és al­ta­ment im­pro­ba­ble és un re­buig dels comp­tes, com va de­ma­nar el PP amb gran re­pic de tam­bors. Si Pa­blo Ca­sa­do va pro­nos­ti­car que “o la Co­mis­sió Eu­ro­pea tom­ba aquests pres­su­pos­tos o aquests pres­su­pos­tos tom­ben Es­pa­nya”, el més pre­su­mi­ble és que no pas­si ni una co­sa ni l’al­tra. Brus­sel·les no els tom­ba­rà: no se n’ha re­but­jat mai cap, se­ria la pri­me­ra ve­ga­da que es pren­gués una me­su­ra tan ra­di­cal, i és fà­cil d’in­tuir que l’ad­ver­tèn­cia apo­ca­líp­ti­ca té més a veu­re amb l’es­tra­tè­gia elec­to­ral que amb la ci­èn­cia eco­nò­mi­ca.

A més a més, els po­ten­ci­als mals del pres­su­post es­pa­nyol que­den dis­mi­nu­ïts en la com­pa­ra­ció amb l’es­bor­rany que ar­ri­ba­rà des de Ro­ma. Es­pa­nya no és Ità­lia. No ho és, al­menys de mo­ment, res­pec­te a un pos­si­ble con­ta­gi de la des­con­fi­an­ça fi­nan­ce­ra. Tam­poc no po­den ser més di­fe­rents les po­lí­ti­ques de­cla­ra­des. On Sánc­hez s’afir­ma eu­ro­pe­is­ta i pro­met or­to­dò­xia fis­cal, que veu­rem com com­pleix, Sal­vi­ni-Di Ma­io re­ne­guen de Brus­sel·les i ame­na­cen d’in­com­plir les re­gles ober­ta­ment i des­ca­ra­da­ment. Si al­gú s’ar­ris­ca a un re­buig dels seus pres­su­pos­tos, i a l’en­fron­ta­ment obert que es de­ri­va­ria del cop de por­ta, és la Ità­lia po­pu­lis­ta.

En el cas es­pa­nyol, amb les da­des cone­gu­des a la mà i te­nint en comp­te que en fal­ten al­gu­nes de molt im­por­tants que el Go­vern cen­tral es guar­da per a di­lluns, es di­bui­xen uns pres­su­pos­tos que in­ci­dei­xen en la des­pe­sa i con­fi­en com­pen­sar-la amb uns in­gres­sos re­cap­ta­to­ris per uns con­cep­tes que la Co­mis­sió Eu­ro­pea ana­lit­za­rà amb lu­pa. La CE vol­drà veu­re si aques­tes pre­vi­si­ons de re­cap­ta­ció, si­guin via l’im­post di­gi­tal, el de so­ci­e­tats o l’IRPF, són re­a­lis­tes o bé si s’ha cai­gut en la temp­ta­ció de for­çar-les a l’al­ça, amb xi­fres que aguan­ten el pa­per però que més tard la re­a­li­tat pot des­men­tir. Un dels punts crí­tics se­rà veu­re si en l’es­bor­rany de di­lluns es man­té per al 2019 l’ob­jec­tiu d’un 0,4% d’ajust es­truc­tu­ral; és a dir, el que s’ha acon­se­guit amb me­su­res que no es­tan re­la­ci­o­na­des amb el ci­cle eco­nò­mic i que són allà per que­dar-se. Diu­men­ge pas­sat, en unes de­cla­ra­ci­ons al di­a­ri ale­many Han­dels­blatt, la mi­nis­tra d’Economia Na­dia Cal­viño va re­a­fir­mar que bus­ca­ri­en una re­bai­xa d’aques­tes 4 dè­ci­mes en el dè­fi­cit es­truc­tu­ral del 2019. Aquest di­lluns com­pro­va­rem el pes de Cal­viño en el Go­vern Sánc­hez i ve­ri­fi­ca­rem si en les ne­go­ci­a­ci­ons amb Po­dem ha acon­se­guit man­te­nir l’ob­jec­tiu da­vant les pres­si­ons d’aug­ment de les des­pe­ses. Cal­viño, an­ti­ga di­rec­to­ra ge­ne­ral de pres­su­pos­tos de la Co­mis­sió Eu­ro­pea, va ser tri­a­da mi­nis­tra d’Economia, en part, pel seu co­nei­xe­ment de l’exe­cu­tiu co­mu­ni­ta­ri i per la se­va re­pu­ta­ció d’or­to­do­xa fis­cal. Des que va pren­dre pos­ses­sió ha man­tin­gut una po­si­ció in­ter­mè­dia; s’ha de­cla­rat a fa­vor de l’aus­te­ri­tat sem­pre que no po­si en risc el crei­xe­ment. És el ma­teix ar­gu­ment que va fer ser­vir el ju­li­ol per anun­ci­ar al co­mis­sa­ri Mos­co­vi­ci que fle­xi­bi­lit­za­va mig punt l’ob­jec­tiu de dè­fi­cit, i el dei­xa­va en un 2.7% en­guany i un 1,8% el 2019. Són uns mar­ges que Brus­sel·les pot ac­cep­tar, ja que per­me­tran a Es­pa­nya si­tu­ar-se per so­ta d’un 3% de dè­fi­cit aquest any, i, per tant, sor­tir del pro­ce­di­ment de dè­fi­cit ex­ces­siu. Re­cor­dem que és l’únic pa­ís que en­ca­ra es­tà sot­mès al braç cor­rec­tiu del pac­te d’Es­ta­bi­li­tat i Crei­xe­ment després de la sor­ti­da de Fran­ça. Amb tot, on la Co­mis­sió Eu­ro­pea in­sis­teix ara és en la re­duc­ció del dè­fi­cit es­truc­tu­ral. En re­a­li­tat, de­ma­na una re­ta­lla­da es­truc­tu­ral d’un 0,65%, uns 7.800 mi­li­ons d’eu­ros: una xi­fra que es pre­sen­ta inas­su­mi­ble. La por­ta de fu­gi­da és el mar­ge de fle­xi­bi­li­tat que se li per­met, i que ac­cep­ta una des­vi­a­ció de mig punt en dos anys. De­mà el Go­vern ha de de­ci­dir com re­par­teix aquest mar­ge en­tre el 2019 i el 2020; com es­ca­par de la temp­ta­ció de gas­tar-ho tot per allò ur­gent, o si­gui el 2019, amb la qual co­sa es dei­xa­ria sen­se cap mar­ge d’er­ror el 2020. I, amb la de­ci­sió pre­sa, pre­sen­tar-se a l’exa­men de Brus­sel·les.

Les ca­rèn­ci­es pos­si­bles del pres­su­post es­pa­nyol dis­mi­nu­ei­xen al com­pa­rar-les amb els fo­rats de l’italià

Brus­sel·les exa­mi­na­rà amb lu­pa la re­duc­ció de dè­fi­cit es­truc­tu­ral per de­ter­mi­nar si és cre­ï­ble

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.