Pi­ca­da d’ull a Bas­sa­ni

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - AN­NA M. GIL Bus­quets és pe­ri­o­dis­ta i fi­lò­lo­ga

Una no­vel·la com aques­ta, d’am­bi­ent ru­ral i gè­ne­re sen­ti­men­tal, so­ta l’om­bra allar­ga­da de Víc­tor Ca­ta­là, Ro­do­re­da i Bas­sa­ni, que bus­ca la com­pli­ci­tat del lec­tor fi­del amb re­fe­rèn­ci­es a ma­ne­res, te­mes i pai­sat­ges d’obres an­te­ri­ors ali­e­nes i prò­pi­es, cor­re un do­ble risc. D’un cos­tat, l’emu­la­ció dels clàs­sics pot desem­bo­car en ca­ri­ca­tu­ra. De l’al­tre, el fet de conèi­xer, d’en­tra­da, la ti­po­lo­gia dels per­so­nat­ges, el ca­ràc­ter dels es­de­ve­ni­ments i am­bi­ents, el desen­vo­lu­pa­ment i el pos­si­ble desen­llaç, obli­ga a un pac­te i un­di­à­leg­di­fí­cild’es­ta­bli­ramb­qui­es­pe­ra una mi­ca més.

Però la pe­ri­o­dis­ta i fi­lò­lo­ga Blan­ca Bus­quets (Bar­ce­lo­na, 1961), amb lli­bres tra­du­ïts a di­ver­sos idi­o­mes, que va ob­te­nir el pre­mi Lli­bre­ter per La ne­va­da del cu­cut, con­fia en el seu èxit i tra­ça, ju­ga lliu­re­ment amb els ma­te­ri­als i amb una tra­ma ple­na de girs in­es­pe­rats, tru­cu­lèn­cia i mis­te­ri.

Es­ti­ra el fil de la pro­sa i el re­lat flu­eix, en una es­pi­ral de si­me­tri­es i re­cur­rèn­ci­es, de tro­ba­des i des­co­bri­ments in­es­pe­rats, de se­crets com­par­tits en­tre qui nar­ra i qui lle­geix, sen­se do­nar temps a pen­sar en les cau­ses més ín­ti­mes dels fets, en la so­li­tud de l’és­ser hu­mà, en la fe­li­ci­tat dels som­nis, en els enig­mes de l’exis­tèn­cia. El que im­por­ta és la par­ti­da que re­crea i dis­treu, amb re­gles, on es gua­nya o es perd.

Aquí, Pe­rot­ti, l’ir­re­lle­vant jar­di­ner dels Fin­zi-Con­ti­ni, co­bra pro­ta­go­nis­me en el no­na­ge­na­ri Ani­ol, cam­pe­rol al ser­vei dels Tor­ral­ba, bur­ge­sos de Bar­ce­lo­na, amb ca­sa i jar­dí mo­der­nis­ta, es­ce­na­ri de la mort i la pri­ma­ve­ra, en un po­blet de mun­ta­nya. El tí­mid i ir­re­so­lut Ani­ol ex­pli­ca en pri­me­ra per­so­na el seu pas­sat i pre­sent, la re­la­ció can­vi­ant en­tre du­es fa­mí­li­es de clas­se i con­di­ció di­fe­rents, el seu amor im­pos­si­ble per la Mi­re­ia, ami­ga d’in­fan­te­sa i do­na de l’amo, que re­cor­da el del pro­ta­go­nis­ta de Fer­ra­ra per la Mi­co, la bo­ni­ca fi­lla d’aque­lla man­sió en­vol­ta­da d’alts murs. Aquí, els per­so­nat­ges dels Dra­mes ru­rals adop­ten di­fe­rents rols: els ho­mes em­bo­gei­xen, les do­nes do­mi­nen. I el pro­ta­go­nis­ta, en lloc de cons­truir la ma­tei­xa iden­ti­tat, trans­met la for­ça i ener­gia dels per­so­nat­ges fe­me­nins.

Tam­bé hi ha el fi­nal fe­liç, on –com de­ia Bas­sa­ni–, per da­munt de tot, gua­nya aques­ta jo­ven­tut amb afec­ció a la vi­da, que em­peny més en­llà del do­lor. I l’àn­sia de con­ver­tir el pre­sent en­pas­sat,per­po­de­res­ti­mar-lo.

M. ESPINOSA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.