Pà­gi­nes i des­cam­pats

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s -

A Sant Boi de Llo­bre­gat ar­ri­bo al des­cam­pat da­vant la cen­tral elèc­tri­ca de la ron­da de Sant Ra­mon: vi­dres tren­cats, mit­jons re­bre­gats, ru­na. Dar­re­re d’un cot­xe amb el male­ter obert hi ha du­es per­so­nes. Una d’elles s’obre l’abric llarg amb les du­es mans al clàs­sic es­til dels ex­hi­bi­ci­o­nis­tes i l’al­tre li po­sa la mà so­ta la ro­ba. Em te­mo que he to­pat amb al­gu­na me­na de tro­ba­da erò­ti­ca. I no m’equi­vo­co del tot, per­què la se­duc­ció té molt a veu­re en tot ai­xò. El que s’obre l’abric per dei­xar-se fer re­sul­ta que és cre­a­dor, con­duc­tor i di­rec­tor del pro­gra­ma de lli­bres més ve­te­rà de te­le­vi­sió, Pá­gi­na 2, que ha com­plert deu anys en an­te­na. Un mi­ra­cle. L’al­tre és el tèc­nic de so i li es­tà pas­sant els ca­bles del mi­crò­fon per a l’en­tre­vis­ta d’avui.

L’Ós­car es va en­tos­su­dir des del pri­mer mi­nut a treu­re la in­for­ma­ció de lli­bres de la cam­bra fri­go­rí­fi­ca de l’es­tu­di. Per ai­xò, per par­lar de la no­va no­vel·la de An­tes del hu­racán, am­bi­en­ta­da en el Sant Boi de la se­va in­fan­te­sa, el ci­ta aquí. El seu pla­tó pre­di­lec­te és el car­rer. L’ofi­ci­na on xer­rem és el seu cot­xe. El tèc­nic té el seu ma­gat­zem al male­ter i la co­or­di­na­do­ra, re­pas­sa les se­ves no­tes al des­patx con­ti­gu: el se­ient del dar­re­re. “És que aquest és un pro­gra­ma ar­te­sà. Aquí tots fem de tot. Ro­dar en ex­te­ri­ors és dur, de ve­ga­des cal fer 100 qui­lò­me­tres amb cot­xe per ro­dar un fi­nal d’un mi­nut, però l’equip ha es­tat el mi­llor que m’ha pas­sat aquests anys”. En­ca­ra que tre­ba­llen per a La 2, fan el pro­gra­ma des d’una pe­ti­ta pro­duc­to­ra: “El se­cret no és cap al­tre que ima­gi­na­ció i fei­na... i ajus­tar les des­pe­ses”.

Deu anys ba­ta­llant amb aquells és­sers que de­di­quen els anys de la se­va vi­da a ajun­tar lle­tres ob­ses­si­va­ment com re­llot­gers bo­jos. I no ho por­ta gens mala­ment. “Els es­crip­tors són menys di­vos del que es pen­sa. Jo pro­vo de bus­car ubi­ca­ci­ons que si­guin sig­ni­fi­ca­ti­ves per a ells i tot­hom aca­ba col·la­bo­rant. “A gai­re­bé el ma­tem de fred a l’hi­ver­na­cle del parc de la Ciu­ta­de­lla! I va ser en­can­ta­dor”. To­ta re­gla té la se­va ex­cep­ció: “Una úni­ca ve­ga­da en 400 pro­gra­mes hem ha­gut de sus­pen­dre un ro­dat­ge. Va ser amb vo­lia fer l’en­tre­vis­ta fu­mant. Li vam dir que no es­tà per­mès a la nos­tra ca­de­na, que eme­tem en un ho­ra­ri en què po­den veu­re la te­le els nens. Em va con­tes­tar: ‘És que els nens han de fu­mar’. No hi va ha­ver ma­ne­ra. Vam ha­ver de des­mun­tar el set i mar­xar”.

Apa­reix pel des­cam­pat, amb els seus mit­jons ver­mells i el seu abric

Ós­car Ló­pez, Kiko Amat, Sa­ra Da Pe­na, Ian MacEwan Mic­hel Ho­ue­lle­becq:

A. ITURBE

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.