L’es­crip­to­ra que es va can­sar de tan­ta vi­o­lèn­cia

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - ÁLVARO COLOMER

La ma­re de Han Kang ja ha­via tin­gut dos parts fa­llits qu­an es va que­dar em­ba­ras­sa­da per ter­ce­ra ve­ga­da. No vo­lia pas­sar per la ma­tei­xa ex­pe­ri­èn­cia un al­tre cop, ai­xí que es va plan­te­jar se­ri­o­sa­ment l’op­ció d’avor­tar. Ara bé, una nit, qu­an ja ha­via pres la de­ci­sió, va sen­tir que el fe­tus es mo­via i va de­ci­dir ar­ris­car-se a por­tar al món un na­dó que pot­ser tam­poc no nai­xe­ria viu. D’aquí va sor­tir Han Kang, una ne­na a qui, du­rant molts anys, la se­va ma­re va xiu­xi­ue­jar: “No et mo­ris, sim­ple­ment no et mo­ris”. Era la ma­tei­xa pe­ti­ció que ha­via fet a la se­va fi­lla an­te­ri­or, la que ha­via mort po­ques ho­res des­prés d’aban­do­nar l’úter.

L’au­to­ra sud-core­a­na més im­por­tant del mo­ment aca­ba de pu­bli­car The whi­te bo­ok (en­ca­ra inè­di­ta a Es­pa­nya), no­vel·la en la qual re­fle­xi­o­na so­bre aque­lla sen­sa­ció, la de ser la “subs­ti­tu­ta”, que la va acom­pa­nyar du­rant to­ta la se­va in­fan­te­sa. La crí­ti­ca­an­glo­sa­xo­na­ha­dit­que­é­sel­seu­lli­bre més au­to­bi­o­grà­fic, però el cert és que gai­re­bé to­ta l’obra de Han Kang par­la d’ella ma­tei­xa. “És bas­tant ine­vi­ta­ble –co­men­ta l’au­to­ra des de la se­va re­clu­sió li­te­rà­ria a Se­ül–. Jo vaig co­men­çar es­cri­vint po­e­sia i ai­xò va fer que con­ce­bés la li­te­ra­tu­ra com un pro­cés que ha de pas­sar pel fil­tre de la prò­pia ex­pe­ri­èn­cia”.

Han Kang va néi­xer a Gwang­ju el 1970, però la se­va fa­mí­lia es va tras­lla­dar a Se­ül qua­tre me­sos abans que es pro­du­ís la ma­tan­ça que nar­ra a Ac­tes hu­mans (Ra­ta). “Ens vam mu­dar el 26 de ge­ner del 1980, qu­an jo te­nia nou anys. El meu pa­re ha­via de­ci­dit de­di­car-se ín­te­gra­ment a es­criu­re, la

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.