Te­ia­tru­uuuuu!

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s -

Els anys a la Sor­bo­na a co­men­ça­ments dels sei­xan­ta i la des­cen­tra­lit­za­ció del te­a­tre a Fran­ça van do­nar a l’au­tor la ba­se per a un plan­te­ja­ment sem­blant a Ca­ta­lu­nya que va pro­po­sar a Tar­ra­de­llas Fa­rà co­sa d’un pa­rell de me­sos vaig re­bre un e-mail d’un noi, un uni­ver­si­ta­ri,que­de­sit­ja­va­tro­bar-se­amb­mi per­què li do­nés cer­ta in­for­ma­ció so­bre el meu pa­re, “des­ta­cat re­pre­sen­tant del te­a­tre nou­cen­tis­ta ca­ta­là”. Li vaig do­nar el meu te­lè­fon, em va tru­car, vaig par­lar amb ell, li vaig dir que era a la se­va sen­ce­ra dis­po­si­ció, el vaig ci­tar a la ter­ras­sa del Bau­ma i, abans de pen­jar, li vaig dir: “Per cert, qui t’ha dit que el meu pa­re era un ‘des­ta­cat re­pre­sen­tant del te­a­tre del nou­cen­tis­me ca­ta­là’? Per­què, si bé el meu pa­re va ser un des­ta­cat re­pre­sen­tant em vaig ma­tri­cu­lar a l’Ins­ti­tut d’Es­tu­dis Te­a­trals de la ve­lla Sor­bo­na. Va ser a fi­nals del 1961, ini­cis del 1962. Lla­vors jo vo­lia ser fran­cès –vaig néi­xer a Pa­rís el 1938– i de­di­car-me al te­a­tre. Com a ac­tor, com a di­rec­tor, com el que fos. Vaig aca­bar tre­ba­llant com a ne­gre d’un fa­mós crí­tic te­a­tral fran­cès, Gi­lles San­di­er. Però a la Sor­bo­na vaig apren­dre mol­tes co­ses i se’m van obrir mol­tes por­tes. Al­gu­nes de molt temp­ta­do­res, tan temp­ta­do­res com fal­ses, com aque­lla tar­da en la qual Ro­land Bart­hes em va dir: “Ju­a­ni­to, tin­gues ben pre­sent no­ta, al cum lau­de que vaig ob­te­nir grà­ci­es a Ar­taud, però que, com a ca­ta­là, em va cri­dar l’aten­ció. Per què? Doncs per­què abans d’anar-me’n a Pa­rís, qu­an jo era un noi a la Bar­ce­lo­na dels cin­quan­ta, so­lia as­sis­tir amb el meu pa­re a al­gu­nes re­pre­sen­ta­ci­ons de l’Agru­pa­ció Dra­mà­ti­ca de Bar­ce­lo­na, i re­cor­do que aquesta agru­pa­ció, que es ve­ia com un pos­si­ble, fu­tur, so­mi­at Te­a­tre Na­ci­o­nal de Ca­ta­lu­nya, ha­via sol·li­ci­tat aju­da per al seu desen­vo­lu­pa­ment i en­ri­qui­ment d’un tal Mau­ri­ce Sar­ra­zin, fun­da­dor del Gre­ni­er de Tou­lou­se, el i mú­si­ca de la Di­rec­ció Ge­ne­ral d’Arts i Lle­tres del Go­vern fran­cès, per fun­dar un sin­di­cat in­ter­co­mu­nal de­di­cat a pro­por­ci­o­nar a la re­gió es­pec­ta­cles te­a­trals “de qua­li­tat”, mit­jan­çant com­pa­nyi­es de la ma­tei­xa re­gió, do­ta­des al­ho­ra d’es­co­les te­a­trals.

Van pas­sar els anys i un bon dia em vaig tro­bar al des­patx del pre­si­dent Tar­ra­de­llas par­lant-li d’aque­lla des­cen­tra­lit­za­ció, de Je­an­ne Lau­rent, del Gre­ni­er de Tou­lou­se i de l’Agru­pa­ció Dra­mà­ti­ca de Bar­ce­lo­na. No era la pri­me­ra ve­ga­da que li’n par­la­va:

Vaig fer un pro­jec­te per des­cen­tra­lit­zar el te­a­tre ca­ta­là, te­nia 84 pà­gi­nes i Tar­ra­de­llas me’l va pa­gar molt bé

GETTY

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.