Joc de mi­ralls amb els ac­tu­als ha­bi­tants de Bo­mar­zo

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Escenari|s - R.H.

En pa­ral·lel al crei­xent in­terès in­ter­na­ci­o­nal per aques­ta es­tra­nya òpe­ra ar­gen­ti­na i la in­ves­ti­ga­ció d’Es­te­ban Buch, el di­rec­tor, ac­tor i mú­sic ar­gen­tí Jerry Brig­no­ne va fer fa deu anys un nou i fas­ci­nant pas en­da­vant en­torn d’aquest as­sump­te. La se­va pel·lí­cu­la Bo­mar­zo 2007 trans­for­ma l’en­re­gis­tra­ment en àu­dio de l’es­tre­na de l’òpe­ra a Was­hing­ton en la ban­da so­no­ra per a un nou pro­duc­te com­plex i sor­pre­nent. Re­crea la his­tò­ria del duc de Bo­mar­zo, en el Re­nai­xe­ment, la his­tò­ria que ex­pli­ca l’es­crip­tor ar­gen­tí, pe­rò la fa di­a­lo­gar amb el pre­sent.

No és, es­clar, la pri­me­ra ve­ga­da que s’uti­lit­za el mit­jà ci­ne­ma­to­grà­fic per fil­mar òpe­res en els seus es­ce­na­ris ori­gi­nals. Ja ho va fer per exem­ple Gi­an­fran­co de Bo­sio l’any 1976 amb Tos­ca als seus es­pais ro­mans, o com ho va in­ten­tar fer in­fruc­tu­o­sa­ment Car­los Sau­ra amb Car­men als car­rers de Se­vi­lla.

Pe­rò a Bo­mar­zo 2007 ac­tu­en els ha­bi­tants del po­ble en un do­ble joc: no no­més re­pre­sen­ten els per­so­nat­ges de l’òpe­ra, els bo­mar­zi­ans del Re­nai­xe­ment, si­nó que es re­pre­sen­ten a ells ma­tei­xos en un do­ble joc de mi­ralls. Tam­bé la cà­me­ra vi­at­ja en­tre mons: se cen­tra en el que que­da del pas­sat, els ves­ti­gis ar­que­o­lò­gics de l’èpo­ca de la his­tò­ria, pe­rò tam­bé ju­ga i fa ju­gar l’es­pec­ta­dor amb la Bo­mar­zo ac­tu­al, en un ric tra­jec­te in­tel·lec­tu­al en­tre la per­ma­nèn­cia i el can­vi.

La pel·lí­cu­la tam­bé ex­plo­ta l’am­bi­güi­tat se­xu­al de l’obra, quan uti­lit­za una ac­triu per re­pre­sen­tar el duc, un per­so­nat­ge ge­pe­rut, es­tra­fet i dè­bil que es re­bel·la con­tra el pa­per mas­cu­lí en el qual no en­cai­xa. En els nom­bro­sos in­ter­lu­dis or­ques­trals de la par­ti­tu­ra, la hu­mi­li­a­ció de l’ado­les­cent de­fec­tu­ós es trans­for­ma en mal­son, in­ten­si­fi­cat per l’ús de l’en­re­gis­tra­ment ner­vi­ós cà­me­ra en mà (com en el mè­to­de Dog­ma 95 de Von Tri­er) i el vi­brant mun­tat­ge.

Les imat­ges cru­els con­tri­bu­ei­xen a ex­pli­car una ver­sió de la his­tò­ria de Bo­mar­zo i tam­bé a ex­pli­car al­tres his­tò­ri­es que en la vi­sió de Brig­no­ne di­a­lo­guen amb aques­ta. Per exem­ple, a la pel·lí­cu­la ir­rom­pen fo­tos de per­so­nat­ges ne­fas­tos de les dic­ta­du­res ar­gen­ti­nes dels sei­xan­ta i se­tan­ta.

En no­més qua­tre di­es d’en­re­gis­tra­ment, el di­rec­tor Jerry Brig­no­ne va por­tar un mí­nim equip d’ac­tors, ca­me­rò­grafs i as­sis­tents, i els va bar­re­jar amb els ha­bi­tants del po­ble de Bo­mar­zo, als quals no van conèi­xer fins al pri­mer dia del ro­dat­ge.

L’es­pec­ta­dor sent que és una pel·lí­cu­la i al­ho­ra un do­cu­men­tal, per­què tot es­tà fent-se en el mo­ment, gai­re­bé sen­se as­sa­jos, i tot es va cre­ant a la vis­ta del pú­blic. No es trac­ta d’una pel·lí­cu­la ba­sa­da en una no­vel·la o en una obra de te­a­tre, per­què la part mu­si­cal es res­pec­ta re­li­gi­o­sa­ment. És una al­tra co­sa.

Bo­mar­zo 2007 és un joc de re­llot­ge­ria i al ma­teix temps un exer­ci­ci de lli­ber­tat ab­so­lu­ta.

L’AU­TOR Ma­nu­el Mu­ji­ca Lái­nez (19101984) es­tà con­si­de­rat en­tre els més des­ta­cats es­crip­tors ar­gen­tins del se­gle XX

L’ÒPE­RA Amb lli­bret del ma­teix au­tor, es va es­tre­nar per pri­mer cop a Was­hing­ton. Ara ar­ri­ba a Ma­drid en un nou mun­tat­ge

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.