A par­tir del llin­dar

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Art|s - NAILA VÁZQUEZ TANTINYÀ

En­te­nem per llin­dar el lí­mit a par­tir del qual es pro­du­eix al­gu­na co­sa. En el cas de les obres de l’ar­tis­ta Ga­bri­e­le Fet­to­li­ni (Fai­do, Su­ïs­sa), el llin­dar és l’en­tra­da per des­co­brir una abs­trac­ció mar­ca­da per la llum i el lí­mit, amb una tèc­ni­ca de­pu­ra­da que bar­re­ja pre­ci­sió i at­zar. En la se­va úl­ti­ma ex­po­si­ció en so­li­ta­ri a la ga­le­ria Àm­bit, Llin­dars, el pin­tor uti­lit­za co­lors acrí­lics, pre­do­mi­nant el blau i el groc, com­bi­nats amb ne­gre i blanc, que es fo­nen en­tre si, cre­ant per­fec­tes de­gra­dats que es di­fu­mi­nen en sin­to­nia, va­ri­a­ci­ons cro­mà­ti­ques amb pro­pi­e­tats llu­mi­no­ses que ens con­vi­den a en­trar en pai­sat­ges oní­rics, fu­ga­ços, gai­re­bé es­pa­ci­als.

Fet­to­li­ni co­men­ça a pin­tar de jo­ve i es­tu­dia art amb 20 anys a Si­on i la uni­ver­si­tat de Ber­na, en­ca­ra que no és fins que s’ins­tal·la a Ca­ta­lu­nya el 1986 qu­an de­ci­deix de­di­car-se ín­te­gra­ment a la pin­tu­ra. En els seus tre­balls, és pos­si­ble tro­bar re­fe­rèn­ci­es de Klee, Ma­tis­se o Pi­cas­so, a més d’ar­tis­tes que va conèi­xer du­rant la se­va for­ma­ció com Ba­con, Tà­pi­es o au­tors em­mar­cats en l’ex­pres­si­o­nis­me abs­trac­te ame­ri­cà. Per Fet­to­li­ni la pin­tu­ra és com un mo­vi­ment per­pe­tu, un de­curs in­fi­nit que és me­tà­fo­ra de la na­tu­ra­le­sa hu­ma­na, que no es ba­sa en la ins­pi­ra­ció si­nó en una in­co­mo­di­tat que ge­ne­ra re­fle­xos, ide­es i emo­ci­ons que es plas­men a la te­la. Ai­xí, les se­ves obres per­me­ten veu­re la pre­ci­sió de la brot­xa, la com­bi­na­ció cro­mà­ti­ca que, de lluny, gai­re­bé sem­bla una abs­trac­ció cre­a­da per or­di­na­dor i, al­ho­ra, la lli­ber­tat de la pin­tu­ra ves­sa­da pel qua­dre, com a les com­bi­na­ci­ons de gran for­mat Il gi­or­di­no dei pen­si­e­ri (2013), Díp­tic de llum (2017), Bi­no­mi 3 i 1 (2017) o Del fu­gaç (2017). En el seu pro­cés, Fet­to­li­ni as­pi­ra a pro­vo­car els seus qua­dres, tom­bant-los, can­vi­ant-los de sen­tit, per acon­se­guir la sor­pre­sa.

Destaca tam­bé la sè­rie, en­te­ra­ment cre­a­da el 2017, Apunts ,un con­junt de pe­ces de pe­tit for­mat en blanc i ne­gre en què l’acrí­lic es com­bi­na aquesta ve­ga­da amb tin­ta xi­ne­sa i co­lla­ge. Des de molt a prop, és pos­si­ble ob­ser­var l’ús de pa­per o te­la que aju­da a de­li­mi­tar es­pais de co­lor, una dan­sa en­tre la fos­cor i la llum, en la qual de ve­ga­des és pos­si­ble en­de­vi­nar una lí­nia de l’ho­rit­zó i, fins i tot, un pai­sat­ge ma­rí. Com si es trac­tés de cap­tu­rar la llum, de fer tan­gi­ble i plas­ma­ble l’in­tan­gi­ble, l’ar­tis­ta de­ma­na a l’es­pec­ta­dor el temps i l’es­pai ne­ces­sa­ris per apre­ci­ar les se­ves obres, per en­din­sar-se en el joc de co­lors i tons, per po­sar a pro­va d’al­gu­na for­ma el seu pro­pi llin­dar de per­cep­ció i emo­ció.

‘Bi­no­mi 1’, 2017

‘Mi­rat­ge’, 2017

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.